Von der Leyen proposa que el Canadà sigui el primer membre associat de la UE i reforçar la defensa europea

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat d’obrir la porta perquè el Canadà esdevingui el primer membre associat de la Unió Europea. Ho ha anunciat durant el discurs sobre l’estat de la Unió al Parlament Europeu, a Estrasburg, en què també ha plantejat de reforçar l’arquitectura de seguretat europea davant l’augment de les amenaces híbrides i ha defensat una resposta europea més coordinada en matèria migratòria.

Von der Leyen ha fet la proposta sobre el Canadà davant el primer ministre canadenc, Mark Carney, convidat al ple de l’Eurocambra, que ha estat rebut amb aplaudiments. Carney hi farà demà un discurs. La presidenta de la Comissió ha emmarcat la iniciativa en la necessitat de “replantejar urgentment” les aliances de la UE en un ordre internacional que considera cada vegada més fragmentat.

“Compartim un oceà, uns mateixos valors i una mateixa manera de veure el món. I ara també construirem el nostre futur comú”, ha dit Von der Leyen adreçant-se a Carney.

La presidenta de la Comissió ha destacat els vincles culturals, històrics i personals entre la UE i el Canadà i la coincidència en qüestions com la intel·ligència artificial, el canvi climàtic, l’Àrtic, la política internacional, Ucraïna, la defensa, les primeres matèries i les cadenes de subministrament.

La proposta és de fer un pas més enllà de l’acord comercial CETA i bastir una “aliança per al futur” que permeti de crear un espai comú de prosperitat i seguretat econòmica. Von der Leyen ha recordat que el comerç de béns entre la UE i el Canadà ha crescut un 75% en menys d’una dècada.

La nova aliança, segons que ha explicat, hauria d’incloure una associació tecnològica, una integració més gran de les indústries de defensa europea i canadenca i una cooperació reforçada a l’Àrtic. “No és una aliança contra ningú, sinó a favor de la nostra fortalesa comuna”, ha dit. L’objectiu, ha afegit, és portar la relació amb el Canadà “al màxim nivell possible”.

Una mena d’article 4 europeu contra les amenaces híbrides

Un altre dels eixos del discurs ha estat la seguretat. Von der Leyen ha proposat de crear un mecanisme europeu semblant a l’article 4 de l’OTAN perquè els estats membres puguin coordinar una resposta conjunta quan siguin víctimes d’amenaces híbrides que no arribin al llindar d’una agressió armada.

“Europa necessita el seu propi manual de resposta contra les amenaces híbrides”, ha dit. Segons la proposta, quan un estat activés aquest mecanisme, els vint-i-set es reunirien per acordar una resposta conjunta, evitar una escalada i reduir els efectes de l’incident.

La iniciativa formarà part d’una nova Estratègia Europea de Seguretat que la Comissió vol presentar conjuntament amb l’alta representant de la UE per a Afers Estrangers, Kaja Kallas. Von der Leyen ha esmentat els ciberatacs, els sabotatges, els incendis provocats i les incursions de drons com a exemples d’unes amenaces que considera creixents.

També ha citat uns quants incidents recents, com el llançament de bengales d’una fragata russa contra un helicòpter a Dinamarca, la incursió d’un dron a l’espai aeri de Lituània i l’intent d’atac amb drons bomba contra l’aeroport alemany de Leipzig.

Von der Leyen ha defensat que la UE ha d’anar més enllà i ha proposat de crear un Consell Europeu de Seguretat que aplegui els dirigents europeus i socis com ara el Regne Unit, el Canadà, Noruega i Ucraïna. L’objectiu seria disposar d’un fòrum estable per a coordinar la resposta a les amenaces que afecten el continent.

La presidenta de la Comissió també ha anunciat la intenció de crear un Instrument Europeu per a Facilitadors Estratègics, coordinat amb l’OTAN, per desenvolupar conjuntament capacitats com la defensa aèria i antimíssils, el transport estratègic, el proveïment de combustible en vol i les capacitats espacials i cibernètiques.

“Només una posició de defensa europea sòlida i creïble garantirà la nostra seguretat”, ha dit.

“Ceuta és Europa”

Von der Leyen també ha dedicat una part del discurs a la situació migratòria i ha parlat de la crisi de Ceuta. “Totes les nostres fronteres exteriors són fronteres europees. Per això, em vull adreçar directament als espanyols. La frontera de Ceuta és una frontera europea, perquè Ceuta és Espanya. Ceuta és Europa. I Europa serà al vostre costat”, ha dit.

La presidenta de la Comissió ha insistit en la necessitat d’aplicar el Pacte de Migració i Asil, que reforça la gestió de la frontera exterior i accelera els procediments de retorn, i ha anunciat noves mesures perquè la UE pugui reaccionar amb més rapidesa en crisis semblants. En el discurs no ha fet cap referència directa al paper del Marroc en l’entrada multitudinària d’emigrants a Ceuta.

Brussel·les defensa que, d’ençà d’aquells fets, ha mantingut contactes constants amb les autoritats espanyoles i destaca la cooperació marroquina en el retorn de persones que no tenen dret de restar en territori de la Unió. La situació de Ceuta ja havia centrat part del debat del Parlament Europeu aquesta setmana.