Cas Epstein: la justícia nord-americana es gira d’esquena als investigadors europeus

Berlín, Alemanya. Les forces de l’ordre europees que s’encarreguen d’investigar els noms relacionats amb el cas Epstein afirmen que, un any després de la publicació de la primera remesa de documents, el Departament de Justícia dels Estats Units continua sense respondre a les peticions de cooperació.

Als Estats Units, la publicació dels expedients Epstein no s’ha traduït en cap encausament formal. Però, a la resta del món, els documents –que revelaren els vincles d’Epstein amb personalitats influents de tot arreu, tant abans com després d’haver estat declarat culpable de prostitució infantil l’any 2008– han desfermat un torrent d’investigacions penals.

En declaracions a The Washington Post, uns quants representants de les forces de l’ordre europees diuen que el Departament de Justícia dels Estats Units no ha donat resposta a les seves peticions de cooperació, que permetrien als investigadors estrangers d’accedir a proves, informació i testimonis del cas als Estats Units.

Epstein fou detingut el 2019 amb l’acusació de tràfic sexual, i morí a la presó pocs mesos després; els investigadors en catalogaren la mort com a suïcidi. Jutges i legisladors afirmen que, durant dècades, el financer abusà, traficà i assetjà sexualment dones i nenes, moltes de les quals l’han acusat als tribunals o en altres fòrums públics.

En declaracions a The Washington Post, un representant del Departament de Justícia dels Estats Units es limita a recordar que la institució no fa valoracions públiques sobre sol·licituds de cooperació d’organismes estrangers. El mes passat, un portaveu del Departament de Justícia declarà al diari britànic The Telegraph: “El Departament de Justícia no s’ha negat a prestar ajuda a cap jurisdicció que investigui una possible conducta delictiva relacionada amb Jeffrey Epstein […] El departament manté el seu compromís de cooperar amb totes les jurisdiccions que investiguin possibles delictes, i continuarà fent-ho en acordança amb la legislació federal.”

A Polònia, la investigació penal oberta l’any passat, arran de la publicació dels documents, continua endavant. El primer ministre polonès, Donald Tusk, declarà el passat mes de febrer que la investigació també indagaria en els possibles vincles entre Epstein i els serveis d’intel·ligència russos.

Przemysław Nowak, portaveu de la Fiscalia General de Polònia, diu en un comunicat que la seva oficina ha demanat “entre més coses, la divulgació de documents no censurats dels anomenats ‘expedients Epstein’ relacionats amb qualsevol aspecte del cas que tinguin a veure amb Polònia”.

El Departament de Justícia dels Estats Units no ha respost a la sol·licitud de cooperació que Varsòvia presentà a l’abril, segons Nowak.

A Noruega, tres figures destacades s’enfronten a acusacions penals relacionades amb els seus vincles a Epstein: els ex-diplomàtics noruecs Terje Rød-Larsen i Mona Juul, i l’ex-primer ministre Thorbjørn Jagland. Tots tres s’han declarat innocents dels delictes de què els acusen.

L’advocat de Rød-Larsen –John Christian Elden, del bufet noruec Elden Law– diu que la defensa de l’ex-diplomàtic acull amb satisfacció els esforços de les forces de l’ordre noruegues per recaptar més addicionals sobre el cas als Estats Units. En aquest sentit, Rød-Larsen explica que les autoritats noruegues han demanat proves addicionals a l’Institut Internacional per a la Pau (IPI) de Nova York, del qual l’ex-diplomàtic fou president.

“La instrucció del cas contra el meu client ha estat a partir d’una partida de documents censurats de manera selectiva. Per tant, ens complau enormement que els fiscals noruecs hagin demanat al Departament de Justícia el lliurament dels documents pertinents sobre el cas, i també que s’hagin demanat més proves a l’IPI de Nova York”, diu Elden.

Marianne Bender –fiscal de la unitat noruega de recerca de delictes econòmics, coneguda com a Økokrim– assenyala que el seu gabinet ha cooperat amb uns quants països europeus en relació amb el cas, però que els Estats Units no han respost a les peticions.

