L’onada demòcrata als Estats Units trenca barreres històriques de diversitat política

Les eleccions de mitjan mandat als Estats Units han deixat una derrota contundent del Partit Republicà de Donald Trump, però també una successió de victòries històriques que transformaran la representació política del país. Per primera vegada en els dos-cents cinquanta anys d’història dels EUA, una dona negra governarà un estat, una dona indígena arribarà al capdavant d’un altre i un musulmà ocuparà un escó al senat. Les victòries de candidats d’orígens diversos, dones i membres del col·lectiu LGBTI han trencat barreres que fins ara no s’havien superat en la política nord-americana.

L’anomenada onada blava ha permès als demòcrates de recuperar el control de la Cambra de Representants i del senat, com també d’arrabassar als republicans governacions d’estats tradicionalment conservadors, com ara Texas i Geòrgia. I, més enllà del canvi en l’equilibri de poder, els resultats del 3 de novembre han estat marcats per una ampliació sense precedents de la diversitat en els principals càrrecs institucionals.

Les xifres també reflecteixen aquest canvi. Segons el Centre de Dones i Política dels Estats Units (CAWP), de la Universitat Rutgers, el país tindrà, pel cap baix, disset governadores el 2027, un rècord històric que representa el 34% dels cinquanta estats. Actualment, n’hi ha catorze.

La primera governadora negra en dos-cents cinquanta anys d’història

Una de les victòries més significatives és la de Keisha Lance Bottoms a Geòrgia. L’ex-batllessa d’Atlanta s’ha convertit en la primera dona negra elegida governadora d’un estat en tota la història dels EUA. Bottoms, de cinquanta-sis anys, ha derrotat el multimilionari republicà Rick Jackson i ha posat fi a més de dues dècades de governs republicans a Geòrgia.

La fita té una càrrega històrica particular. D’ençà de la fundació dels Estats Units, Geòrgia havia tingut vuitanta-tres governadors, tots homes blancs. Bottoms serà la primera dona i la primera persona negra que ocuparà el càrrec, en un estat molt marcat per l’esclavitud, la segregació racial i la lluita pels drets civils.

La seva història familiar reflecteix aquest passat. La política demòcrata ha explicat que podia resseguir els avantpassats fins a una plantació de Crawfordville, on vivien esclavitzats abans de la guerra civil nord-americana. Més d’un segle i mig després de l’abolició de l’esclavitud, una descendent seva governarà l’estat.

La victòria també té un precedent polític immediat. La demòcrata Stacey Abrams havia provat d’esdevenir la primera governadora negra de l’estat el 2018 i el 2022, però va perdre totes dues eleccions contra el republicà Brian Kemp. L’any 2018 va quedar a poc més d’un punt percentual de la victòria. La seva candidatura i el moviment de mobilització electoral que va impulsar van contribuir a convertir Geòrgia en un dels principals escenaris de disputa entre republicans i demòcrates.

Bottoms, que va governar Atlanta entre el 2018 i el 2022 i posteriorment va treballar com a assessora de Joe Biden a la Casa Blanca, ha centrat la campanya en les dificultats econòmiques, l’ampliació de la cobertura sanitària i l’oposició a la política de Trump. Ha aconseguit la victòria malgrat la gran diferència de recursos econòmics amb el rival, que va destinar més de 200 milions de dòlars del patrimoni personal a la campanya.

Texas trenca tres dècades de domini republicà

Una altra gran sorpresa electoral s’ha produït a Texas, on la demòcrata Gina Hinojosa ha derrotat el governador republicà Greg Abbott i s’ha convertit en la primera dona hispana que governarà l’estat. La victòria posa fi a trenta-un anys de control republicà. Els demòcrates no hi guanyaven d’ençà de la victòria d’Ann Richards el 1990.

Hinojosa, fins ara diputada al parlament de Texas, ha fet de les dificultats econòmiques de les famílies, l’educació pública i la política migratòria els eixos de la campanya. També ha criticat la proliferació de grans centres de dades vinculats a la IA i l’efecte que poden tenir sobre el consum d’aigua i electricitat.

