Oltra presenta el seu model de ciutat i retrau al PSPV que no s’adonara de la guerra bruta judicial

“Aixecarem l’asfalt i les rajoles i plantarem arbres per tota la ciutat”. Aquesta frase, que segons que diu Mónica Oltra no és una metàfora, fa part del seu projecte per a València a partir de la primavera vinent, quan assegura que guanyarà les municipals i esdevindrà batllessa del Cap i Casal. Oltra, que és la candidata de Compromís a les eleccions de maig, ha participat en el cicle “Parlem del País Valencià en Acció”, organitzat per Acció Cultural del País Valencià.

Avui era un dia en què triar a quina activitat anar era complicat a València. A la Universitat es feia un acte sobre l’aforament de Carlos Mazón organitzat per una de les associacions de víctimes de la gota freda amb juristes com Ximo Bosch i José Antonio Martín Pallín. A desgrat d’això, la planta baixa de l’Octubre CCC estava ben plena de gent amb ganes d’escoltar Mónica Oltra. Han estat anys de silenci que, d’ençà que la primavera passada va decidir d’optar a la batllia de València, trenca en actes comptats i molt triats. Cada aparició de l’ex-vice-presidenta es converteix en notícia. I ara que competirà amb María José Català, del PP, i Pilar Bernabé, del PSPV, les intensifica. Totes dues ja es mouen, perquè també lideren les llistes del seu partit a les eleccions espanyoles. I Oltra també reclama el seu espai.

Avui l’ha tingut. Han estat cinquanta minuts de xerrada entre Oltra i Anna Oliver, presidenta d’ACPV. Li ha fet preguntes perquè exposara el seu programa i el seu pensament polític. Alguns assistents, potser, s’han quedat amb ganes de fer-li preguntes sobre qüestions concretes, però el format estava pensat perquè fos un diàleg entre totes dues.

Una ciutat per a viure i tocar-se

No és cap sorpresa per a ningú que el model de ciutat que Oltra dibuixa és absolutament allunyat del que executa María José Català d’ençà del 2023. És per això que en diverses ocasions ha citat Joan Ribó i Giuseppe Grezzi, que van ser el batlle i el regidor responsable de la mobilitat. Durant els vuit anys de mandat de Ribó la ciutat va fer passes cap a la conversió en zona de vianants i la pacificació del trànsit que Català ha desmuntat. Oltra ha posat l’exemple del carrer Colom, que s’ha tornat a omplir de cotxes i d’embussos, i de l’avinguda de Pérez Galdós, amb unes obres inacabables que no han conclòs amb el que demanen els veïns: la supressió del túnel.

Tot això, la candidata ho ha lligat amb el canvi climàtic i la necessitat de prendre mesures perquè la ciutat siga més habitable. En tots els sentits. I ha denunciat que carrers com el del Túria, al barri del Botànic, tinguen tot de finques dedicades íntegrament al lloguer turístic. “Si hi aneu les reconeixereu de seguida, amb tots els balconets iguals, amb la tauleta i les dues cadiretes, quan València sempre ha estat una ciutat on la gent ha desat la bicicleta, la bombona de butà i l’estenedor de la roba al balcó”, ha dit. Segons ella, la dreta dissenya la ciutat perquè els veïns no es troben ni es relacionen, i per això promou aquestes finques i els posa el nom de “nou” davant el que siga. “Això trenca la possibilitat que la gent s’organitze. Quan la gent s’ajunta i parla, sempre ixen coses que no convenen al poder. El meu model de ciutat no s’ha de deixar d’expropiar. Serà una ciutat de drets en contraposició als interessos i als privilegis”, ha afegit, i ha continuat reivindicant les coses físiques, tocar-se i compartir l’espai públic.

Mónica Oltra ha fet una defensa aferrissada de l’horta. “Tenim el menjar a tocar de casa, cada centímetre d’horta és sagrat, s’ha de protegir perquè és la garantia de la vida futura.”

La lawfare

Oltra no ha defugit parlar de la seua eixida del Consell quan Anna Oliver li ha preguntat per la lawfare que ara denuncia el partit socialista. “Molta gent descobreix ara el Tribunal Suprem”, ha dit Oliver amb una certa complicitat, perquè totes dues són advocades amb anys de trajectòria. I llavors ha vingut la pregunta:

—“Creus que han entès [al govern espanyol] que el que et va passar a tu és guerra bruta judicial com la que ells pateixen ara?”

—“Sincerament? Crec que els té igual què passe a qualsevol altra persona”.

Entre el públic hi havia Mari Carmen González, autora del llibre que ha estudiat el cas judicial contra Oltra. Va dimitir al juny del 2022, i ha respost molt seca: “És una pena. Ximo Puig va ser un agent actiu i decisiu en la meua dimissió. Pensava que en 2023 havia d’heretar… Ací té l’herència”.

Ha estat, potser, el moment més agre de la xerrada, perquè la resta del temps, fins i tot quan ha parlat de l’extrema dreta, el to d’Oltra ha estat molt relaxat.

En el pol oposat d’Abascal

L’ascens de l’extrema dreta ha planat al llarg de tota la xerrada, des del canvi climàtic fins a l’entrevista a Santiago Abascal a la televisió pública espanyola. “Estem en immersió feixista”, ha recordat per a remarcar que la ideologia ultra imposa els seus marcs amb molta facilitat. Ha acudit als clàssics per a evocar aquell fantasma que recorre el món, però després ho ha contraposat amb Nova York, que té un batlle que es diu socialista, o amb la victòria de Lula da Silva al Brasil. “Són els bastions de resistència.”

Quant a la polarització política, assegura que no és cap problema. “Jo estic en el pol oposat d’Abascal, tan lluny com puc d’ell. El problema és que Abascal està disposat a fer qualsevol cosa per a anihilar les meues idees. I si parlem de polarització emblanquim el feixisme. El problema és el feixisme, no pensar diferent”, ha afirmat amb vehemència.

La vaga general

Anna Oliver ha preguntat a Oltra per l’acampada i per la vaga general. I Oltra ha respost que veure com funciona la gent jove li provoca molta esperança. “És gent lluitant pels drets dels seus conciutadans i conciutadanes”, ha apuntat.

I com és habitual en els actes de polítics, en un marc de campanya infinita, la candidata de Compromís s’ha mostrat convençuda de les seues possibilitats. “Volem guanyar, guanyarem!”