El càncer del papa Lleó obre un inesperat temps d’incertesa al Vaticà

Roma. L’estança papal de la desena planta de l’Hospital Gemelli de Roma, moblada amb austeritat, és el refugi dels papes malalts. Francesc hi va ingressar quatre vegades, l’última durant trenta-vuit dies, abans de morir. Joan Pau II hi va haver d’anar encara més sovint, la primera vegada després d’un atemptat.

Però, al voltant de Lleó XIV, el papa nascut a Xicago i relativament jove, tothom confiava tant en la seva salut que a l’estança hi feien obres quan va arribar una notícia que ho va trasbalsar tot: les proves indicaven que tenia un càncer de pulmó.

“Estic preocupat”, va admetre dilluns davant els periodistes el cardenal Pietro Parolin, secretari d’estat del Vaticà i número dos del papa, poc abans d’anunciar-se que el nòdul extirpat del pulmó de Lleó era cancerós.

“Certament, no m’esperava que passés una cosa com aquesta”, va dir Parolin. I va afegir: “No s’ho esperava ningú. Però això són, com diu el papa, les sorpreses de Déu.”

Quan Lleó va sortir al balcó de la basílica de Sant Pere un vespre de maig de l’any passat, molts observadors del Vaticà el van veure com un nou papa caigut del cel. El primer pontífex nascut als Estats Units, amb una segona ciutadania llatinoamericana. Poliglot. Conciliador. I, després de la llarga crisi de salut del seu predecessor, Francesc, un home de seixanta-nou anys ple de vitalitat que prometia un pontificat llarg i dinàmic.

I pot ser que el tingui. Però mentre Lleó, que ara té setanta-un anys, es recupera de l’operació de dimarts, l’Església Catòlica s’enfronta a la perspectiva d’un altre papa amb afeccions de salut persistents.

“Les aparicions públiques, les activitats i l’agenda del papa canviaran, és clar, precisament per preservar-li l’estat de salut, que és molt important”, va dir l’arquebisbe Vincenzo Paglia, president emèrit de l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida. “Hi haurà canvis, però no s’han de veure com un desastre. Un papa més feble no solament no em sorprendrà, sinó que ens ha d’ajudar a descobrir encara més el poder de la gràcia. […] Hem de redescobrir la força de la fragilitat.”

La intervenció de dimarts, en què li van extirpar el nòdul i una part del pulmó dret on l’havien trobat, va ser considerada un “èxit”, i el pontífex mateix ha destacat que el càncer s’havia detectat “en una fase molt inicial”.

Els experts que no tracten el papa en fan valoracions optimistes. Dimecres, Lleó es va sotmetre a anàlisis de sang i radiografies postoperatòries que els seus metges van considerar “normals per al tipus d’intervenció practicada”. El papa també va fer una sessió de fisioteràpia respiratòria, va caminar per la cambra i va tornar a la dieta habitual.

“La recuperació avança com era previst”, van dir els metges en un comunicat.

Un avantatge possible és que no se li coneix cap hàbit de fumar, ni ara ni en el passat, segons Elise Ann Allen, biògrafa del papa establerta a Roma. “Deu haver fumat un cigarret o dos en tota la seva vida, però no ho ha fet mai amb regularitat”, va dir.

Tanmateix, la malaltia de Lleó fa reviure al Vaticà unes imatges de les quals la Santa Seu esperava haver-se deslliurat per un temps: els fidels aplegats davant un hospital, les promeses de pregàries arreu del món, els comunicats mèdics diaris. En una paraula, allò que el Vaticà detesta: la incertesa.

El diagnòstic ha arribat en un moment clau. Aquests darrers mesos, Lleó semblava haver trobat el seu lloc: el personatge públic vacil·lant i una mica maldestre de la primeria s’havia transformat en un líder espiritual segur i emotiu, capaç d’atreure i commoure multituds immenses.

En plena Europa secular, probablement el públic més difícil per a l’Església, Lleó va reunir prop d’1,2 milions de persones en un sol acte a Madrid i unes sorprenents 800.000 en una missa a l’aire lliure a París.

Abans de la crisi de salut, preparava el viatge més important del seu pontificat fins ara: una ronda de dotze dies per l’Amèrica Llatina que incloïa un retorn al Perú, on té la ciutadania per naturalització.

