El director genral d’ÀPunt s’enroca a les Corts i defensa els bous i els films en castellà

Paco Aura, el director general de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, no dimitirà. Diu que ho ha consultat amb la dona i que troba que val la pena que continue en un càrrec que va assumir el mes de febrer del 2025. Aquest, i que és el moment d’anar a picar alguna cosa, ha estat el resum que ha fet, ell mateix, de la seua participació en la comissió de l’Espai Audiovisual de les Corts Valencianes. El director general d’À Punt té l’obligació de comparèixer cada mes mentre hi ha període de sessions. La d’avui és la segona vegada que ha anat a retre comptes a les Corts. I ha dit, en començar, que ho feia encantat, perquè és responsabilitat seua i la seua obligació.

El Consell, en primera persona

Al llarg del seu discurs ha tingut un parell de lapsus. El més cridaner de tots és quan ha parlat del Consell en primera persona. “Qui hem hagut de defensar la totalitat dels seus drets [dels treballadors] i pagar els imports reconeguts judicialment, ha sigut aquest govern”, ha dit en una intervenció que duia escrita.

El segon lapsus ha sigut encara més cridaner quan li ha tocat el moment de respondre a les intervencions dels grups parlamentaris. En primer lloc, ha criticat que tant Compromís com el grup socialista duguera les intervencions escrites, i a continuació s’ha referit  a les crítiques que li ha fet “la senyora [Nathalie] Torres de Compromís”, quan, en realitat, la portaveu d’aquest grup que ha parlat, en primer lloc, ha estat la diputada Maria Josep Amigó. El cas és que Aura portava totes les respostes a les possibles preguntes escrites, impreses i enquadernades en cuquet. De fet, mentre les diputades de l’oposició parlaven no se l’ha vist prendre cap nota.

Una defensa aferrissada de la gestió

Quant al contingut d’aquesta compareixença a les Corts, Paco Aura ha defensat la seua gestió i la de tot el seu equip en un moment molt complicat perquè han hagut d’enfrontar la fusió de les dues empreses amb què es va crear À Punt, en una sola després de la modificació legislativa que van fer el PP i Vox quan van arribar al poder.

Segons Aura, això ha estat una tasca complicadíssima en l’àmbit de la gestió. I ha dit que ho han hagut de fer sense augmentar el personal i sense deixar d’emetre en la ràdio, la televisió i les plataformes digitals.

Ha lloat, en aquesta primera intervenció, el compromís del Consell amb es mitjans públics i ha posat com a exemple que el darrer pressupost del Botànic, l’any 2023 va ser de 73 milions d’euros i que el d’enguany és de 83 milions. “La Generalitat actual ha apostat per la radiotelevisió”, ha dit.

Paco Aura ha parlat de la reorganització de la plantilla que era del tot necessària per a adaptar-se a les necessitats actuals. Ha dit que s’han fet 322 modificacions en la Relació de Llocs de Treball, que s’han amortitzat 25 llocs i que se n’han creat 25 més. No ha fet cap referència a l’amortització de les sis places de lingüista. No n’ha parlat ni en aquesta primera intervenció ni quan ha respost a les preguntes. Aquesta sí que li l’han feta, però no ha buscat la contestació entre les pàgines que duia impreses i enquadernades.

Els informatius són plurals

Paco Aura s’ha avançat a les crítiques sobre els serveis informatius, i ha dit que un 70% de la programació diària de la cadena és actualitat. “Això és més servei públic, perquè À Punt ha d’estar on passen les coses”. Per més que PSPV i Compromís li han preguntat com és que no s’han donat certes manifestacions que han omplert els carrers de València, Aura no ha respost en les dues ocasions que ha tingut. Preventivament, sí que havia dit que els mesos d’agost i juliol, la graella s’ha adaptat als esdeveniments i s’han fet 52 avanços informatius que han estat unes 50 hores addicionals de servei per a informar d’incendis o altres episodis meteorològics. “Quan es qüestiona el compromís informatiu d’À Punt s’han de mirar les dades. Es pot discutir l’enfocament d’una notícia, però no es pot sostenir seriosament que À Punt informa o que no està en el territori”, ha dit. El fet que quan va començar l’incendi de la serra d’Espadà van tardar hores a reaccionar i que els treballadors de la casa van protestar públicament, no l’ha mencionat.

Abaratir la ràdio

El director general s’ha centrat en la ràdio per a criticar, amb noms i cognoms, programes que feien part de la programació d’ençà dels primers anys, i ho ha fet dient quants diners costaven. “Pròxima Parada costava 20 euros per minut, ara Tot per l’aire en costa 5”. A continuació ha dit que Podríem fer-ho millor, un espai que l’any 2023 va obtenir el prestigiós premi al millor programa de Ràdio Associació, va costar 3,9 milions d’euros. “No en qüestione la qualitat”, ha dit. Tampoc no ha dit que aquest és el preu de les sis temporades d’emissió.

Quant a l’ecosistema audiovisual valencià, que tant ha criticat que aquesta direcció no fa la tasca de motor que hauria de fer, Paco Aura ha anunciat que s’ha encarregat una sèrie de ficció a una productora valenciana i una “nova aposta per la ficció que es dirà Bambalina, molt valenciana i molt pròxima la nostra manera de ser”. A més, ha anunciat la primera ficció rodada en format vertical per a ser vista en dispositius mòbils i dos documentals sobre Jaume I ara que fa set-cents cinquanta anys que es va morir, que s’emetran el Nou d’Octubre.

Els bous, propis del tarannà valencià

El director general d’À Punt ha defensat l’emissió de corregudes de bous i ha dit que gràcies a elles, les vesprades del cap de setmana han tingut més audiència que en tota la història del mitjà. A més, se n’ha anat als temps de Canal 9 per a dir que també se n’emetien i ha explicat que els bous fan part de la cultura i les essències dels valencians.

Per a defensar-se de les acusacions de castellanització de la graella, ara ha mostrat un paper on el color verd era el català i el groc el castellà, i ha dit que el verd ocupa és 90% de la programació. Segons que ha afirmat, hi ha molts espectadors valencianoparlants que prefereixen veure els films en castellà. “Entren per les pel·lícules i després es queden a la programació en valencià”, ha dit.

La diputada de Compromís, Maria Josep Amigó, li ha preguntat directament per què encara no ha dimitit. Li ha demanat dignitat per anar-se’n a casa, i li ha retret el menyspreu a la llengua, la manipulació informativa i la falta de suport al sector audiovisual valencià. El lapsus sobre formar part del Consell, tampoc no li ha passat desapercebut.

L’afer del programa Sopa de Letras, de Tele Madrid també ha eixit en la intervenció d’Amigó, i Aura ha reconegut que va ser una errada de programació, que ningú en va supervisar el contingut i no es van adonar de les referències a la “televisió de tots els madrilenys” que feia el presentador de l’espai. Ha sigut, potser, l’única errada que Aura ha reconegut en les dues hores d’intervenció.

L’oposició li demana que marxe

La diputada del PSPV, Mercedes Caballero, li ha retret que haja criticat la gestió de les direccions passades i que s’haja victimitzat en comptes de fer-se responsable dels insults o les manipulacions que s’emeten en les tertúlies, especialment de la ràdio.

Caballero li ha etzibat unes dades d’audiència que no tenen res a veure amb el missatge positiu que havia fet el director general. Dimarts, dia 22 de setembre, el Notícies Migdia va assolir un 2,2%, mentre que el territorial de TVE va arribar al 9,5%.

Caballero també s’ha referit a la censura i a la manipulació informativa i s’ha preguntat com és que el cap d’informatius, Josep Magraner, no l’havia acompanyat. Sí que hi eren el nou director de la ràdio, Nacho Cotino, i el director de comunicació, Benjamín Marin.