La UE aprova la reforma que permetrà de crear centres de deportació d’immigrants en tercers països

Els estats membres de la Unió Europea han donat l’aprovació definitiva a la reforma del reglament de retorns, que facultarà la creació de centres de deportació de migrants en països tercers. Era l’últim pas abans no pugui entrar en vigor, després de la publicació al Diari Oficial de la UE.

La cambra europea ja va fer el vistiplau a la reforma al juny. El reglament també permetrà als governs d’ampliar els períodes de detenció, accelerar les deportacions i fer registres a llars o llocs de feina per trobar migrants en situació irregular. Espanya ha estat l’únic estat que hi ha votat en contra i Bèlgica s’ha abstingut.

Darrera carpeta pendent dins el Pacte de Migració i Asil

Aquesta reforma del reglament de retorns era l’únic pendent del Pacte de Migració i Asil de la UE que restava per aprovar. La Comissió Europea d’Ursula von der Leyen va presentar la proposta de reforma el març de l’any passat, quan bona part dels governs de la Unió compartien un context d’enduriment de polítiques de frontera.

Espanya manté la seva oposició des del començament de les negociacions amb el Parlament Europeu, mentre que la resta de països han avalat la normativa i només Bèlgica s’ha abstingut.

Entrada en vigor i abast de la normativa

La reforma es publicarà pròximament al Diari Oficial de la Unió Europea i entrarà en vigor l’endemà de la publicació. Algunes disposicions, com les relatives als centres de retorn, s’aplicaran immediatament, però altres mesures que requereixen tasques prèvies s’activaran un any després.

Les noves normes són adreçades als nacionals de tercers països en situació irregular a la UE. L’objectiu és simplificar i agilitar les expulsions. D’acord amb dades de la Comissió, només un 28% de les persones amb una ordre de retorn acaben sortint de la UE.

El text proporciona cobertura legal a tota la Unió a la creació dels polèmics centres de retorn a territori no comunitari, una fórmula inspirada en la qual la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, volia implantar a Albània.

Els estats membres podran instal·lar centres en països que la Unió consideri segurs i amb qui hi hagi un acord per traslladar-hi migrants amb una ordre d’expulsió o sol·licituds d’asil rebutjades. El reglament, però, no preveu el trasllat d’immigrants qui tenen la sol·licitud d’asil en tramitació, a diferència del model Meloni.

Aquests centres podran tenir funció de destinació final o de centre de transferència per facilitar el retorn al país d’origen o a un altre tercer estat. S’hi podrà enviar famílies amb menors, però no menors no acompanyats.

Ordres de retorn i expulsió

La nova norma obliga els estats a dictar una decisió de retorn contra qui es trobi en situació irregular en el seu territori, fet que implica l’obligació d’abandonar-lo. La decisió haurà de preveure un termini de sortida voluntària d’entre 0 i 30 dies. Si la persona no surt dins el termini indicat, s’enfrontarà a una ordre d’expulsió. Fins ara el període de sortida voluntària era d’entre 7 i 30 dies.

La reforma fixa que les decisions de retorn vagin acompanyades d’una prohibició d’entrada en cas que hi hagi una ordre d’expulsió, quan la persona no ha abandonat el territori dins el termini o si es considera un risc per a la seguretat.

La reforma preveu la creació de l’Ordre Europea de Retorn (ERO), un formulari estatal que inclourà els elements clau de la decisió per facilitar el reconeixement mutu. Ara per ara, però, el reconeixement d’aquestes decisions continuarà sent voluntari. Es reavaluarà d’ací a dos anys.

Ampliació dels períodes de detenció

El reglament també autoritza el retorn a un país tercer diferent de l’origen per a persones amb una decisió final de retorn, sense que sigui necessari tenir-hi cap vincle, si hi ha un acord bilateral o de la UE amb el país en qüestió.

A més, es permet establir prohibicions d’entrada indefinides o permanents quan la persona representi un risc de seguretat interna. Els vetos d’entrada, que normalment serien de cinc anys, podran arribar fins als deu anys, i excepcionalment a la prohibició de per vida.

S’amplia la detenció màxima de les persones afectades fins a dos anys, prorrogables per períodes de sis mesos, per garantir l’efectivitat de les expulsions. En el cas de risc per a la seguretat, la detenció podrà ser indefinida.

D’altra banda, s’imposa als migrants l’obligació de cooperar amb les autoritats durant el procés, facilitar dades biomètriques i estar disponibles. Si no ho fan, podran perdre ajudes, ser sancionats amb multes o presó i més.

Es preveu que els governs puguin tipificar com a delicte l’entrada i l’estada il·legal, i també ampliar supòsits per a expulsions forçoses, quan la persona no coopera, roman a la UE després de la data límit o és considerada un risc per a la seguretat.

L’autorització de registres i confiscacions de béns

El text permet que les autoritats nacionals adoptin “mesures d’investigació” per detectar migrants en situació irregular. Es podrà registrar la persona, el seu domicili o locals pertinents sempre que sigui “necessari, proporcionat i justificat”.

També es preveu la confiscació d’efectes personals, dispositius electrònics i objectes de rellevància.

Organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional, han advertit que aquestes mesures reprodueixen pràctiques polèmiques de l’ICE dels Estats Units, com les batudes en llars de migrants.