Molts observadors del Vaticà veien aquest viatge com un moment de consagració, en què Lleó –davant les multituds que es preveia que fossin les més grans del seu pontificat–, es podria convertir en un papa estrella.

Ara s’especula que el viatge es pugui ajornar. Dimecres, la presidenta del Perú, Keiko Fujimori, va dir als periodistes que els preparatius continuaven, però va afegir que esperava notícies del Vaticà, perquè tenia entès que la recuperació del papa duraria “unes quantes setmanes, més que no es preveia, i, per tant, hi podria haver un canvi en el calendari de la visita”.

Marco Politi, veterà observador del Vaticà i autor de The Unaccomplished Revolution: The Church after Francis (‘La revolució inacabada. L’Església després de Francesc’), va dir que les obres a l’estança papal del Gemelli eren una “ironia de la fe”. “Perquè tothom pensava que, amb un papa tan jove, no hauríem d’afrontar maldecaps d’aquesta mena”, va dir Politi. “I ara hi ha un interrogant, començant per si anirà al Perú o no.”

La malaltia de Lleó també posa a prova el Vaticà, una institució famosa per l’hermetisme, que sovint ha guardat amb zel l’estat de salut dels papes. Això va canviar radicalment l’any passat, quan el Vaticà, per voluntat de Francesc, va oferir un grau de transparència mèdica sorprenentment detallat.

Tot i que Lleó mateix va anunciar diumenge que li havien trobat el nòdul, Politi va remarcar que el Vaticà havia ocultat una informació crucial que no va fer pública fins dimarts: les proves prèvies ja indicaven que era un càncer. Dimecres el Vaticà va revelar les tres proves que havien fet al papa abans de l’operació: una broncoscòpia robòtica amb biòpsia, una tomografia computada del tòrax i una tomografia per emissió de positrons (PET).

“Han de decidir si seran transparents o no”, va dir Politi.

Per la resta, hom creu que Lleó està en bona forma física: juga a tennis i neda regularment. Però, encara que l’operació de dimarts hagi posat fi a la crisi de moment, els observadors creuen que la inquietud persistirà i que el seguiment de la salut del papa serà una constant en aquesta primera etapa del pontificat.

Lleó té antecedents familiars de càncer: la seva mare va morir després d’uns quants cicles de quimioteràpia, i un germà gran que viu a Florida també lluita contra la malaltia.

En una altra època, això no hauria tingut tanta importància. Durant segles, els papes van ser presoners preuats del Vaticà, reclosos a la Santa Seu, venerats però allunyats dels fidels. Els mitjans de comunicació de masses, i els viatges de masses, ho van canviar: als anys seixanta, Pau VI va ser el primer pontífex que va volar amb avió i el primer en cent cinquanta anys que va fer un viatge fora d’Itàlia.

Massimo Faggioli, teòleg de la Universitat de Villanova, on va estudiar el papa, recorda que aquestes darreres dècades els viatges internacionals intensos s’han convertit en una part de les funcions del pontífex, i que hi ha qui diu que Benet XVI va renunciar al papat, en part, perquè no podia complir aquestes expectatives.

Triant un papa més jove, sembla que el conclave de l’any passat va reconèixer la necessitat d’un pontífex prou dinàmic per a fer present l’Església als racons més allunyats del món. Joan Pau II va visitar 129 països en vint-i-sis anys; Francesc en va visitar 68 en dotze anys de pontificat.

El diagnòstic de Lleó “suscita qüestions per al papat modern, en què s’espera que el papa governi, però també que sigui present, que es deixi veure, que viatgi”, diu Faggioli. “El papa és com un actor a l’escenari mundial, no pas menys que un cap d’estat o una gran estrella de l’espectacle.”

Lleó és conegut pel fet d’agafar-se temps a l’hora de prendre decisions importants per a l’Església, i no sembla tenir gens de pressa. Faggioli es demana si això canviarà: “La durada d’aquest pontificat és desconeguda. Ara és més incerta que no pas la setmana passada, el mes passat o l’any passat. Veurem, doncs, si algunes decisions es prenen més de pressa.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb