Un incendi destrueix el Niu de l’Àguila de Hitler a Alemanya

Un incendi de grans dimensions ha destruït el Niu de l’Àguila, l’antic refugi de muntanya d’Adolf Hitler situat als Alps bavaresos, a Alemanya. La policia ha detingut una persona sospitosa en relació amb el sinistre, però encara investiga si hi està implicada i no ha determinat l’origen del foc. No s’han trobat víctimes ni ferits.
L’incendi es va declarar ahir al vespre al complex conegut en alemany com a Kehlsteinhaus, situat a 1.834 metres d’altitud, a prop de Berchtesgaden, al sud de Baviera. Els primers equips d’emergència hi van arribar poc després de les nou del vespre i van trobar l’edifici completament envoltat de flames, segons que ha informat la policia bavaresa.
Les tasques d’extinció s’han vist dificultades per la ubicació remota de l’edifici i les condicions meteorològiques a la zona alpina, on nevava durant les primeres hores de dissabte. La policia ha confirmat que els investigadors van identificar un sospitós poc després de l’inici del foc i el van posar sota custòdia. La investigació criminal és a càrrec de la divisió competent de Traunstein.
Segons el diari alemany Bild, els investigadors estudien la possibilitat que el foc fos intencionat, però les autoritats no ho han confirmat i encara no han establert les causes de l’incendi.
Un edifici vinculat al règim nazi
El Niu de l’Àguila es va construir entre el 1937 i el 1938 com un espai de representació i recepció per als dirigents del règim nazi i els seus convidats. Tot i que va ser concebut com un refugi per a Hitler, el dictador alemany hi va anar en poques ocasions.
L’edifici va sobreviure a la Segona Guerra Mundial amb pocs danys i, des del 1952, funciona com a establiment de restauració de muntanya. Actualment, pertany a l’estat federat de Baviera i és una de les destinacions turístiques més conegudes de la zona de Berchtesgaden. També acull una exposició dedicada a la història de la construcció durant el règim nazi.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.