Pradas assenyala Argüeso com a responsable de l’emergència de la gota freda fins a les 19.00

La defensa de l’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha refusat diverses al·legacions formulades pel també processat en la causa per la gestió de l’aiguat, Emilio Argüeso, ex-secretari autonòmic, a qui assenyala com a responsable de la situació d’emergència fins a l’elevació a nivell 2, al voltant de les 19.00 del 29 d’octubre de 2024.

En un escrit a què ha tingut accés l’agència EFE, la defensa de Pradas demana a la jutgessa de Catarroja que desestime el recurs presentat per Argüeso, que sostenia que era Pradas qui tenia les competències com a comandament únic.

Pradas afirma que aquestes manifestacions són “jurídicament inadmissibles” i nega que ella tingués “un monopoli exclusiu” del sistema Es-Alert.

Repartiment de competències durant l’emergència

L’advocat Pedro Colina, representant de Pradas, sol·licita que s’impugni el recurs d’apel·lació d’Argüeso contra l’auto dictat per la magistrada el 13 d’octubre.

En aquest recurs, la defensa d’Argüeso afirma que ell no tenia “habilitació legal ni competència pròpia per a convocar o constituir el CECOPI”, ni el control sobre el sistema Es_Alert, perquè “la potestat per a declarar el nivell 2 d’emergència i dictar l’ordre de constitució del CECOPI corresponia a la consellera”, en la seua condició de “Directora del Pla i Comandament Únic”.

Tanmateix, la defensa de Pradas argumenta que la persona encarregada durant la preemergència i les situacions 0 i 1 era Argüeso, en qualitat de director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), i que la situació 2 “es va declarar progressivament i no va arribar a tota la demarcació de València fins a les 19.00, de manera que l’atribució de competències ha de fer-se d’acord amb el territori, l’hora i la situació declarada efectivament”.

Monopoli en la utilització del sistema Es-Alert

Per això, l’escrit de la defensa de Pradas sosté que el recurs d’Argüeso parteix d’una interpretació “jurídicament inadmissible” i que “no és jurídicament correcte tractar tota la jornada com si la demarcació haguera estat sotmesa des de primera hora a una situació 2 generalitzada i com si, en conseqüència, la direcció operativa haguera correspost exclusivament a la consellera”.

La defensa diu de manera categòrica que “Pradas no ostentava el monopoli de l’emissió d’alertes massives mitjançant Es-Alert”, i remarca que aquesta afirmació “no es pot donar per acreditada pel sol fet que la consellera assumira la direcció institucional del Pla durant la situació 2”.

Afegeix que l’existència “d’una autoritat superior no elimina les funcions atribuïdes a altres òrgans ni permet d’atribuir-li automàticament totes les decisions preses o no preses durant l’emergència”. L’advocat insisteix que la sala no ha d’acceptar una interpretació “que convertesca Pradas en responsable funcional exclusiva de tota la jornada, al marge de la situació declarada i de les competències que el mateix Pla atribuïa al director de l’AVSRE”.

Deures jurídics i manca de protocol sobre Es-Alert

L’escrit exposa que hi havia “una manca d’un protocol específic, complet i prou definit” que regulés l’ús del sistema Es_Alert en una emergència d’aquestes característiques. I afegeix que això implica que “no es pot pressuposar, si no s’identifica una norma o instrucció concreta, que hi havia una obligació automàtica d’emetre el ES_Alert a una hora determinada i que aquesta obligació corresponia exclusivament a Pradas”.

Segons la defensa, per a atribuir una omissió penalment rellevant s’haurien d’identificar el deure jurídic concret, el destinatari, els pressuposts d’activació i la possibilitat efectiva de compliment.

Convocatòria del CECOPI i documentació remesa

Respecte de la convocatòria del CECOPI, la defensa de l’ex-consellera assenyala que la documentació va ser enviada des del Centre de Coordinació d’Emergències “seguint instruccions del director de l’AVSRE, Argüeso”.

La representació legal de Pradas deixa clar que no defensa que la posició jeràrquica implique responsabilitat penal, sinó que les competències atribuïdes al director de l’AVSRE s’han d’analitzar de manera expressa i no poden desaparèixer per la simple raó que la consellera assumís després la direcció institucional —i no operativa— prevista per a la situació 2.

Finalment, la defensa de Pradas sosté que s’hauria de sobreseure i arxivar la causa respecte d’ambdós investigats perquè, segons el conjunt de diligències practicades, “no existeix cap dels pressuposts necessaris per a atribuir-los responsabilitat penal”.