La revolució imprevista: l’edat de l’electricitat ja és aquí

La crisi energètica que travessem de fa mesos, la segona d’aquesta mena en pocs anys, té greus conseqüències arreu del món. Però una de les conseqüències positives, o si més no inesperades, és que per primera vegada es veu l’electricitat com un substitut possible d’un sistema energètic basat fins ara en els combustibles fòssils. De fet, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), que tradicionalment ha subestimat el pes de les energies renovables, en un informe recent ha proclamat que ja hem entrat en l’edat de l’electricitat. Segons l’AIE, l’electricitat té un paper central i creixent en les economies modernes. A més, com que creix ràpidament, és clau per a la competitivitat, la seguretat energètica i la necessària transició energètica a fi d’aturar el canvi climàtic. Tot seguit analitzem què diu el nou estudi de l’Agència Internacional de l’Energia.

L’electricitat genera la meitat del producte interior brut del món

L’AIE, en l’informe especial sobre electrificació, fa miques unes quantes idees repetides fins ara. Certament, els combustibles fòssils van permetre la Revolució Industrial, que alhora permeté la industrialització d’uns països que esdevingueren els més desenvolupats, amb un creixement ràpid del producte interior brut (PIB) i una qualitat de vida mai vista. En aquest paradigma, més consum de combustibles fòssils equival automàticament a més desenvolupament, més PIB i més qualitat de vida, per tant. Tanmateix, l’AIE assenyala que avui la demanda global d’electricitat creix més ràpidament que no pas el PIB mundial, i això indica que l’electricitat va substituint els combustibles fòssils.

Però la troballa més destacada és que, malgrat que el consum elèctric és tan sols el 23% del consum d’energia al planeta, és responsable d’aportar gairebé el 50% del PIB mundial. I això fa canviar completament la perspectiva, que enllaça amb la dada anterior. Tot d’una, i sense que gairebé ens n’hàgim adonat, el nivell de vida i el creixement econòmic ja no depenen dels combustibles fòssils, sinó de l’electricitat, que ha esdevingut el pilar central del món. I això passa per dos motius principals. El primer és l’eficiència energètica, molt superior de l’electricitat, perquè quan s’utilitzen els combustibles fòssils es malbarata bona part de l’energia que contenen. A causa d’això, malgrat que l’electricitat sigui més cara, n’hem d’emprar molta menys per a fer les mateixes coses.

El resultat final és que molt sovint l’energia que consumim acaba resultant més barata en forma d’electricitat que no pas de combustibles fòssils. I el segon motiu per què l’electricitat ha esdevingut més important en termes de qualitat de vida i valor econòmic és que els usos electrificats a les cases –com l’aire condicionat o les plaques d’inducció, els centres de dades, les fàbriques avançades o els cotxes elèctrics– són els vectors actuals de desenvolupament, riquesa i benestar.

L’electricitat és la clau per a desenvolupar-se

Segons l’AIE, al voltant del 20% del creixement dels guanys de les empreses manufactureres a escala planetària provenen de sectors electrificats. Aquests beneficis se’ls reparteixen gairebé a parts iguals les empreses xineses, per una banda, i les d’Europa, el Japó, Corea i l’Amèrica del Nord, per una altra. La situació és producte del desenvolupament de la seva infrastructura elèctrica, que va de les xarxes de distribució a les centrals de producció, i també l’ús final que es fa d’aquesta electricitat. Actualment, els sectors econòmics que aporten més valor afegit són justament els que es basen en l’electricitat. Sectors com el dels serveis digitals, el financer, la intel·ligència artificial, els xips o els robots empren electricitat, no pas combustibles fòssils.

Tanmateix, l’AIE adverteix que avui dia 730 milions de persones arreu del món no tenen accés a l’electricitat, cosa que els limita la capacitat de cobrir les necessitats energètiques bàsiques i també les oportunitats de desenvolupament. Això fa que a l’Àfrica subsahariana el consum per capita d’electricitat sigui de 200 kWh anuals; en canvi, a les economies avançades, incloent-hi la Xina, és d’uns 7.000 kWh. L’electrificació no elimina les desigualtats, però dóna més eines per a reduir-la. L’agència diu que, arran de la crisi energètica i l’encariment de l’energia, molts països miren l’electrificació com a eina per a obtenir seguretat energètica. Del febrer ençà, vint-i-cinc països han anunciat noves polítiques per a promoure-la.