“Estem en contacte amb representants del Departament de Justícia [dels EUA], però de moment no han aprovat la sol·licitud [de cooperació]. Això és tot un revés per a la investigació noruega, i Økokrim confia que el Departament de Justícia dels Estats Units aprovi la nostra sol·licitud aviat”, diu Bender en un comunicat.

La Policia Estatal de Letònia diu que també ha obert una investigació arran de la publicació dels expedients del cas, i que ha identificat una víctima letona d’Epstein. Simona Graviti, portaveu de la policia letona, assenyala que els investigadors han enviat unes quantes sol·licituds de cooperació judicial a les autoritats competents dels Estats Units, però que encara no n’han rebut cap resposta.

Al Regne Unit, el diari The Times informà el passat mes de maig que el govern britànic havia presentat una sol·licitud formal als Estats Units per a accedir a còpies sense censurar d’alguns expedients del cas. Al febrer, la policia del país obrí una investigació a Lord Peter Mandelson, ex-ambaixador britànic als Estats Units, per sospita de conducta indeguda en l’exercici d’un càrrec públic arran de les revelacions sobre la seva relació amb Epstein.

La sol·licitud, segons The Times, fou tramitada quan les forces de l’ordre britàniques no aconseguiren d’obtenir els expedients sense censurar del cas per mitjà de canals informals. A final d’agost, The Telegraph informà que el Departament de Justícia dels Estats Units i l’FBI no havien respost a la petició. Mandelson nega haver comès cap irregularitat.

La Fiscalia de la Corona, l’organisme encarregat de les investigacions penals a Anglaterra i Gal·les, ha refusat de fer declaracions per a aquest article.

El setembre passat, una comissió de la Cambra de Representants dels Estats Units començà a publicar els expedients relacionats amb Epstein que havia rebut del govern Trump. Molts legisladors, tanmateix, es queixaren que la informació que l’executiu els havia fet arribar era incompleta; dos mesos després, el congrés aprovà per una majoria aclaparadora una resolució per obligar el Departament de Justícia a fer públic tot el material relacionat amb el cas.

La Cambra dels Representants, en aquest sentit, ha pressionat repetidament el Departament de Justícia dels Estats Units perquè sigui més transparent amb les investigacions contra sobre Epstein i els seus col·laboradors, al·legant que encara hi ha documents destacats pendents de sortir a la llum i que part del material publicat ha estat censurat amb excés de zel.

Un informe del 2021 documentà les dificultats operatives que té el gabinet del Departament de Justícia que s’encarrega de tramitar les sol·licituds de cooperació judicial d’altres països, l’anomenada Oficina d’Afers Internacionals, com ara, una rotació de personal elevada, mitjans tecnològics escassos i una càrrega de treball desmesurada en relació amb els recursos disponibles.

Samer Korkor, un advocat especialitzat en delictes financers que treballà en el passat a l’Oficina d’Afers Internacionals, afirma: “Les peticions d’assistència judicial recíproca són inherentment complexes, i aquesta complexitat no fa sinó augmentar en els casos que impliquen un gran volum de documents i qüestions controvertides sobre la censura d’informació.”

Korkor explica que les sol·licituds han de complir certs paràmetres legals per poder ser tramitades, i que el termini d’aprovació es pot allargar si el material demanat és objecte d’un procés judicial en curs.

A Alemanya, els responsables de la policia expliquen que continuen en contacte amb les autoritats nord-americanes tot esperant que els expedients del cas revelin la comissió de possibles delictes per part de ciutadans alemanys.

Dos diputats del Partit Verd, Konstantin von Notz i Irene Mihalic, han pressionat el govern alemany perquè obri una investigació sobre possibles vincles entre Epstein i ciutadans alemanys. En resposta, l’executiu ha dit que la policia alemanya no tenia constància de cap informació important sobre el cas relacionada amb Alemanya.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb