Per què no tots els africans celebren el retorn de la fórmula 1 al continent?

Nairobi, Kenya. Dècades després del darrer gran premi a l’Àfrica, Ruanda organitzarà una cursa de fórmula 1 a partir de la dècada vinent. L’anunci ha fet realitat una de les grans ambicions que Paul Kagame, el president autoritari del país, feia anys que perseguia.

L’entusiasme pel retorn d’aquest esport a l’Àfrica –i els visitants, diners i prestigi que se’n derivaran– contrasta amb la preocupació internacional pels abusos perpetrats pel govern de Ruanda, que arrossega un llarg historial de violacions dels drets humans i que ha exercit un rol clau en el cruent conflicte que ha assolat l’est del país veí, la República Democràtica del Congo.

El president de l’organisme rector de l’esport, Mohàmmed Ben Sulayem, va anunciar el nou gran premi a Kigali, la capital de Ruanda, a començament de mes, en un acte en què Kagame el va acompanyar en tot moment.

Tot i la pompa i circumstància de l’anunci, encara se n’han de concretar detalls importants, com ara la data exacta –fins i tot, l’any– de la primera cursa que es farà arran de l’acord, de deu anys de vigència. La previsió és que la cursa es faci en el futur circuit de Bugesera, al sud de Kigali, que haurà de construir-se de zero. El circuit farà un total de sis quilòmetres de longitud, i tindrà disset revolts.

També s’ha d’acabar un aeroport proper, de gran capacitat. Les obres del projecte, construït en col·laboració amb Catar, ja han començat.

Els afeccionats a l’automoció a l’Àfrica han rebut la notícia amb els braços oberts, un entusiasme del qual també s’han fet ressò caps d’estat del continent, entre els quals, Cyril Ramaphosa, president de Sud-àfrica. El país –que fou l’últim de l’Àfrica on es va fer una cursa de fórmula 1, l’any 1993– fa anys que pressiona per tornar a organitzar un gran premi.

“Un dia per al record!”, va escriure Queen Kalimpinya, la primera ruandesa a competir en un ral·li, en una publicació en les xarxes socials. “El Gran Premi de l’Àfrica es farà a casa. Quina alegria tan gran! Quin moment per a Ruanda i per a l’Àfrica. Un somni fet realitat.”

Però els grups de drets humans, que fa anys que acusen Ruanda d’instrumentalitzar l’esport per emblanquir el seu historial d’abusos contra els drets humans, s’hi han mostrat més escèptics.

Durant aquesta darrera dècada, les autoritats turístiques del país han signat acords publicitaris amb uns quants clubs de futbol d’alt nivell, incloent-hi l’Arsenal anglès, l’any 2018, i el París Saint-Germain francès, l’any 2019. Equips d’esports dels Estats Units, com ara els LA Clippers (bàsquet) o els LA Rams (futbol americà), també han portat l’eslògan publicitari “Visit Rwanda” a les seves samarretes, tot i les crítiques de gran part dels seus seguidors.

Després del genocidi del 1994 –que llevà la vida d’unes 800.000 persones, majoritàriament d’ètnia tutsi, en qüestió de mesos–, la Ruanda de Kagame ha fet grans avenços en matèria de desenvolupament econòmic i de nivell de vida, especialment en relació amb l’atenció sanitària. Però durant aquestes darreres tres dècades, el govern de Kagame també ha reprimit implacablement la dissidència política, i ha intervingut repetidament al conflicte de la República Democràtica del Congo, tot armant grups rebels acusats de nombroses massacres i de saquejar els recursos naturals del país.

“No podem passar per alt l’historial de Ruanda en matèria de drets humans: la repressió contra el seu propi poble, els atacs contra periodistes i el seu rol en el conflicte a l’est de la República Democràtica del Congo”, explica Linda Ngari, una investigadora especialitzada en desinformació de Nairobi. “L’objectiu és normalitzar el ‘Visit Rwanda’ i legitimar el govern del país per mitjà de l’esport, i així desviar l’atenció de les violacions de drets humans perpetrades pel govern.”

Ruanda nega que doni suport a la milícia congolesa Moviment 23 de Març (M-23), però tant l’ONU com les organitzacions de defensa dels drets humans afirmen que Kigali és un dels principals valedors del grup. Aquests darrers anys, l’M-23 s’ha apoderat d’una àrea significativa de territori a l’est del Congo, una zona molt rica en minerals, i ha estat acusat d’haver perpetrat violacions dels drets humans de manera sistemàtica, entre les quals matances i violacions en massa a tot l’est del Congo.

Alhora, segons l’ONG Transparency International, els Emirats Àrabs Units (EAU) s’han consolidat com el gran centre mundial de distribució de l’or congolès que s’exporta de contraban a Ruanda. Tanmateix, el govern de Kagame nega aquestes acusacions.

En l’afany per consolidar-se com a centre esportiu i turístic a l’Àfrica, Ruanda ha organitzat el Campionat Africà de Taekwondo (l’any 2022), la cursa ciclista Tour du Ruanda i uns quants torneigs internacionals de criquet. El país també té un acord de patrocini amb la Lliga Africana de Bàsquet. El govern ruandès no ha respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

“Ens avala una llarga trajectòria d’aportar un valor econòmic, social i cultural important als països que ens acullen”, diuen els organitzadors de la fórmula 1 en el comunicat d’anunci del gran premi a Ruanda. I afegeixen: “Aquesta cursa ens brinda l’oportunitat d’inspirar i transmetre la passió per la fórmula 1 als més de cent milions d’afeccionats que tenim a tot l’Àfrica, i creiem fermament que l’esport pot ser una força positiva per a fer el bé.”

Lane Hartill, investigador d’Amnistia Internacional especialitzat en l’Àfrica Central i Oriental, explica que l’acord “és típic de l’estratègia de Ruanda”. I continua: “És preocupant que els organitzadors de la F1 no s’hagi informat, o simplement no hagi volgut informar-se, sobre el rol de Ruanda a la regió dels Grans Llacs. El govern continua donant suport a un grup armat altament violent a l’est del Congo que ha comès crims de guerra, que viola dones i nenes en massa i executa homes sumàriament.”

El passat mes de març, el govern dels Estats Units va imposar sancions a quatre alts càrrecs de l’exèrcit ruandès per la implicació de Kigali en la violència perpetrada per l’M-23 a l’est de la República Democràtica del Congo. L’any passat, la Unió Europea també va imposar sancions a cinc alts càrrecs de la milícia, pel cap baix, per violacions dels drets humans.

El gran premi de Ruanda, certament, no ha estat l’única cursa de fórmula 1 que s’ha situat en el punt de mira de les organitzacions de defensa dels drets humans. Les curses de l’Azerbaitjan, Bahrain, la Xina, l’Aràbia Saudita, Catar i els EAU, per exemple, també han estat molt criticades per haver desviat l’atenció dels abusos perpetrats pels seus governs respectius, una pràctica sovint coneguda pel terme anglès sportswashing.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb