La possible fusió de Tesla i SpaceX, fàbriques xineses de cotxes elèctrics a Europa i els advertiments de Microsoft sobre la IA

Comencem aquest recull de notícies amb Tesla. La companyia ha estat el centre d’atenció internacional amb la presentació del nou Roadster, el “cotxe volador”, com ha estat batejat per tothom. Però alguns analistes dubten que pugui circular legalment. El nou Roadster té tres nivells d’equipament. Del més car, el “volador” (Rocket), Tesla ja ha dit només el vendrà tan sols a un nombre seleccionat de persones i que no podrà ser usat a la via pública. El d’equipament intermedi (Thrust), amb propulsors de gas a la part del darrere, només es podrà fer servir amb aquesta opció en circuit, perquè el gas surt amb tanta força que faria malbé els vehicles de darrere. Però la versió més assequible, sense propulsors de gas, té un sistema de ventiladors que succionen aire de terra i l’expulsen per darrere també, tot i que sense tanta força. Els analistes creuen que pot projectar objectes de la calçada cap als vehicles del darrere, amb el perill de fer-los malbé, també. Al nou Roadster li podria passar com amb el Cybertruck, que no ha obtingut l’homologació europea per a circular perquè no compleix els requeriments de seguretat de vianants.

Tesla acabarà absorbida per SpaceX?

A parer d’alguns experts, el nou Roadster podria ser un nou exercici de distracció d’Elon Musk i no pas un producte que s’acabi comercialitzant. La companyia ha presentat aquests dies els últims resultats financers i no han estat pas prou bons. El benefici ha caigut d’un 43% i el negoci de cotxes, el principal de l’empresa fins ara, ha estat el mateix de l’any passat, sense creixement, en un moment que les vendes de cotxes elèctrics pugen a tot el món. Els anuncis de Tesla s’han centrat en uns productes polèmics que els analistes no veuen viables a curt termini. Per una banda, el nou Roadster, com hem vist. També el Cybercab, el taxi autònom sense volant. Tesla ha dit que el començaria a vendre a tercers a final d’any. Ara com ara, només el fabrica per al servei propi de robotaxi i caldrà veure si hi ha més companyies interessades, en un sector en què cal una aprovació regulatòria ciutat a ciutat. El tercer anunci ha estat que es començaria a fabricar l’androide Optimus a la fàbrica de Califòrnia, en una antiga línia que fabricava cotxes. Ara per ara, és una producció pilot per a millorar processos i el mateix robot, tot i que Musk ha dit que l’objectiu és que en facin 20.000 per setmana a final de l’any vinent.

Sigui com sigui, tots aquests moviments fan pensar que Tesla renuncia a fabricar cotxes en gran volum, perquè no pot competir en costs amb els fabricants xinesos, i se centrarà en productes de luxe molt minoritaris (Roadster), orientats a empreses (Cybercab) i disruptors (Optimus). De fons, hi ha el rumor persistent de la fusió de Tesla amb SpaceX. Elon Musk ha dit repetidament que fou un error treure Tesla a la borsa, perquè això li ha fet perdre control sobre la companyia, on no disposa d’un poder de vot majoritari. Fa anys que estudia com retirar-la de la borsa o, si més no, recuperar-ne el poder de vot.

El primer pas fou separar la divisió de IA de Tesla i crear una nova empresa, xAI, que més tard adquirí l’antic Twitter i acabà integrada a SpaceX, el gegant del sector espacial que, juntament amb Tesla, ha estat un dels grans negocis de Musk. Finalment, SpaceX sortí a la borsa al juny: obtingué 86.000 milions de dòlars i Musk hi conservà un vot majoritari per fer i desfer sense oposició. Però ara falta integrar-hi Tesla perquè el magnat pugui recuperar el control absolut sobre totes les seves companyies, operació que es podria fer amb un intercanvi d’accions. Aquest mes hem sabut que les dues companyies han creat comitès independents per a estudiar la viabilitat d’aquesta unió. Musk ja ha dit que en vol la integració. Per la banda de SpaceX no hi hauria cap impediment, perquè el magnat disposa de més del 50% del vot. Però a Tesla no té aquest poder, i cal que hi estiguin d’acord la majoria d’accionistes de Tesla, i no tan sols els qui votin en cas de proposar-se. Per aquest motiu els analistes no consideren segur que acabi havent-hi fusió.

Hi ha més elements que fan pensar que Musk ha perdut interès per Tesla i es vol centrar en unes altres àrees de negoci. SpaceX també ha presentat resultats econòmics i la seva filial d’intel·ligència artificial, SpaceXAI, ha obtingut més benefici que no es preveia, gràcies al seu centre de dades Colossus, que es lloga a unes altres companyies de IA, i Grok, la IA pròpia. SpaceX ja prepara un nou centre de dades (Colossus II) i Musk ha declarat que passa quatre dies la setmana a Memphis, on es construeix, per supervisar-ne l’evolució. Ja és lluny l’època en què passava la meitat del temps a Tesla i l’altra meitat a SpaceX.

Les marques xineses elèctriques comencen a fabricar a Europa

L’abandó de Musk del negoci de l’automoció és aprofitat per la resta de companyies. Tesla ha caigut del rànquing de les deu companyies més innovadores al sector, que dominen fabricants xinesos i alemanys. Un dels membres del podi, BYD, que és el primer fabricant de cotxes elèctrics del món (Tesla n’és el segon), fa rècords de vendes, després d’una temporada a la baixa per la manca d’innovació. Ara es troba en la renovació de la seva gamma incorporant la segona generació de bateries Blade, amb la càrrega flaix ultraràpida, que permet de carregar el cotxe en 5-10 minuts. Si fins ara només l’havia incorporat a cotxes de luxe, la novetat d’aquest mes és que la nova generació del Seagull, acabada de presentar, i el model més assequible de la companyia, també durà la càrrega flaix. Ara com ara, es ven a la Xina i prou, a partir de 8.800 euros. No se sap quan arribarà a Europa, on rep el nom de Dolphin Surf, però directius de la filial espanyola han insinuat que podria ser-hi a començament de l’any vinent.

Hi ha més senyals que podrien accelerar-ne l’arribada al nostre continent. BYD s’ha trobat forçada a renovar el Seagull, que havia estat el cotxe més venut a la Xina, per l’aparició de l’E2 de Geely, que el va desbancar d’aquesta posició. Ara l’E2 s’ha començat a comercialitzar a Europa i fins i tot es podria produir al nostre país (Almussafes) per evitar els aranzels europeus als cotxes elèctrics xinesos. Una altra de les marques xineses que han optat per fabricar a Europa per evitar aquests aranzels ha estat MG, que ha anunciat una nova planta a Galícia. MG ha estat una de les principals afectades pels aranzels, i els seus models elèctrics han desaparegut entre els més venuts. Leapmotor, una altra de les marques elèctriques xineses de gran creixement, també ha estat notícia perquè aquest mes ha començat a fabricar cotxes a la planta de Saragossa de Stellantis. El grup europeu i nord-americà és copropietari majoritari de la divisió internacional de Leapmotor per a la venda dels seus models fora de la Xina. En aquest context, sembla que BYD cerca una fàbrica ja construïda per a començar a produir ràpidament, després de la mala experiència amb els retards en la construcció a partir de zero de la fàbrica d’Hongria.

Tots aquests moviments de les marques xineses es fan enmig del fort creixement de les vendes de cotxes elèctrics a Europa, que aquest mes han tornat a batre rècords, Segons la patronal ACEA, que per segon mes consecutiu ha amagat les dades de vendes d’elèctrics del mes en la seva nota de premsa, els 100% elèctrics tenen una quota de mercat del 30,5%, tan sols darrere els cotxes de combustió híbrids HEV (33,6%). La dada general no mostra que ja hi ha uns quants mercats que al setembre han venut prop d’un 50% o més de cotxes 100% elèctrics: Portugal (48%), Irlanda (49%), Suècia (49%), Bèlgica (51%), els Països Baixos (53%), Finlàndia (62%), Islàndia (82%), Dinamarca (89%) i Noruega (99%).

A la Xina també es va fer un rècord de venda de cotxes 100% elèctrics al setembre, amb 1,3 milions en un sol mes. Aquest volum és el mateix que el de tots els cotxes (elèctrics o de combustió) venuts al conjunt d’Europa (UE, Regne Unit i EFTA). Aquesta dada mostra l’avantatge estructural de les marques xineses en termes d’economies d’escala a l’hora de comercialitzar cotxes elèctrics al nostre continent. En comparació, analistes alemanys han assenyalat que el grup VW, segons fonts internes de la companyia, perd uns 1.000 milions d’euros en la fabricació de la nova generació de cotxes petits elèctrics (Raval, ID.Polo, ID.Cross i Epiq), de gran èxit, perquè no és competitiva arran del cost de les bateries.

Segons els analistes, Volkswagen i més marques europees cerquen desesperadament maneres de tornar a vendre cotxes de combustió. La principal, pressionar els governs. De fet, els presidents francès i alemany han pres una posició comuna per demanar a la UE que s’elimini la prohibició de vendre cotxes de combustió més enllà del 2035 i permetre’n fins a un 20% a partir d’aquella data, tot i que les institucions europees encara ho han de votar.

Mentrestant, hem sabut que a la Xina la venda de camions elèctrics pesants ja ha arribat al 50% de quota de mercat, amb 33.000 unitats venudes al setembre i 226.000 durant l’any. Però si es considera només la tractora (el camió sense el remolc), l’electrificació a la Xina ja arriba al 65%, amb tres mesos consecutius per sobre del 60%. Mentre a Europa els polítics debaten sobre com continuar venent vehicles de combustió, la Xina avança ràpidament en l’electrificació del transport per carretera com a manera de disminuir la importació de petroli i guanyar independència i seguretat energètiques.

Acabem amb el sector de l’automoció tornant a Europa. A l’estat francès s’ha aprovat la concessió d’una nova mina de liti que permetrà de construir 700.000 vehicles anuals, segons la companyia minera. La mina ha existit d’ençà de l’edat del bronze per a uns altres materials, i ara extraurà el liti de les roques granítiques del jaciment. És un dels dipòsits de liti més grans del món.

Restriccions energètiques a Europa aquest hivern?

Un altre dels focus d’aquest mes ha estat la crisi energètica, que sembla que s’agreuja. Es considera segur que l’estret d’Ormuz restarà tancat aquests mesos vinents. Segons Euronews, els ministres d’energia de la UE sospesen de demanar a famílies i empreses que redueixin el consum energètic durant l’hivern. El preu del gas ha pujat d’un 140% des que va començar la guerra amb l’Iran i el barril de petroli ha arribat a 110 dòlars aquesta setmana. Els operadors de gas calculen que si l’hivern és dur, pot arribar a faltar fins a un 15% de gas. Ara com ara, sembla que els governs no proposaran restriccions energètiques, sinó tan sols fer una crida pública a reduir el consum de combustibles fòssils.

Una altra notícia que hem sabut aquest mes i que pot reduir el consum de gas, tot i que no a curt termini, és que les bateries estacionàries BESS de quatre hores d’emmagatzematge ja són més barates que les centrals de gas anomenades “de pic”. Aquests centrals de gas s’engeguen generalment al vespre per cobrir el pic de demanda, que acostuma a durar entre dues hores i quatre. Això també abaratiria el preu de l’electricitat en aquestes hores: com que no en fixaria el preu el gas, sinó les renovables, els consumidors la pagarien més barata.

Això també permetria d’aprofitar els excedents solars, que no tan sols es perden, sinó que també fan que el preu de l’electricitat sigui negatiu, cosa que afecta la rendibilitat de totes les plantes renovables. De fet, Portugal i Espanya han estat els estats europeus amb més hores negatives durant el segon trimestre del 2026, i han superat d’un 20% el valor anterior. És un problema creixent que es pot resoldre amb les bateries BESS.

Microsoft adverteix sobre la IA

En l’àmbit tecnològic, aquest mes Microsoft ha advertit dels perills dels agents IA per a les empreses. Ha dit que no es podia confiar en els models anomenats “de frontera”, els capdavanters. De fet, el màxim responsable de la companyia, Satya Nadella, ha arribat a dir que cal que els models de IA tinguin un “fre d’emergència”. El directiu considera que s’ha de repensar l’arquitectura de seguretat d’aquesta tecnologia, com ara permetent que una persona autoritzada sempre tingui l’habilitat d’aturar la IA dins de cada empresa.

Més positivament, Spotify ha anunciat que expandeix el servei d’audiollibres a 180 mercats i 120 llengües. Entre aquestes, el català. La companyia treballa amb 300 editorials per a ampliar l’oferta de títols disponibles. 

I acabarem amb una notícia que potser us afecta a casa. Si esteu cansats de les noves televisions “intel·ligents”, que trobeu complicades, que us mostren propaganda pròpia i us tallen films i programes, i que espien a tota hora què mireu, no sou pas els únics. Un nombre creixent de gent irritada amb les televisions modernes empren justament la IA per reprogramar els sistemes operatius dels aparells i mostrar una interfície més simple i evitar la publicitat. Una acció que podria fer reconsiderar a alguns fabricants les funcionalitats dels seus aparells.