La jutgessa de la gota freda assegura que Pradas i Argüeso podien haver evitat els morts a la Torre

La jutgessa que investiga la gota freda del 29 d’octubre de 2024 considera que hi ha “indicis clars” que les morts a la Torre, pedania de València, s’haurien pogut evitar si l’ex-consellera d’Interior Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, tots dos investigats, haguessin exercit les funcions que els corresponien.

En una interlocutòria feta pública pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV), la magistrada considera que les morts a la Torre són “una mostra evident de les negligències en la gestió de l’emergència, com també de la manca i el retard dels avisos i de les conseqüències que van tenir per a les víctimes que van morir als garatges, a casa seva o mentre circulaven amb cotxe”. La Torre és una de les tres pedanies de València on hi va haver víctimes mortals durant la gota freda, que va causar disset morts al conjunt del terme municipal.

La instructora assenyala que un dels elements decisius per a prendre decisions amb rapidesa és conèixer les competències pròpies en la gestió de l’emergència. En aquest sentit, adverteix: “Quan Pradas arriba a la conclusió que la presa de decisions requeia en ella mateixa com a comandament únic en la situació 2 d’emergència del Pla d’Inundacions, l’actuació que va assumir ja va ser tardana i errònia.”

També qüestiona l’afirmació d’Argüeso segons la qual “no tenia per què anar al CECOPI”. La jutgessa considera que és “difícilment intel·ligible”, atès que la convocatòria del centre de coordinació corresponia a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), de la qual Argüeso era director com a secretari autonòmic. Segons la magistrada, aquesta afirmació “només es pot explicar com una manera de justificar la seva escassa o nul·la intervenció”, cosa que també hauria incidit en les morts a la Torre.

La jutgessa recorda que el matí del 29 d’octubre de 2024 ja hi havia un avís vermell de l’AEMET, que no es van mobilitzar alguns bombers forestals per a vigilar els barrancs i que el CECOPI es va convocar “anormalment tard”. També destaca la “coneguda lentitud en la presa de decisions rellevants”, que va culminar amb l’enviament del missatge Es-Alert a les 20.11, després de les “ja conegudes vacil·lacions i disquisicions jurídiques i lingüístiques”.

“Tot això ens condueix fins a les morts que hi va haver a la Torre, sobre les quals efectivament hi ha indicis clars que podrien haver estat evitades íntegrament pels investigats si haguessin exercit les seves funcions tal com els imposava la normativa de protecció civil i el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions”, afirma la interlocutòria.

La magistrada remarca que baixar als garatges de la Torre “va resultar mortal, però també caminar pel carrer o circular amb vehicle”. En aquest sentit, detalla les circumstàncies de les morts de diversos veïns de la pedania: una parella, un matrimoni amb la filla, un resident, una vianant, dues persones que tornaven de treballar i un home amb mobilitat reduïda que era a casa seva. També es refereix a dues veïnes els cossos de les quals es van trobar a Sedaví.

La jutgessa també aprofundeix en els errors que, a parer seu, es van cometre durant la redacció del missatge Es-Alert. Recorda que hi havia diverses propostes que recomanaven de “romandre als domicilis” o “evitar desplaçaments”, però que el text definitiu no advertia del perill real de baixar a un garatge o de quedar-se a la planta baixa d’un habitatge.

“Encara no se sap per quins motius es va canviar el text de l’esborrany número 706, que deia ‘romangueu als vostres domicilis’. En el cas de la Torre, hauria pogut evitar que la gent baixés a un garatge o sortís al carrer”, assenyala.

La magistrada considera que un missatge que hagués recomanat de pujar als pisos alts “hauria pogut salvar vides a la Torre si s’hagués enviat abans de les 20.57”.

“La població de la Torre, on no plovia, no podia ser conscient del perill en què es trobava quan baixava a un garatge, era a la planta baixa de casa seva, caminava per la vorera o circulava amb cotxe per la pedania”, afegeix.

La interlocutòria també recull la declaració del batlle pedani de la Torre, Rafael Arnal, que el 5 d’octubre va explicar que no havia rebut avisos directament del Centre de Coordinació d’Emergències. Segons que va declarar, va ser la batllessa de València, María José Catalá, qui li va fer arribar l’avís vermell de l’AEMET mitjançant un grup de WhatsApp.

Arran d’aquesta declaració, la jutgessa ha requerit a l’Ajuntament de València que identifiqui, en un termini de cinc dies, el funcionari adscrit a la Torre que treballava el dia de la gota freda. També li reclama una còpia de les comunicacions enviades a la batllia pedània i al batlle entre les 7.00 i les 21.00 del 29 d’octubre.

A més, exigeix que, en el mateix termini, s’aporti una còpia de totes les comunicacions que qualsevol organisme públic, incloent-hi el 112, Emergències, la Diputació i l’administració espanyola, hagués fet arribar a la batllia pedània.

Tanmateix, la magistrada ha desestimat la petició d’incorporar a la causa el contingut d’un grup de WhatsApp en què participaven la batllessa de València i els batlles pedanis.

Finalment, ha citat a declarar com a testimoni el batlle pedani del Forn d’Alcedo, per la proximitat d’aquesta pedania amb la Torre. El testimoni podrà aportar voluntàriament els missatges del grup de WhatsApp relacionats amb l’emergència.