Jové, Salvadó i els encausats que els tribunals es resisteixen a amnistiar

El Tribunal Suprem espanyol va amnistiar ahir definitivament Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, i és a un pas de donar l’amnistia a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. Els tribunals ja són, doncs, en un carreró sense sortida que no els permetrà de trobar cap escletxa per a esquivar l’aplicació de la llei. Però, de moment, sembla que exploten els pocs recursos que els queden a l’abast, especialment el de la dilació injustificada dels processos.

Un tribunal acorralat per l’amnistia

Ara per ara, el cas en què la resistència a aplicar l’amnistia és més cridanera és el de l’ex-secretari d’Hisenda Lluís Salvadó i l’ex-secretari general de Vice-presidència Josep Maria Jové, ambdós acusats de malversació per l’organització del Primer d’Octubre. Són acusats dels mateixos delictes que la trentena d’ex-alts càrrecs del govern encausats en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, però Salvadó i Jové encara no han estat amnistiats, mentre que els ex-alts càrrecs van rebre l’amnistia fa més d’un any. Com s’explica aquesta contradicció? El primer element rellevant és que, com ells dos eren diputats –i, per tant, aforats– haurien d’haver estat jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és qui té la causa. La segona cosa a tenir en compte és que, de moment, aquest tribunal no ha fet cabal ni del posicionament del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ni del Tribunal Constitucional espanyol (TC), ni tampoc del Suprem.

El TSJC va concloure, el juliol del 2024, que aquest cas entrava en l’àmbit d’aplicació de l’amnistia, però va formular dubtes tant d’adequació al dret de la Unió Europea com de constitucionalitat. El TC va desestimar les qüestions d’inconstitucionalitat, però encara hi havia la carta del TJUE. El TSJC hi va presentar unes qüestions pre-judicials i darrerament ha refusat de retirar-les. Aquests dubtes van ser resolts amb les respostes del TJUE a les preguntes del Tribunal de Comptes en la sentència del 16 de juliol. El TJUE va negar que l’amnistia de la malversació atribuïda a l’1-O afectés els interessos financers de la UE i va deixar clar que, en cap cas, la independència de Catalunya podria implicar una afectació en el pressupost comunitari. Tot i la claredat en la resposta i tot i que la causa contra Jové i Salvadó tracta, precisament, aquesta presumpta malversació, el TSJC no ha volgut retirar les seves pre-judicials, i ho ha refusat de manera ben explícita. La sala formada pels magistrats Jesús María Barrientos, Fernando Lacaba i Carlos Ramos va argumentar que era un procediment d’una naturalesa diferent del del Tribunal de Comptes –de tipus comptable. Així doncs, no han volgut fer ús de l’article que preveu la possibilitat de retirar qüestions pre-judicials que ja hagin estat resoltes.

En algun moment, el TJUE s’haurà de pronunciar sobre aquest cas en concret, però mentrestant els posicionaments del TC i el Suprem també podrien haver fet moure fitxa al TSJC. La doctrina del TJUE es podria haver traslladat a aquest cas, però ara cal afegir-hi el posicionament del TC al setembre, amb la sentència sobre Dolors Bassa que ha desencallat la resta d’amnisties, i la resolució del Suprem d’ahir. Aquests tres posicionaments en una mateixa línia per diferents tribunals –TJUE, TC i Suprem– acorralen Barrientos, el jutge que presideix la sala. Andreu Van den Eynde, l’advocat d’ambdós encausats, de moment ha dit, en un piulet en què celebrava l’amnistia dels dirigents polítics: “Demà queda feina per fer”. Insistir perquè la doctrina de tots aquests tribunals situats per sobre del TSJC es faci efectiva sembla que serà la tasca de les defenses a partir d’ara.

Sembla que avui finalment s’aplica l’amnistia a Junqueras, Bassa, Romeva i Turull, fruit també de molt estudi i treball jurídic insistent. Gràcies a tots els i les col·legues que heu contribuït en l’estratègia. Continuem que demà queda feina per fer 😀✊

— Van den Eynde – Dret Penal (@eyndePenal) October 20, 2026

Els encausats de l’operació Judes, també pendents

El cas de Jové i Salvadó no és pas l’únic en què l’amnistia encara no s’ha aplicat després dels posicionaments d’aquests tribunals. La sentència del TJUE –que analitzava tant la causa dels dirigents polítics com la dels encausats de l’operació Judes– va resoldre, clarament, a favor d’aplicar l’amnistia als dotze CDR. Per tant, resoltes les qüestions sobre si l’amnistia és compatible amb el dret europeu quant al terrorisme, semblava que l’Audiència espanyola resoldria ràpidament. Però van passar més de dos mesos i el tribunal va decidir de no amnistiar-los immediatament, sinó de demanar a les acusacions i a les defenses que exposessin les possibles conseqüències que podia tenir el reconeixement de l’amnistia per part de la justícia europea. Va donar-los un temps de marge que ja fa dies que ha expirat, però igualment no hi ha novetats. A més, serà una decisió susceptible de recurs davant la sala d’apel·lacions de l’Audiència espanyola, cosa que podria allargar el procés una mica més encara.

La darrera actualització d’Alerta Solidària assenyalava que l’amnistia ha estat reconeguda a 189 activistes, però ha estat denegada a 77, mentre que n’hi ha 21 pendents de resolució i 51 que encara haurien d’instar-la.