Tant la crisi com aquestes polítiques han donat a les tecnologies associades a l’electrificació un impuls extraordinari en vendes, especialment en aquells mercats afectats més greument pel blocatge de l’estret d’Ormuz.

Avui mateix es podria fer un gran salt en l’electrificació

En aquest context internacional, l’Agència Internacional de l’Energia analitza la possibilitat d’una electrificació ràpida arreu del món, amb l’objectiu que l’electricitat passi del 23% de l’energia final consumida a un 35% l’any 2035. La primera conclusió és que avui mateix es podria arribar a un consum del 33% a un cost competitiu, sense que fos més car econòmicament per als sectors afectats. Aquest càlcul s’ha fet d’acord amb dades del 2025 quant a costs tecnològics, energètics i de finançament. Amb els costs actuals de l’energia, i el descens en els costs tecnològics, aquest potencial augmentarà. És a dir, l’objectiu és perfectament assolible.

L’AIE sosté que el potencial més gran d’electrificació és el del transport, gràcies a l’abaratiment de les bateries. Segons l’anàlisi de l’agència, la meitat del transport per carretera podria ser electrificat avui mateix a un cost competitiu. Si l’abaratiment de les bateries continua com s’espera, l’electrificació sortirà econòmicament a compte per al 80% del transport per carretera l’any 2035. El sector dels edificis també ofereix un gran potencial d’electrificació ràpida. Si bé és cert que molts aparells ja hi són electrificats, com ara l’aire condicionat, els electrodomèstics i l’equipament informàtic, l’electrificació no ha reeixit fins ara en la calefacció, un gran consumidor d’energia als edificis. L’AIE considera que la meitat de les necessitats de calefacció es poden electrificar completament d’una manera ràpida a un cost competitiu.

En el sector industrial, l’agència internacional estima que sectors com el tèxtil, l’alimentari, el de polpa i paper i part de la producció química es poden electrificar a curt termini. Al voltant del 40% del consum energètic dels sectors industrials que empren temperatures baixes i mitjanes es pot electrificar a un cost competitiu.

L’electricitat, una font de seguretat energètica

En la situació geopolítica actual, l’AIE considera que és cabdal diversificar el subministrament d’energia per obtenir més seguretat energètica. Indica que els vehicles elèctrics, com ara cotxes, motos, camions i autobusos, eviten el consum de 2,3 milions de barrils de petroli diaris. Una quantitat equivalent al de l’oleoducte dels Emirats Àrabs Units que es fa servir per esquivar el blocatge de l’estret d’Ormuz. El 2035, els vehicles elèctrics evitaran un consum de 10 milions de barrils diaris, l’equivalent a tota la producció de petroli de Rússia (9,9 milions diaris), que n’és el segon productor mundial amb dades del 2025, després dels EUA (13,6 milions) i per davant de l’Aràbia Saudita (9,6).

Tot plegat fa que, si s’assoleix l’objectiu del 35% d’electrificació, els importadors de petroli vegin disminuïda la factura energètica d’un 25% l’any 2035, uns 400.000 milions de dòlars, en relació amb els valors del 2025. Aquesta xifra puja a 500.000 milions si es consideren els preus energètics del 2026. L’AIE diu, a més, que els exportadors de petroli no han de sortir-ne perjudicats. Segons l’agència, això els permetrà de deslliurar-se d’una dependència excessiva dels combustibles fòssils, diversificar la combinació de fonts d’energia i millorar la resiliència econòmica.