Hinojosa ha guanyat en un estat on la població hispana té un pes demogràfic i electoral cada vegada més gran, però que durant dècades havia estat governat exclusivament per homes blancs. Hinojosa també ha criticat les batudes dels agents federals d’immigració i ha defensat un canvi en la relació entre les autoritats estatals i les comunitats immigrants.

El tomb electoral a Texas no s’ha limitat a la governació. El demòcrata James Talarico també ha guanyat l’escó del senat federal que es disputava amb el republicà Ken Paxton, en un dels resultats més inesperats de la nit.

A Califòrnia, per la seva banda, Xavier Becerra, fill d’immigrants mexicans i ex-secretari de Salut i Serveis Humans del govern de Biden, s’ha convertit en el primer governador hispà elegit a les urnes de l’estat. El precedent es remunta al 1875, quan Romualdo Pacheco va assumir el càrrec durant nou mesos, però per successió, sense haver estat elegit directament governador.

La representació indígena trenca dues barreres històriques

A Nou Mèxic, Deb Haaland ha esdevingut la primera dona indígena elegida governadora d’un estat nord-americà. Membre de la comunitat de Laguna Pueblo, Haaland ja havia fet història dues vegades: el 2018 va ser una de les dues primeres dones indígenes elegides a la Cambra de Representants i el 2021 es va convertir en la primera persona indígena al capdavant d’un departament del govern federal, quan Biden la va nomenar secretària d’Interior.

La nova governadora ha reivindicat sempre els drets dels pobles nadius, sobretot quant a la preservació de les llengües i cultures, la protecció del territori i l’accés als serveis públics.

La victòria també té una dimensió simbòlica en un país que, durant bona part de la seva relativament curta història, ha impulsat polítiques d’expulsió territorial, assimilació forçosa i supressió de les llengües indígenes. Haaland va recordar just després d’haver guanyat que els pobles originaris continuaven presents malgrat tots aquests intents d’esborrar-ne la identitat. Nou Mèxic també ha fet història perquè tindrà, per primera vegada als EUA, una governadora i una vice-governadora de comunitats racialitzades. Haaland governarà amb Stephanie Garcia Richard, d’origen hispà.

A Minnesota, la demòcrata Peggy Flanagan, fins ara vice-governadora de l’estat, ha esdevingut la primera dona indígena elegida al senat dels Estats Units gràcies a la victòria sobre la republicana Michele Tafoya. Flanagan pertany a la nació ojibwe de White Earth i fa anys que treballa en la defensa dels drets dels pobles indígenes.

La seva trajectòria política va començar en l’activisme comunitari i educatiu, abans d’accedir al parlament de Minnesota i, posteriorment, a la vice-governació al costat de Tim Walz, candidat demòcrata a la vice-presidència dels Estats Units el 2024. La nova senadora defensa, entre més propostes, d’ampliar la cobertura sanitària pública i de revisar la política exterior nord-americana. Ha estat especialment crítica amb el suport militar dels EUA a Israel i amb l’ofensiva israeliana a Gaza.

El primer senador musulmà i el primer home obertament homosexual

Al senat també s’han trencat dues barreres històriques vinculades a la religió i l’orientació sexual. A Michigan, el demòcrata Abdul El-Sayed s’ha convertit en el primer musulmà elegit senador dels Estats Units, després d’haver derrotat el republicà Mike Rogers. Nascut a Michigan i fill d’un immigrant egipci, El-Sayed és metge, epidemiòleg i especialista en salut pública. A trenta anys va assumir la direcció del Departament de Salut de Detroit, abans de fer el salt a la política institucional.

La campanya ha estat marcada pels atacs contra la seva religió i el seu origen familiar. Trump i més dirigents republicans l’han acusat de radicalisme i han qüestionat públicament les seves posicions polítiques amb referències a l’islam. El-Sayed ha denunciat aquestes acusacions com a islamòfobes i ha insistit que les seves prioritats eren l’encariment de la vida, l’habitatge i l’accés a la sanitat.

La victòria d’El-Sayed també ha evidenciat les divisions internes dels demòcrates sobre la política exterior. L’ex-candidata a les primàries demòcrates Haley Stevens va arribar a donar suport al republicà Rogers durant la recta final de la campanya, enmig de les discrepàncies amb El-Sayed sobre Israel.

A Nou Hampshire, Chris Pappas ha derrotat el republicà John Sununu i s’ha convertit en el primer home obertament homosexual elegit al senat dels Estats Units. Pappas ja era membre de la Cambra de Representants d’ençà del 2019 i ha aconseguit de conservar per als demòcrates l’escó que deixava vacant Jeanne Shaheen.

No és la primera persona del col·lectiu LGBTI que arriba al senat. La demòcrata Tammy Baldwin, de Wisconsin, ja va fer història el 2012 quan es va convertir en la primera persona obertament homosexual elegida a la cambra.

De tres governadors negres en tota la història a cinc de simultanis

Les eleccions també han canviat profundament la representació afroamericana als governs estatals. Fins ara, solament tres homes negres havien estat elegits governadors d’un estat en els dos-cents cinquanta anys d’història dels EUA.

Amb els resultats d’enguany, el país tindrà cinc governadors negres simultàniament. A la victòria de Bottoms a Geòrgia, s’hi afegeixen les d’Aaron Ford a Nevada i David Crowley a Wisconsin, tots dos demòcrates, i la del republicà Byron Donalds a Florida. A més, el demòcrata Wes Moore ha aconseguit la reelecció a Maryland.

Ford, fins ara fiscal general de Nevada, ja havia estat el primer afroamericà a ocupar aquell càrrec i també a dirigir la majoria del senat estatal. Crowley ha guanyat la governació de Wisconsin després d’una campanya en què ha posat l’accent en les desigualtats econòmiques i les dificultats de les famílies treballadores.

Més dones, més joves i nous rècords al congrés

Les fites històriques també s’han estès a més estats i a les cambres legislatives. A Ohio, la demòcrata Amy Acton s’ha convertit en la primera dona elegida governadora de l’estat. Tot i que Nancy Hollister ja havia ocupat breument el càrrec entre el 1998 i el 1999, hi havia arribat per successió. A Minnesota, Amy Klobuchar també serà la primera dona que governarà l’estat, i a Tennessee aquesta fita correspondrà a la republicana Marsha Blackburn.

A Carolina del Sud, la demòcrata Annie Andrews s’ha convertit en la primera dona elegida senadora per l’estat, després d’haver derrotat la republicana Darline Graham. Aquesta victòria és especialment significativa perquè trenca vint-i-vuit anys sense cap triomf demòcrata en unes eleccions al senat federal en aquest estat tradicionalment conservador.

A Illinois, la victòria de Juliana Stratton farà que, per primera vegada, tres dones negres ocupin simultàniament escons al senat dels Estats Units, juntament amb Angela Alsobrooks, de Maryland, i Lisa Blunt Rochester, de Delaware. A més, Illinois serà el primer estat representat al mateix temps per dues senadores de comunitats racialitzades, perquè Stratton compartirà la delegació amb Tammy Duckworth, d’origen tailandès. A Colorado, Melat Kiros, de vint-i-nou anys, ha esdevingut la primera dona de la generació Z elegida al congrés i la primera dona negra que representarà aquest estat a la cambra federal.

A Nebraska, Denise Powell serà la primera dona hispana que representarà l’estat al congrés, i a Nova York Claire Valdez, membre de la Ysleta del Sur Pueblo, es convertirà en la primera dona indígena elegida diputada federal per l’estat.

Les eleccions del 3 de novembre han deixat una imatge inèdita de la política nord-americana. Després de dècades en què determinades comunitats havien tingut una presència molt limitada als principals llocs de poder, una nova generació de dirigents accedirà als governs estatals i al congrés. Una transformació que acompanya la derrota electoral dels republicans i porta a la política institucional els canvis demogràfics i socials ja presents en la societat.