El batlle d’extrema dreta d’Elna esborra el nom de René Vautier del cinema municipal

El nou batlle d’Elna, Steve Fortel, d’extrema dreta, ha decidit que el cinema municipal de la ciutat ja no portarà el nom de René Vautier, en una decisió que ha causat una forta polèmica en la ciutat.

Des d’aquest setembre, la sala es diu “La bobine illibérienne”, en referència a Il·líberis, el nom antic de la ciutat rossellonesa. Els familiars del cineasta i els defensors del seu llegat han rebut la decisió com un intent d’esborrar el nom d’un resistent i d’un creador que va dedicar la seva obra a la llibertat.

El cinema, situat al número 13 del bulevard Voltaire, a l’Espace Gavroche, just davant de l’Ajuntament, portava el nom de Vautier des de feia dues dècades. Hi projecten pel·lícules tot l’any, tant doblades com en versió original subtitulada, i a l’estiu organitzen sessions a l’aire lliure. Era, fins ara, un dels pocs llocs de la ciutat on la memòria política del segle XX tenia una placa a la porta. S’hi han fet diversos cicles de cinema en català.

Nascut a  la Bretanya, el 15 de gener de 1928, i mort el 4 de gener de 2015, René Vautier és una de les figures centrals del cinema polític francès. Va entrar a la Resistència quan tenia només setze anys. Pocs anys després, amb vint-i-un, va rodar Afrique 50, considerat el primer film anticolonialista francès. L’encàrrec original era un documental educatiu sobre les activitats de la Lliga Francesa de l’Ensenyament a l’Àfrica Occidental, als territoris que avui són Mali i Costa d’Ivori, però Vautier va acabar filmant una altra cosa: la manca de mestres i de metges i els crims comesos per l’exèrcit francès. Aquell treball li va costar uns quants mesos de presó, i la pel·lícula va quedar prohibida durant més de quaranta anys.

No va ser l’única vegada. Les seves pel·lícules, sovint enfrontades amb les autoritats franceses, van tractar la guerra d’Algèria, el colonialisme a l’Àfrica, la contaminació, el racisme, els drets de les dones i l’apartheid sud-africà, i moltes van ser prohibides o condemnades. El 1972 va guanyar un premi al Festival de Canes amb Avoir vingt ans dans les Aurès, la història d’un grup de joves pacifistes bretons enviats a un camp per a desertors, on acaben acceptant la violència amb què els entrenen fins a convertir-se en màquines de matar. Vautier va ser, a més, un cineasta profundament arrelat a la Bretanya, compromès amb la seva cultura.