“Demanem al govern que contribuesca a honorar la memòria del nostre fill i germà”: la contundent carta de la família Agulló a Sánchez i Marlaska

La família de Guillem Agulló ha presentat la carta que ha adreçat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al ministre de l’interior, Fernando Grande Marlaska, per a demanar que el jove antifeixista tinga la consideració de víctima del terrorisme. En el text, publicat en català, castellà, euskera i gallec, la família detalla punt per punt qui i com era Guillem i què va passar l’11 d’abril del 1993 a Montanejos.
Denuncien que la nit de l’assassinat a guàrdia civil va retenir durant catorze hores els amics de Guillem i no els va permetre ni beure un got d’aigua, mentre els assassins tornaven lliures al seu campament. Lloen la instrucció de la jutgessa de Sogorb, però lamenten l’actuació del diari Las Provincias que “va exercir com a altaveu oficial de les defenses dels assassins, publicant notícies falses que buscaven proporcionar arguments al relat exculpatori dels acusats”. I afirmen que es va pretendre que el culpable de l’assassinat fos considerat la víctima de la història que s’escrivia.
La família Agulló recorda en la carta que tot allò els va provocar un dolor immens que es va agreujar quan van veure que aquella intoxicació informativa va capgirar el judici. “El judici va ser un dels episodis més vergonyosos de la història judicial a Espanya”, afirmen. I recorden com es va obligar una amiga de Guillem a cantar el Cara al Sol i com va aparèixer un testimoni sorpresa que va declarar Pedro Cuevas, l’assassí confés de Guillem i els altres acusats.
“Tot i que l’administració de justícia ens va donar l’esquena, les institucions valencianes van reconèixer sempre que l’assassinat de Guillem havia estat un crim feixista. El parlament autonòmic va aprovar el 21 d’abril de 1993, per unanimitat de tots els grups polítics, una declaració institucional que ratificava que Guillem Agulló Salvador, havia estat assassinat ‘per combatre el racisme i la violència feixista’”.
Els pares i les germanes de Guillem expliquen que la societat civil sí que els han fet suport i recorden els actes d’homenatge, les cançons o els premis que duen el nom del seu fill. “Per això, vam sol·licitar a l’abril d’aquest any al Ministeri de l’Interior que reconegués el nostre fill com a víctima del terrorisme, de la mateixa manera que han estat reconegudes altres víctimes de l’extrema dreta, en circumstàncies similars”. Però lamenten que la Guàrdia Civil ha fet un informe contra aquesta declaració perquè, segons que afirmen, “de l’anàlisi de les circumstàncies en què es van produir els fets, es conclou que aquests mancarien de la naturalesa d’atemptat terrorista”.
La decisió, en mans de qui va permetre la impunitat?
I lamenten: “Ens preocupa que la decisió sobre el reconeixement queden en mas dels que van actuar amb falta de diligència, no van ser capaços de veure el rerefons ultradretà que va motivar l’assassinat del nostre fill i a més van contribuir a la impunitat dels assassins”.
El document adreçat al govern s’acaba amb una anàlisi sobre la impunitat amb què l’extrema dreta s’estén per Europa. “Assistim novament, amb dolor, a la normalització de la violència i els discursos d’odi de l’extrema dreta”.
A banda de la signatura dels quatre membres de la família, hi ha una llista amb l’adhesió de 263 personalitats de tots els àmbits que donen suport a la petició.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.