Els estats membres troben “inacceptable” vincular l’oficialitat del català a l’ampliació de la UE

L’oficialitat del català torna al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, on es reuneixen els ministres d’Afers Europeus del bloc, però sense “cap possibilitat” de prosperar, tot i formar part de l’ordre del dia. El ministre irlandès, Thomas Bryne, –Irlanda té la presidència rotatòria del Consell de la UE– ha dit que serà una “breu discussió” i que no s’espera que es prengui cap decisió.

Tal com ha recordat, el secretari d’estat del govern espanyol davant la UE, Fernando Sampedro, es limitarà a informar de la proposta en la seva intervenció. Byrne també ha recordat que els serveis jurídics del Consell de la UE sostenen que la petició del govern espanyol requereix una reforma dels tractats europeus. “Estem obligats a acceptar-ho”, ha dit.

“No espero que hi hagi cap resultat avui”, ha sentenciat Byrne a la seva arribada a la reunió. “Escoltarem el que digui el nostre col·lega espanyol i reflexionarem”, ha afegit. “El Consell de la UE ja ha emès un dictamen jurídic amb relació a aquesta qüestió i, nosaltres com a presidència -del Consell de la UE, estem obligats a acceptar-ho”, ha indicat.

El debat es fa pocs dies després que el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, considerés “impensable” incorporar noves llengües al règim lingüístic comunitari abans que el català.

L’objectiu de l’executiu de Sánchez és vincular el debat sobre l’oficialitat de les tres llengües l’ampliació de la UE, aprofitant que Brussel·les vol accelerar els processos d’adhesió, especialment dels candidats dels Balcans, per frenar la influència de Rússia a la regió.

“Som completament favorables a l’ampliació de la UE, per això demanem resoldre la qüestió de les nostres llengües oficials, perquè és impensable que hi hagi un nou idioma si no hi són el català, l’èuscar i el gallec”, va defensar Albares.

Montenegro i Albània són els països candidats més ben col·locats i, la seva incorporació al bloc comunitari, comportaria també afegir el montenegrí i l’albanès al règim lingüístic comunitari. En el cas de Montenegro, l’adhesió a la UE es preveu pel 2028.

Tractats de la UE

Els serveis jurídics han indicat que no és comparable l’ús del català en el plenari d’un organisme com el Comitè de les Regions o les trobades ministerials del Consell de la UE amb la traducció de tots els textos legals de la UE.

El primer punt de l’article 55 del Tractat de Lisboa –que és el que els serveis jurídics creuen que s’hauria de modificar– recull les llengües utilitzades per redactar els tractats de la UE (les 24 que són oficials actualment a la UE), mentre que el segon diu que els tractats es podran “traduir a qualsevol altra llengua que determinin els estats membres entre aquelles que, de conformitat amb els seus ordenaments constitucionals, tinguin estatut de llengua oficial en la totalitat o en part al seu territori”.

Fins ara el govern espanyol ha mantingut que no és necessària la reforma dels tractats perquè l’article 342 del Tractat de Funcionament de la UE diu que “el Consell, per unanimitat i mitjançant reglaments, determinarà el règim lingüístic de les institucions de la UE”.