L’incendi de Begís va contaminar més que la ciutat de València en tot un any

L’incendi de Begís (Alt Palància) de l’any 2022, que va afectar 18.538 hectàrees, va causar un impacte en l’escalfament global equivalent a 626.000 tones de diòxid de carboni (CO₂). Aquesta xifra supera les emissions que genera en un any la ciutat de València i s’acosta al 0,22% de les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle de l’estat espanyol.

Així ho indica un estudi fet per investigadors de l’Institut de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ITACA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb el Natural Resources Institute Finland (Luke). El seu equip ha desenvolupat una metodologia que permet d’estimar amb més precisió les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’incendis forestals mediterranis de gran dimensió.

La recerca s’ha publicat a la revista científica Fire i l’han duta a terme Helena van den Berg Sesma, Edgar Lorenzo-Sáez, Victoria Lerma-Arce i José Vicente Oliver-Villanueva, d’ITACA-UPV, juntament amb Mauricio Acuna, del Natural Resources Institute Finland, segons que n’ha informat la UPV.

“Els resultats posen de manifest que els incendis no tan sols generen pèrdues econòmiques, ambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un impacte climàtic important”, ha subratllat Helena van den Berg Sesma.

Gasos d’efecte hivernacle

Quan crema un bosc, part del carboni acumulat durant anys en arbres, matolls i altra vegetació es torna a alliberar a l’atmosfera amb forma de gasos d’efecte hivernacle. Alhora, la pèrdua de massa forestal pot reduir temporalment la capacitat de l’ecosistema per absorbir CO₂.

Segons que ha explicat Edgar Lorenzo-Sáez, investigador d’ITACA-UPV, “l’escalfament global derivat del canvi climàtic afavoreix condicions de més risc d’incendi, mentre que els grans focs poden afegir gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i reduir temporalment la capacitat d’absorció de carboni dels ecosistemes”.

Els autors han remarcat la importància d’afrontar els grans incendis no solament des de l’extinció, sinó també des de la prevenció, l’adaptació al canvi climàtic i una gestió forestal sostenible.

La diversitat del paisatge mediterrani

Una de les principals novetats de l’estudi és que té en compte la diversitat del paisatge mediterrani. La metodologia combina imatges del satèl·lit Sentinel-2 amb dades sobre la biomassa existent abans de l’incendi, el tipus de vegetació i la intensitat amb què va cremar cada zona.

José Vicente Oliver-Villanueva, investigador d’ITACA-UPV, ha indicat: “A diferència de models que assignen un únic tipus de vegetació a cada superfície, el nou enfocament identifica la coexistència de diferents tipus de cobertura vegetal dins una mateixa zona”. Això ha permès de representar amb més realisme paisatges on conviuen coníferes, matolls, vegetació herbàcia i de fulla ampla. Les àrees amb presència de coníferes, especialment quan coincidien amb matolls i vegetació herbàcia, són les que han fet una aportació més gran.

El treball demostra així que no n’hi ha prou de saber quantes hectàrees s’han cremat per calcular la petjada climàtica d’un incendi: també cal saber quina vegetació hi havia, quanta biomassa contenia i amb quina intensitat ha cremat. “Els resultats de l’incendi de Begís mostren que, en termes globals, les emissions més altes es van concentrar a les zones més greument afectades. Les àrees d’afectació alta i moderada-alta van concentrar conjuntament més del 81% de les emissions estimades”, ha apuntat Victoria Lerma-Arce.

Gestió forestal preventiva

Aquesta informació pot ser especialment útil per a la gestió forestal preventiva, ja que permet de localitzar les zones i els tipus de vegetació que podrien generar més emissions en cas d’un gran incendi. “Incorporar aquestes dades a la planificació forestal pot ajudar a prioritzar actuacions sobre la vegetació i els combustibles forestals, afavorir paisatges més resilients i reduir tant el risc d’incendis de molta intensitat com el seu potencial impacte climàtic”, destaquen els autors de la recerca.

Finalment, han elogiat que la metodologia desenvolupada pot contribuir a millorar els inventaris regionals i estatals de gasos d’efecte hivernacle i aplicar-se a altres grans incendis mediterranis, sempre que hi hagi dades adients sobre vegetació i biomassa.

La investigació ha comptat amb el suport dels projectes europeus INFORMA Forests, centrat en la gestió forestal integrada basada en la ciència, i URBAN-FLOW.