La Xina s’implica com mai en la recerca d’una sortida negociada de la guerra de l’Iran

L’amenaça de noves ofensives militars dels Estats Units i Israel contra l’Iran ha portat la Xina a desplegar una allau de gestions diplomàtiques al Llevant, una zona per la qual no havia demostrat gaire interès fins ara.

Aquests darrers dies, el president xinès, Xi Jinping, i el ministre d’Afers Estrangers, Wang Yi, han rebut a Pequín, en converses separades d’alt nivell, dirigents d’Oman, l’Iran i l’Aràbia Saudita. La reunió de Xi amb el soldà d’Oman, Haitham bin Tariq, va ser la primera visita a Pequín d’un cap d’estat omanita d’ençà que tots dos països van establir relacions diplomàtiques ara fa quaranta-vuit anys.

Pequín hi té molt a guanyar si evita una nova escalada del conflicte. La Xina depèn en bona part de l’energia que passa per l’estret d’Ormuz i té milers de milions de dòlars invertits a la regió. Un conflicte prolongat amenaça de trastocar el transport marítim i les cadenes de subministrament, i de perjudicar la demanda de productes xinesos. Alhora, Pequín sembla decidida a aprofitar les oportunitats diplomàtiques que obre el conflicte per presentar-se al món com una força d’estabilitat.

El mateix dia de la reunió, dilluns, el Ministeri d’Afers Estrangers xinès va anunciar els detalls d’una ofensiva diplomàtica al Llevant per als dies i setmanes vinents: tres enviats d’alt rang aniran a set països, entre el golf Pèrsic i la Banya d’Àfrica.

Les reunions es van fer poques hores després d’una nova onada de bombardaments nord-americans, els darrers d’una sèrie d’atacs executats sense fer-ho públic en la recta final cap a les eleccions de mitjan mandat, segons que van explicar alguns funcionaris d’aquest país. Anònimament, perquè parlaven d’operacions reservades, aquests funcionaris van precisar que els bombardaments de dilluns havien tingut per objectiu l’illa iraniana de Qeshm. I es van fer malgrat que el president Donald Trump havia promès que no atacaria l’Iran abans de les eleccions.

“La Xina sempre ha cregut que els mitjans militars no resoldrien cap problema, només n’agreujarien les tensions, i no beneficien cap de les parts”, va dir ahir, en una conferència de premsa, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, Mao Ning, tot i que no va fer cap referència directa als darrers bombardaments nord-americans.

L’ofensiva diplomàtica és un dels esforços públics més intensos de Pequín des que els Estats Units i Israel van atacar l’Iran al febrer, justament ara que els dirigents xinesos proven de fer-se un lloc en la definició del futur de la regió, que es prepara per a una fase nova i potencialment perillosa.

Els comunicats oficials de les visites de Xi i de Wang destaquen que Pequín pressiona perquè hi hagi una distensió immediata, negociacions i més paper de la Xina a l’hora de modelar l’entorn de seguretat de la regió.

Segons el Ministeri d’Afers Estrangers, Xi va afirmar que el Pròxim Orient no ha de ser l’escenari de la rivalitat entre grans potències ni dels conflictes geopolítics.

“Pequín té bones raons per a implicar-s’hi ara. Trump torna a amenaçar l’Iran, els governs del golf Pèrsic temen una nova escalada i Riad ja ha demanat a la Xina que usi la seva relació amb Teheran per frenar-lo”, explica Craig Singleton, director sènior del programa sobre la Xina de la Fundació per a la Defensa de les Democràcies, un laboratori d’idees que ha defensat una posició agressiva envers l’Iran.

L’exèrcit nord-americà s’havia preparat darrerament per a possibles atacs addicionals, tot i que Trump havia descartat públicament de reprendre els bombardaments abans de la votació.

L’amenaça ha fet que els estats del golf Pèrsic s’afanyessin a trencar l’estancament entre els Estats Units i l’Iran, perquè temen que una nova ronda de combats torni a portar les represàlies iranianes al seu territori. Dissabte, mitjancers de Catar van arribar a Teheran, per contribuir en els esforços per a posar fi a la guerra.

La Casa Blanca ha enviat senyals contradictoris sobre les possibilitats d’una sortida diplomàtica d’una guerra que, segons els càlculs d’alts càrrecs militars nord-americans, ja ha costat als Estats Units més de 47.000 milions de dòlars, sense comptar els danys a les bases nord-americanes de la regió.

Alguns membres de l’administració Trump, com ara el vice-president JD Vance, l’enviat especial Steve Witkoff i Jared Kushner, gendre i enviat de Trump, han impulsat un acord. Alguns altres, com ara el secretari de Defensa, Pete Hegseth, semblen oposar-s’hi, segons que va informar la setmana passada The Washington Post.

Malgrat l’aprofundiment dels llaços amb els països del Llevant i els intents reiterats de presentar-se com a pacificadora, ara com ara Pequín no ha aconseguit de traduir les seves ambicions diplomàtiques en resultats. Tanmateix, la intensitat de les gestions reflecteix la capacitat creixent de Pequín per a fer asseure els actors clau a dialogar.

“Si la regió comença a avançar cap a una mena de desenllaç diplomàtic, Pequín voldrà tenir-hi un lloc a la taula, o almenys ser vista intentant de condicionar-lo”, diu Singleton.

Mentre Xi acollia el soldà d’Oman, un mediador habitual entre Washington i Teheran, Wang Yi, el ministre d’Afers Estrangers, es reunia separadament amb alts responsables iranians i saudites de seguretat.

“El diàleg i la negociació són la sortida”, va dir Wang, segons el comunicat oficial de la reunió amb Ali Bagheri Kani, secretari adjunt del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l’Iran, reunió en què va instar totes les parts a cercar una solució política “en compte de recórrer una altra vegada al conflicte armat”.

La visita d’un cap d’estat omanita per primera vegada coincideix amb el paper cada volta més important del país del golf Pèrsic en la mediació del conflicte. Enguany, Pequín ja havia emprès una ofensiva diplomàtica semblant amb el Paquistan, que llavors era considerat el millor intermediari entre Washington i Teheran.

“Oman fa un paper discret de mediador. La Xina s’hi identifica, i Oman té més a oferir en credibilitat i en relacions com a mediador”, va dir Yun Sun, directora del programa sobre la Xina del Stimson Center.

El Ministeri d’Afers Estrangers xinès va informar que, aquests dies, l’enviat per al Llevant, Zhai Jun, aniria a l’Iran, a Oman i a l’Aràbia Saudita; l’enviat per a l’Àfrica, Liu Xianfa, a Etiòpia, Djibouti i Egipte, i l’enviat per a la Banya d’Àfrica, Hu Changchun, a Eritrea. Els viatges arriben en un moment de por que la guerra de l’Iran pugui agreujar conflictes entrellaçats i focus d’inestabilitat a tota l’Àfrica i el Llevant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb