Buseo, la presa de la Generalitat que ningú no volia gestionar

Fa unes setmanes, van córrer per Instagram unes imatges de l’estat actual de l’embassament de Buseo, a Xera. Mostrava un forat en un dels murs. En realitat, fa poques setmanes que s’hi ha començat a treballar per resoldre les grans deficiències estructurals que presenta. Segons l’escala d’emergència del Ministeri de Transició Ecològica espanyol, es troba en “escenari 1”. Això vol dir que, si no s’hi apliquen mesures de correcció tècniques, d’explotació o de desembassament, podria haver-hi una avaria greu. Amb tot, és un grau on es diu que la situació es pot resoldre amb seguretat tot aplicant les mesures i els mitjans prevists.

Aquest pantà és l’únic que és propietat de la Generalitat Valenciana, i el dia 29 d’octubre de 2024 tenia un paper fonamental, però no el va complir. La seua funció era la de regular les aigües del riu Sot, conegut també com a Reatillo, que és un afluent del Túria. La Generalitat, en concret la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de Miguel Barrachina, nega que les aigües sobreïsqueren per dalt de la presa, per coronació, com es diu, però no va funcionar bé, i no va fer la tasca de laminar el cabal del riu que va créixer d’una manera desorbitada. Va negar camps i va arrasar totes les infrastructures que es va trobar pel camí. A Sot de Xera, aigües avall, va destrossar la platja fluvial, uns quants ponts i moltes més instal·lacions. La conseqüència més greu és que la força de l’aigua i tot el que arrossegava va esbucar una casa, amb la família que l’habitava dins. Hi van morir el pare i el fill, que era un xiquet. La mare i la filla van sobreviure davall la runa fins que les van rescatar al cap de moltes hores.

Gestió externalitzada

La dimensió dels danys causats pel barranc de Torrent –o rambla de Poio– va ser tan extraordinària, que els fets de Buseo han quedat sempre en segon pla. El conseller Barrachina sempre ha desviat l’atenció de la gestió de la presa. A desgrat de ser propietat de la Generalitat, Barrachina en culpa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o, fins i tot, el govern del Botànic, que és qui en va externalitzar la gestió en l’empresa Typsa.

Segons les dades que consten en la web de Typsa, és una presa d’arc de gravetat. Fa 51 metres d’alçària i 146 de longitud en la coronació. Té una capacitat de 7,5 hectòmetres cúbics d’aigua i actualment s’utilitza amb finalitat recreativa. Els serveis que fan per a la conselleria són d’explotació, conservació i implantació i gestió del pla d’emergències. També diu que hi fan la supervisió de les obres de consolidació estructural i rehabilitació de la casa de la presa per l’oficina d’explotació. L’electrificació i la il·luminació de la presa, i el condicionament del camí que va de la CV-395 fins a la casa de la presa.

D’ençà de fa molts anys, la instal·lació es troba en molt males condicions, però la gran quantitat de precipitació de la gota freda de l’octubre del 2024 en va dur al límit la resistència i la va deixar en una situació crítica. Com que hi va haver aquestes dues víctimes mortals, la jutgessa de Catarroja també ha investigat la gestió de la peça.

La por dels enginyers de la presa

El mes d’abril va declarar en el jutjat de Catarroja Pedro Rivas, el director d’explotació de la presa. Entre més coses, va dir que en aquell moment es trobava en una situació pitjor que no pas abans del 29 d’octubre. “Si tornàs a passar alguna cosa, és més improbable que ho tornàs a suportar”, va dir. L’enginyer, que és treballador de Typsa, va explicar els danys que la gota freda havia causat en la instal·lació. Va dir que s’havia trencat la barana, la caseta amb les vàlvules que operen la presa i que el mur de mig metre d’amplària va tenir erosions en coronar l’aigua.

També va declarar que el pla d’emergència de la presa havia estat redactat aquell any mateix, però en el moment dels fets no era operatiu. El pla d’emergència estableix avisos a la població que, en realitat, són avisos de trencament, no d’avingudes, segons que va matisar en la declaració.

Rivas també va dir que havia intentat d’arribar a la presa la mateixa nit del 29 d’octubre, però no va poder perquè les carreteres estaven tallades. El pont sobre el riu Sot a Requena, per exemple, s’havia esfondrat. L’endemà sí que hi va anar. “Jo esperava no trobar-hi cap presa, que no hi hauria res, però la presa hi era”, va dir.

Un altre enginyer, també treballador del Grup Typsa, Alberto Canet, va avisar la nit del 24 d’octubre del perill que representava, perquè tenia un punt de debilitat en un dels estreps. Canet va enviar un correu electrònic a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a les 20.41. La jutgessa de Catarroja l’ha incorporat al sumari que instrueix. En el text deia que a aquelles hores només hi havia uns tres hectòmetres cúbics de capacitat a l’embassament i que, amb el ritme que l’aigua hi entrava, es podria desbordar en el termini de tres hores i mitja. Deia que després d’enviar el correu eixiria cap a la instal·lació per veure’n l’estat. Com que les carreteres estaven impracticables, va tornar a casa. A les 23.03 va enviar un nou correu dient que la situació era molt dolenta i que la presa era a punt de desbordar-se per coronació. A les 23.36 va dir el mateix al Centre de Coordinació d’Emergències. En el correu, l’enginyer demanava que s’avisàs el poble de Sot de Xera, d’uns 400 habitants, perquè es desallotjàs la part més baixa. A la mateixa hora que el tècnic escrivia, les dues víctimes de Sot ja s’havien mort. Segons que consta en el sumari de Catarroja, la casa es va esfondrar cap a les 23.00.

Una reforma de 35 milions d’euros

Actualment, a l’embassament es fan obres per reforçar-ne l’estructura. La Generalitat ha pressupostat una inversió global de 35 milions d’euros per garantir-ne de manera definitiva la seguretat i l’estabilitat. Les obres s’han estructurat en tres fases. La primera era per arreglar les coses més urgents i per implantar el pla de seguretat.

La segona fase va començar el mes de setembre i encara es troba en execució. S’actua sobre l’anell perimetral i es col·loca una peça de formigó sobre el que ja hi havia per reforçar el suport de la presa. Segons les previsions de la Conselleria d’Agricultura, això estarà acabat el mes d’agost del 2027. La tercera fase serà per acabar les reparacions.

Miguel Barrachina s’espolsa la responsabilitat

El fet que l’embassament de Buseo siga de la Generalitat ha fet que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer haja dit de bon començament que no té cap responsabilitat ni en la gestió de la instal·lació i en la de les aigües. Això ha ocasionat un nou enfrontament entre la Generalitat de Carlos Mazón, primer, i la de Pérez Llorca, després, per les possibles responsabilitats pels danys ocasionats pel mal funcionament que va tenir el 29 d’octubre de 2024.

El conseller responsable, Miguel Barrachina, que també és el portaveu del Consell, ha desviat sempre aquestes responsabilitats. Ho va fer amb escreix el 28 d’abril, quan va comparèixer en la comissió d’investigació de les Corts Valencianes. Allà va dir que la direcció de l’emergència de la presa l’ostentava la confederació. Va acusar Miguel Polo, el president de la CHX i Pilar Bernabé, que era la delegada el govern espanyol al País Valencià, de no haver comunicat la informació sobre el possible desbordament en el CECOPI. Després es va saber que l’enginyer Canet havia parlat amb emergències de la Generalitat per avisar del problema.

Amb aquestes afirmacions, Barrachina es defensava de la seua absència durant l’emergència. L’oposició el va acusar de no participar en el CECOPI tot i ser titular d’una presa en la zona afectada per les pluges més que torrencials.

Però una de les dades més destacades d’aquesta gestió és que, mesos després, es va saber que la Generalitat havia activat l’emergència a la presa l’endemà de la gota freda, el 30 d’octubre, quan ja hi havia morts aigües avall.

La mort a Sot de Xera

La presa no va tenir capacitat per a contenir les aigües, i el riu Sot va baixar imparable. A Sot de Xera, com dèiem, va fer una destrossa de la qual encara no s’han refet del tot. Però el cas més dramàtic és la mort de dos membres d’una mateixa família en esfondrar-se la casa on vivien. Ana Maria Coll és la mare de família. Ella i la seua filla van sobreviure i van passar la nit soterrades davall les restes de la casa, sota la pluja, tement que una nova andanada del riu se les emportàs. I conscient que el marit i l’altre fill s’havien mort. De fet, tenien a tocar el cos del xiquet. El cos del pare el trobaren el 25 de novembre a Vilamarxant.

Ana Maria Coll ho va explicar quan va anar a declarar al jutjat de Catarroja. La casa era un edifici de quatre plantes. Va explicar que l’aigua va arribar de cop i volta a les 22.45. Es va endur el seu marit, i el xiquet, Javi, de quatre anys, es va morir per un cop al cap. Segons que es va saber més tard, el cabal del riu va créixer deu metres per damunt del que du habitualment.

Una presa de més de cent anys, òrfena de cures

El dia de la gota freda, Buseo es trobava en males condicions de conservació. Feia anys que tenia desperfectes. D’ençà de la riuada del 1957, de fet, que va inutilitzar una part dels sistemes que no es van arreglar mai. Sempre ha estat un problema per a la Generalitat gestionar aquesta instal·lació. L’any 2014, quan Isabel Bonig era la consellera de Medi Ambient amb Alberto Fabra com a president, es va extingir l’entitat que gestionava la presa. Eren temps de retallades i la Generalitat va extingir unes quantes fundacions del sector públic. En el cas de Buseo, la decisió va fer que el pantà es quedàs sense ningú que la vigilàs. Dos anys després, abans de Nadal, un episodi molt fort de pluges va fer que la presa s’omplís tant que pràcticament va vessar. Segons que explica el diari Levante-EMV, el batlle de Xera va avisar Emergències de la Generalitat i els bombers van haver de trencar les portes d’accés a la sala de comandament per obrir els sobreeixidors de la presa, que estava al límit de la capacitat. El detall d’esbutzar les portes és perquè ningú no trobava les claus. Era l’any 2016, i la Generalitat sorgida del govern del Botànic va descobrir que havia de gestionar la presa. Va demanar a la Confederació Hidrogràfica que se’n fes càrrec, però s’hi va negar.