La ‘vinoteca mòbil’ que opta pels vins de cooperatives catalanes

La Setmana del Llibre en Català, des que és al passeig de Lluís Companys, entre l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella de Barcelona, és molt fotogènica. Quan era al moll de la Fusta tenia la mar a tocar, cosa que donava molta entitat paisatgística a l’espai literari, però si pregunteu als editors que ofereixen el seu catàleg a la Setmana, no en trobareu cap que enyori ser arran d’aigua. I això és perquè és un bell apèndix de la ciutat, en el sentit que t’hi has de desplaçar expressament, i, en canvi, la zona de l’Arc de Triomf és més cèntrica i ben comunicada i molts passavolants, passejadors i flâneurs se la troben, la descobreixen i en gaudeixen. I uns altres, lectors curiosos, hi van perquè en són fidels gaudidors i clients.

Amb aquesta calor que no se’n vol anar, la Setmana té més necessitat que mai de disposar d’un bar amb taules i cadires i ombrel·les que facin una ombra de protecció per a l’aturada de descans i hidratació. L’espai de bar no és pas gaire gran perquè, si d’alguna cosa pateix la Setmana al passeig de Lluís Companys, és de manca d’espai (cosa que l’ajuntament, amb voluntat política, podrà resoldre amb facilitat). Però hi és. Hi ha un taulell destinat als refrescs i la cervesa, però enguany hi ha hagut una doble novetat que ha sumat qualitat a la concepció de la Setmana: s’hi ha ofert cafè de qualitat i també vins de qualitat, amb la complicitat de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Una ‘vinoteca mòbil’ de vins catalans

En aquest espai dedicat al bar, enguany hi hem trobat una vinoteca mòbil que ha ofert nou vins, servits amb copa de vidre, provinents de cooperatives vinícoles d’uns quants indrets de Catalunya. El fil conductor: tots aquests vins porten nom de dona a l’etiqueta. És una bona manera i ben popular de difondre el missatge que les cooperatives catalanes també ofereixen vins de qualitat, tot trabucant la idea d’associar les cooperatives només al vi a doll. I això té un valor encara més important ara que les cooperatives vinícoles experimenten un excedent de vi que els anys a venir les pot fer trontollar, com tot el sector, tal com explicàvem a l’article “La verema de l’excedent de raïm i del preu d’almoina”.

Sara Fernández Vilar és sommelier i propietària de la vinoteca mòbil (coneguda amb l’anglicisme food truck) que ofereix vins de cooperatives catalanes a la Setmana del Llibre en Català. L’hem volguda conèixer i li hem demanat que ens proposi i expliqui quatre de les referències que s’hi poden tastar per a acompanyar la passejada literària.

Sara Fernández és sommelier. Ha treballat en cellers i botigues de vins. També es va formar a l’Escola d’Enoturisme. És nascuda a la plana de Vic, però ja fa vint anys que viu a Tarragona. Ve del món del turisme i, tot i que inicialment l’interessava el patrimoni arquitectònic, va acabar parlant de territoris i de la seva gent: diu que parlar de territoris és molt fàcil mitjançant una ampolla de vi. “Més que sommelier de tasts i maridatges, allò que més m’agrada és fer connectar la gent amb vins que no coneix.” Ens diu: “Per mitjà del vi es poden explicar moltes coses. Nosaltres vivim a Tarragona, tenim molt de contacte amb el Priorat, som molt a prop de la Conca de Barberà… Tenim una gran diversitat de paisatges vinícoles i de gent que els treballa, i aquesta varietat es reflecteix en els vins.”

Com se us va acudir muntar una vinoteca mòbil i plantar-vos amb vins arreu de Catalunya? “Quan tens un celler, la gent et ve a veure. Però com fem arribar el vi a la gent que no visita els cellers? Teníem aquesta inquietud. Durant la pandèmia teníem molt de temps i vam imaginar aquest projecte, que té la voluntat d’acostar el vi a la gent i posar-lo al carrer. Per això, el format que vam trobar que s’acostava més als nostres propòsits era arribar amb un remolc a llocs on hi havia molta afluència de gent, però no s’hi oferia vi, només uns altres tipus de begudes.”

“El projecte va començar el 2021. Ja acumulem cinc anys de rodatge. Ens hem mogut per Catalunya, però també hem fet alguna escapadeta cada any al País Basc, a València, a Toledo, sempre amb vi català. La gent agraeix que ofereixis vi, vi amb copes de vidre i servit com cal. El nostre punt fort és que expliquem què hi ha al darrere d’una copa de vi, no sols omplim la copa. A banda recomanar, també deixem tastar. Penso que a vegades falta aquesta pedagogia de tastar. Perquè no ofereixes una copa de vi blanc, sinó com t’agrada el vi blanc. Tot això, la gent ho agraeix molt. Intentem d’acostar-nos al públic de manera informal. La nostra posada en escena varia depenent d’on anem. Ens vestim diferent i actuem diferent segons el públic. La selecció de vins també canvia. I amb tot això mirem d’arribar al màxim nombre de gent possible.”

