El jutge Juan Carlos Peinado es jubila després d’haver enviat Begoña Gómez a judici

El jutge Juan Carlos Peinado es jubila demà, després d’haver enviat a judici Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, pels delictes de malversació i tràfic d’influències. El magistrat, fins ara poc conegut per al gran públic, posa punt final a la seva trajectòria a 72 anys, l’edat màxima permesa als jutges en actiu. Amb això, Peinado tanca una instrucció que ha marcat el debat polític i que va començar fa més de dos anys, arran d’una denúncia del pseudosindicat Manos Limpias. Aquesta causa ha arribat a tenir set investigats –inclòs el delegat del govern espanyol a Madrid– i ha abastat cinc delictes, dels quals només n’han perviscut dos.

Després de més de dos anys d’instrucció, Peinado ha decidit enviar Gómez i la seva assessora, Cristina Álvarez, a judici amb jurat popular. El magistrat ha traslladat l’expedient a l’Audiència Provincial de Madrid, que s’encarregarà de la tramitació del judici.

L’origen del cas es troba en l’abril de 2024, quan Manos Limpias va presentar una denúncia contra Gómez davant els jutjats de Madrid per “recomanar o avalar amb la seva signatura empresaris que es presentaven a licitacions públiques” aprofitant la seva condició d’esposa de Pedro Sánchez. Peinado, titular del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, va assumir la causa i va obrir diligències per tràfic d’influències i corrupció en els negocis per les activitats professionals de Gómez a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) –on va codirigir una càtedra– i a l’Institut d’Empresa (IE).

La investigació va irrompre en l’escenari polític quan Sánchez va anunciar una pausa en la seva presidència de cinc dies de reflexió per mitjà d’una carta pública. “No em causa rubor dir que soc un home profundament enamorat de la meva dona i que viu amb impotència el fang que s’escampa sobre ella dia sí i dia també”, va escriure. Després d’aquells cinc dies que van tenir la política espanyola amb l’ai al cor, Sánchez va anunciar que volia continuar governant.

En els mesos següents, el magistrat va ampliar els delictes imputats a Gómez. L’octubre de 2024 l’acusava d’apropiació indeguda i d’intrusisme professional, i a l’agost de 2025, de malversació. El mes d’abril de 2026, la instrucció es va tancar retirant el delicte d’intrusisme professional.

Durant la investigació, Peinado també va demanar d’investigar el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños –una petició que el Tribunal Suprem espanyol va refusar per falta d’indicis– i el delegat del govern espanyol a Madrid, Francisco Martín Aguirre, de qui l’Audiència de Madrid va arxivar el cas.

L’Audiència ha tombat algunes resolucions de Peinado: el desembre de 2025 li va impedir de reclamar tots els correus que Gómez “va rebre i enviar des de la Moncloa”. Poc després, va retirar els delictes de corrupció en els negocis i apropiació indeguda pels quals la volia processar.

Acusacions de persecució política

Les accions de Peinado han marcat bona part de l’agenda política espanyola els darrers dos anys. El PSOE i el govern espanyol han condemnat reiteradament la instrucció del jutge, parlant obertament de “persecució política”, mentre que PP i Vox l’han esgrimit com a argument per exigir la dimissió de Sánchez.

L’executiu espanyol, representat pel ministre Bolaños, ha presentat diverses queixes al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), totes arxivades, per l’actitud “reprovadora” de Peinado durant l’interrogatori fet a la Moncloa. Divendres, el ministre va acusar el CGPJ de voler garantir “la impunitat total” per al jutge.

Polèmiques amb els escortes i la comparació amb Ferran VII

La instrucció de Peinado també ha aixecat unes quantes polèmiques. Aquest estiu, el magistrat va insinuar que els escortes de Gómez podien ajudar-la en una possible fugida i va acordar de retirar-li el passaport per risc de fuga. Això va originar queixes dels sindicats policíacs i va obligar Peinado a matisar les seves paraules, tot assegurant que no volia “ofendre” els agents. La justícia va considerar finalment que les declaracions del jutge no eren constitutives de falta disciplinària.

Un altre episodi controvertit es va produir quan Peinado va comparar el cas de Gómez amb l’absolutisme de Ferran VII: “Les conductes que provenen de palaus presidencials com aquest semblen més pròpies de règims absolutistes, que, per sort, ja estan oblidats en el temps al nostre estat”, va dir en el tancament de la instrucció.

A més, la instrucció s’ha caracteritzat per la coincidència d’algunes decisions amb l’agenda internacional de Sánchez. Entre d’altres, va processar Gómez mentre tots dos viatjaven oficialment a la Xina i va ampliar la seva imputació quan eren a l’Índia. Igualment, va decidir d’investigar Bolaños mentre Sánchez participava en la cimera de l’OTAN a la Haia el juny de 2025 i va impedir que Gómez viatgés a la cimera d’Ankara, el juliol. Finalment, quan Peinado va enviar Gómez a judici dilluns, el president era a Nova York, a l’assemblea de l’ONU.