Les renovables maximitzen els beneficis de l’electrificació

L’informe especial de l’AIE assenyala un altre aspecte clau, els de les emissions de la generació elèctrica. La generació d’electricitat ha tingut grans canvis durant l’última dècada gràcies a la ràpida expansió de fonts de baixes emissions, com ara l’energia solar, que s’ha multiplicat per deu, o l’eòlica, que s’ha duplicat. Les fonts de baixes emissions han passat de tenir una quota del 33% el 2015 al 42% de la generació d’electricitat. Però també s’han obert noves centrals de carbó i gas, que han fet pujar les emissions de CO2 del sector elèctric, amb un pic i una baixada posterior que encara han d’arribar.

Així i tot, cal tenir en compte que aquesta electricitat substitueix l’ús directe de combustibles fòssils i, com que l’electricitat és més eficient, el resultat net és que les emissions globals de CO2 disminueixen. Amb vista al 2035 i l’objectiu d’arribar a un 35%, l’AIE considera que caldran uns 1.400 TWh addicionals d’electricitat. Si les renovables es continuen expandint al ritme actual, l’agència considera que aquesta necessitat de més electricitat es podrà cobrir amb renovables, de manera que fins i tot baixaran les emissions del sector elèctric, encara que modestament. Tanmateix, cal tenir en compte que per assolir les emissions netes zero el 2050, caldrà un ritme de desplegament d’energia solar i eòlica superior a l’actual, de manera que les emissions baixaran encara més.

L’AIE també assenyala que una electrificació assequible econòmicament per als consumidors, segura i fiable requereix inversions importants en renovables, xarxes elèctriques, capacitats digitals, emmagatzematge i flexibilització de la demanda. Un dels fronts més importants és el de les xarxes elèctriques, que cal que s’expandeixin un 40% més ràpidament fins el 2035.

No s’eliminen els riscs, però són diferents

L’electrificació del consum energètic farà créixer la seguretat energètica, però l’AIE adverteix que no n’eliminarà completament els riscs, que a més seran de naturalesa diferent. L’electrificació crea noves dependències, com ara la de minerals crítics i cadenes de subministrament. Però, a diferència dels combustibles fòssils, on cal un subministrament continu i el tall d’aquestes cadenes té conseqüències immediates i greus, en el cas de l’electricitat basada en renovables la disrupció de les cadenes de subministrament no afecta la infrastructura ja desplegada, que pot continuar subministrant electricitat. Tanmateix, apareixen riscs nous, com ara els ciberatacs a la infrastructura elèctrica connectada a internet.

Malgrat totes aquestes bones notícies, l’AIE considera que per assolir l’objectiu del 35% de consum energètic en forma d’electricitat encara hi ha barreres significatives. La manca d’informació dels consumidors, d’infrastructura o de preparació dels mercats, i les dificultats per a obtenir finançament són les principals. Els consumidors sovint no tenen prou informació per a calcular els estalvis a llarg termini que obtindrien amb l’electrificació. O no tenen accés a préstecs per a poder fer les inversions necessàries en bombes de calor o vehicles elèctrics. L’electrificació, a més, demana l’actualització de la infrastructura elèctrica i en molts mercats els permisos i la construcció són molt lents i fragmentats. Així i tot, l’agència internacional estima que el cost del rebut energètic de les cases pot baixar d’un 15% si s’assoleix l’objectiu del 35% l’any 2035.

Per fer possible aquesta fita, l’AIE fa un seguit de recomanacions. En primer lloc, desenvolupar marcs normatius que permetin, per exemple, una bona fixació de preus de l’electricitat. Identificar prioritats també és clau, perquè poden variar d’un país a un altre. També és important garantir un accés universal a l’electricitat en aquells països on encara no és possible. I impulsar mètodes de cuina neta, un dels principals problemes de salut pública de molts països en desenvolupament, car contribueix a l’electrificació i augmenta l’eficiència energètica global. Ajudar els consumidors també és cabdal, perquè l’electrificació per a abaixar el rebut energètic requereix inversions que algunes famílies i negocis no es poden permetre. També cal eliminar la subvenció als combustibles fòssils per fer més atractiva econòmicament l’electricitat. Finalment, construir cadenes de subministrament diversificades, formar mà d’obra especialitzada i augmentar la cooperació internacional també són accions necessàries per a assolir l’objectiu.