La pregunta de la fiscal que pot aconseguir l’amnistia del policia que va disparar a Roger Español

El judici als policies responsables de la pèrdua de l’ull de Roger Español camina simultàniament per dos camins. D’una banda, les acusacions miren de demostrar que l’escopeter i els seus comandaments són culpables de la lesió. I, alhora, malden per demostrar que no van cometre els delictes per una imprudència, sinó que hi havia una voluntat de fer mal. Una qüestió que no és banal, perquè una condemna per imprudència significaria una victòria pírrica. Seria l’únic reconeixement que la policia espanyola va transgredir la llei en la repressió contra el referèndum, però no implicaria cap càstig. Si aquest cas ha arribat a judici i no ha estat amnistiat com la resta de policies és per la possibilitat d’una condemna per un acte dolós que causi la mutilació d’un òrgan o sentit. Una possibilitat que escapa de la llei d’amnistia. Però si són condemnats per imprudència, els policies serien amnistiats i evitaran les penes de presó i inhabilitació.

Després d’una setmana de descans, el judici als policies s’ha reprès aquest matí a Barcelona amb la declaració dels pèrits que van redactar informes que s’han tingut en compte al judici. Han declarat els agents dels Mossos d’Esquadra que van identificar l’escopeter que va disparar el tret i la distància des d’on ho va fer, dos investigadors d’una organització britànica a favor dels drets humans especialitzada en l’armament policíac, professionals sanitaris que van determinar les seqüeles de Roger Español, dos pèrits de la policia espanyola especialistes en l’ús de les bales de goma, i dos més de la Guàrdia Civil especialitzats en el control de l’ordre públic.

Com dèiem, una part considerable de l’esforç probatori del judici va destinat a determinar la intencionalitat o no de l’escopeter i els seus comandaments. En aquest sentit, un gran dels arguments de l’acusació és un informe redactat pels Mossos d’Esquadra que va trobar que el policia ja havia disparat dos cops contra Español fer-li perdre l’ull. L’informe, elaborat a petició del jutjat i avançat avui a VilaWeb, determina a partir de les imatges disponibles que el mateix policia va disparar tres trets cap a Español en molt pocs minuts. Una reiteració que Español mateix ja va declarar que considerava una represàlia perquè abans havia molestat a un policia perquè no recollís el bastó policíac, que li havia caigut a terra.

El primer dels trets va ser a la confluència del carrer de Sardenya amb el carrer de la Diputació. El segon, poc després, quan els votants posaven tanques urbanes davant de les furgonetes policíaques i Español havia xutat un objecte cap a la línia policíaca. I el tercer, el definitiu, ja quan Español era a la vorera envoltat de periodistes i va caure a terra per l’impacte al rostre de la bala de goma.

Els autors de l’informe han declarat que després del segon tret es veu com del brocal de l’escopeta surt una taca desenfocada en direcció ascendent. L’advocat Benet Salellas, representant d’Español com a acusació particular, ha volgut que els policies declaressin si aquella taca que apareix a les imatges podria ser una bala de goma. Ells, però, no s’han volgut mullar i han dit que ho hauria de determinar un expert en balística, deixant a l’aire la possibilitat que tant fos una salva com una bala de goma.

Per a l’acusació, no és el mateix que sigui una salva que una bala de goma. Les salves són trets sense projectil, fets per a intimidar els manifestants i aconseguir que abandonin la via pública. I les bales de goma cerquen un impacte lesiu contra els manifestants, en una progressió ascendent de la duresa dels mètodes coercitius perquè es dissolgui la manifestació. Per a la tesi que l’agent volia fer mal, no és el mateix si els trets eren amb projectil o sense.

El contraatac de la fiscal

És per això que, quan ha arribat el seu torn, la fiscal –que en aquest judici va a favor dels acusats– ha mirat de capgirar els informes per protegir els policies. Primer ha mirat de posar en dubte els 14,12 metres de distància entre l’escopeter i el punt on va caure Español, tenint en compte que els protocols interns de la policia exigeixen una distància mínima de 15 metres. I, després, s’ha llançat a cercar eximents per a l’escopeter.

D’una banda, ha destacat que l’escopeter no va disparar directament a Español, sinó que va buscar un rebot al terra, cosa que esmorteeix parcialment la potència del projectil. “Per l’angle que té, el projectil ha d’anar a terra. S’observa que rebota”, ha declarat un dels mossos d’esquadra. Tanmateix, el fet que el tret fos amb rebot no implica necessàriament que fos menys lesiu, com han declarat els investigadors de l’organització pels drets humans Omega Research Fundation. “Està condemnat internacionalment, perquè augmenta molt la imprecisió i crea un risc no acceptable de lesions o de mort”, ha declarat Neil Corney. Segons aquest expert, si es dispara amb rebot cal fer-ho amb un angle obert, perquè el rebot sigui baix i impacti al tronc inferior del cos. En canvi, si es dispara a prop, amb un angle tancat, augmenta el risc d’impactar a parts superiors del cos i de fer mal a òrgans. Una consideració que, posteriorment, els pèrits experts en balística de la policia espanyola han negat.

Més enllà de les conseqüències del tir amb rebot, la fiscal també ha demanat si hi havia algun element davant de l’escopeter que li pogués impedir la vista. I, d’acord amb les imatges, els mossos d’esquadra han constatat que sí, que davant a la dreta de l’escopeter hi havia altres agents, sense que hagi quedat clar quin grau de visió li limitaven. Tot i això, amb tan sols tres elements, la fiscal ha fet el seu contraatac per desfer la tesi de la intencionalitat: “Així doncs, l’informe només determina el tret d’una bala de goma al senyor Español, que es va disparar cap a terra i amb la vista parcialment tapada?”

Era real el risc dels agents?

La interpretació del tribunal d’aquests elements a partir dels informes i les declaracions dels testimonis i els acusats serà el que determinarà la intencionalitat o no de l’agent. Més enllà d’això, la sentència també haurà d’analitzar si l’ús de bales de goma en aquella zona estava justificat o no. L’anterior sessió del judici va estar dedicada a les declaracions d’altres agents de la policia espanyola que van participar en el dispositiu, i tots ells van descriure una gran hostilitat dels votants, amb insults i llançaments d’objectes.

Mathew McEvoy, investigador d’Omega Research Fundation, ha explicat que hi ha múltiples indicadors per avaluar una situació de risc per a la policia en una situació així: la quantitat de gent que participa en la protesta, si tenen armes o no, a quina distància són, si corren o caminen cap a la policia… A partir de les imatges analitzades, però, han dit que l’actitud dels agents no es correspon a una situació de risc: “Si hi hagués un risc extrem s’esperaria que es posessin en posició defensiva, amb els escuts amunt i els bastons llestos. No veuríem els visors amunt. Hi ha un policia que dóna l’esquena als manifestants. Si hi hagués un risc real i evident, això no passaria.”

Una conclusió que ha reiterat el seu company, Neil Corney, que ha posat de manifest que en el moment que l’escopeter va disparar a Español tenia al costat tres altres agents amb l’arma aixecada, no en posició de disparar. “No sembla una posició d’acord amb un risc”, ha dit.