“Sempre hem treballat amb vins catalans, amb producte del territori. Tenim un gran producte que hem de donar a conèixer. Hi ha unes altres zones que ho fan molt bé i nosaltres anàvem una mica coixos amb això.”

Depenent del lloc, feu una selecció de vins o una altra? “Depenent del lloc, la temporada, el tipus de públic, l’hora… És clar, no és la mateixa cosa un diumenge a migdia, en què podem fer un vermut, de febrer o juny, que no pas en ple mes d’agost, que no fem activitat a migdia i és de tarda. Aleshores juguem amb vins amb bombolles, vins més frescs i de cada territori. Si anem a Girona tindrem algun vi de l’Empordà. Sempre juguem amb alguna cosa de casa i alguna de fora.”

“No tenim compromís amb cap celler ni amb cap distribuïdora, comprem tots els vins directament als cellers i mirem de treballar amb petits productors. Fem col·laboracions esporàdiques amb cellers, però no tenim una carta de vins tancada, sinó que la selecció de vins va canviant segons cada esdeveniment. També mirem de trencar tòpics: oferim vins negres lleugers i sempre frescs i també portem un rosat sempre, perquè són batalles que s’han de guanyar.”

Quatre vins de cooperatives catalanes

Per a la Setmana del Llibre en Català, Sara Fernández proposa nou referències de vins de cooperatives. “Els vins de cooperatives tenen moltes famílies al darrere, han mantingut molt de territori vinícola, tenen uns valors que a vegades encara es desconeixen. Les cooperatives són centenàries i tenen històries molt boniques per a explicar-nos. A més, de cooperatives, n’hi ha a tot Catalunya i de tota mena, i en surten molt bons productes. A nosaltres ens permet de tenir vins a copes a uns preus molt assequibles i són vins que, si t’agraden, es poden trobar. Hem tingut un tracte excel·lent amb totes les cooperatives i diria que a vegades són de tracte més fàcil que no pas el d’empreses privades. Són unes grans ambaixadores dels productes de la terra i del país que tenim, i nosaltres només hem d’obrir-los una porta perquè molta més gent les conegui.”

A l’hora de fer la selecció de vins, Sara Fernández cerca sempre un fil conductor. I enguany, com que és l’Any de la Dona Pagesa,  tots els vins seleccionats porten nom de dona. “En el món de la pagesia i de la ramaderia, històricament hi ha hagut moltes dones que no han tingut visibilitat, que han quedat al darrere. Per això en aquesta ocasió hem triat vins amb nom de dona o relacionats amb històries de dones, per reivindicar aquesta visibilitat.”

Hem demanat a Sara Fernández que ens proposi algunes referències d’aquesta selecció de la Setmana.  

La Fadrina
Cooperativa de Montbrió del Camp
És una gamma de vermuts que la cooperativa de Montbrió del Camp ha renovat per intentar d’arribar a un públic jove. Té una etiqueta molt bonica, de Marina Capdevila, i el format de l’ampolla és de litre, per a compartir amb gent. Fa un homenatge a la fadrina. És un vermut arriscat. Té un color daurat, viu, i es ven molt bé. Agrada.

La Flor de Maig – Blanc d’estiu
Celler de Capçanes
No podem considerar vi aquesta beguda. És una beguda amb base de vi. Conté una meitat de vi blanc de garnatxa i macabeu i després porta una part de most afegit i una part d’aigua. És una beguda que vol abaixar el grau alcohòlic, una tendència del moment. Té 5,5 graus. Aquesta proposta ha fugit de la desalcoholització i n’ha abaixat el grau afegint-hi most, perquè quedi més llaminer. És molt aromàtic, té una mica més de volum amb relació als vins sense alcohol i, a més, té un punt de carboni. És un vi que va amb tap de rosca, és fàcil d’obrir i, en un moment donat, hi pots afegir un glaçó per rebaixar-hi el sucre. I el consumidor ho accepta molt bé en un lloc com aquest.

La Quarta
Cooperativa Sant Josep Vins
Sant Josep Vins és la cooperativa de Bot, a la Terra Alta. Té 500 hectàrees de vinya i és ambaixadora de la garnatxa de la Terra Alta. Ens agrada perquè és garnatxa blanca de vinya vella. No passa per bóta, però és més gastronòmic.

La Simó 2018
Vinícola del Priorat
És una gamma que han fet amb les etiquetes de Marina Capdevila, també, i són vins dedicats a uns quants personatges. Tots són monovarietals. En aquest cas és una garnatxa negra del 2018, però sense bóta. És un vi de més de cinc graus que servim a copes, intens, però fresc i lleuger. Es troba en el moment òptim per a beure. I és dedicat a Carme Simó, una persona del Priorat que ha treballat la vinya i que té una història molt potent.