Els Cants de Llibertat, la cita tossuda de cada vespre que avui espera Lluís Puig a Terrassa

Avui a les 19.30, al Raval de Montserrat de Terrassa, els Cants de Llibertat tindran l’hora de sempre, el lloc de sempre i un convidat que fa nou anys que no hi pot ser. Segons la convocatòria que ha difós el col·lectiu, el conseller Lluís Puig hi participarà el dia que torna al Principat i acaba amb l’exili. Per als qui es reuneixen cada vespre davant la casa de la vila, aquesta és la visita que esperaven des del primer dia.

Els Cants de Llibertat van començar a mitjan novembre del 2017, poques setmanes després de l’empresonament del govern. Els va impulsar un grup de terrassencs, la majoria músics dedicats a l’ensenyament, amb membres de l’ANC-Terrassa per la Independència, el Consell de la República, Òmnium i la Coordinadora La Traca. Des d’aleshores no han fallat. El novembre passat, en complir-se vuit anys, en comptaven 2.922 dies seguits de convocatòria. Demà en seran més de 3.200.

El ritual ha canviat poc. Comença amb un minut de silenci i El cant dels ocells, continua amb la lectura d’un manifest breu amb els noms de tots els presos, exiliats i represaliats, i s’acaba amb Els segadors. Entremig, un repertori de cançons de lluita: una versió catalana de Bella ciao, No volem ser, Abril 74 i, sobretot, la Cançó dels indignats, una adaptació d’un tema del musical Els miserables que s’ha convertit en l’himne local de la convocatòria. Fa uns quants anys, la cantada aplegava habitualment entre dues-centes i tres-centes persones, majoritàriament independentistes, però també gent que hi anava només per a expressar el rebuig a la repressió.

La constància ha estat la marca del col·lectiu. Quan el confinament del 2020 va tancar els equipaments municipals, els cantaires es van continuar trobant amb distància de seguretat, i Puig mateix ho celebrava des de l’exili comptant que ja feia 865 nits que hi anaven. En els moments més durs de la pandèmia, la cita es va mantenir en directe per les xarxes i per videoconferència. I el 2019, quan el ple municipal va rebutjar de penjar una pancarta pels presos al balcó de l’ajuntament, els col·lectius independentistes la van penjar igualment i la van mantenir fins a l’hora dels Cants.

Òbviament la relació amb Puig és especial perquè és un fill de la ciutat. Nascut a Terrassa el 1959, va ser nomenat conseller de Cultura el juliol del 2017 i a final d’octubre d’aquell any va marxar a l’exili a Brussel·les; la justícia belga en va rebutjar l’extradició i, des d’aleshores, ha viscut entre Bèlgica i la Catalunya Nord. És diputat de Junts des del 2024, però no ha pogut ocupar l’escó fins ara. Olga Vilà, coordinadora de l’ANC de Terrassa, havia expressat el desig que pogués assistir als Cants el 14 de novembre, quan faran nou anys. Hi arribarà tres setmanes abans.

El jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena va confirmar ahir l’aixecament de les ordres de detenció contra el president Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, en rebutjar el recurs de Vox, però l’amnistia encara no és formalment completa: la decisió definitiva sobre l’extinció de la responsabilitat penal correspon a la sala penal del Suprem.

· Dos anys de Cants per la Llibertat a Terrassa (2019)
· El poble canta per la llibertat a Terrassa (2019)