“Catalunya, 2 – estat espanyol, 0”: el ball de la victòria de Lluís Puig a Terrassa

Començarem pel final, perquè la imatge ho resumeix tot: el conseller Lluís Puig, davant de la façana porxada de la Casa de la Vila de Terrassa, alçat a collibè, amb els braços amunt i fent la ve baixa de la victòria, somrient, amb els ulls encara plorosos, mentre sona de fons la tonada del Ball de l’Estapera, el ball terrassenc per excel·lència que ell mateix va contribuir a recuperar i a coreografiar. El Raval de Montserrat, ple de gom a gom, canta i aplaudeix pel retorn d’un dels seus fills il·lustres. Vet ací la rúbrica d’un vespre llarg i emocionant, el de la tornada d’un exili de nou anys lluny de casa, de la família, dels amics, dels espais vitals, dels llocs comuns, de tot això que la gent perseverant dels Cants de Llibertat ha aconseguit de concentrar de manera prodigiosa per a donar-li la benvinguda, i per proclamar amb ell que la lluita continua. I tot plegat, sense renúncies i amb la cultura per bandera.

Pocs minuts abans de dos quarts de vuit, enmig d’una gran expectació al Raval de Montserrat, ple d’una gentada il·lusionada, ha aparegut Lluís Puig, caminant pel carrer de la Goleta, venint de la Rambla d’Ègara, amb pas tranquil i acompanyat de la seva muller, Sumpti Romañach, fins que s’ha trobat amb la comitiva de càrrecs electes i dirigents de Junts per Catalunya, encapçalada per un somrient Josep Rull, president del Parlament de Catalunya. Finalment, tots dos, l’ex-pres polític i l’ex-exiliat polític, s’han fos en una abraçada al cor de la seva estimada Terrassa, just a l’entrada del Raval, a tocar del Mercat de la Independència.

A poc a poc, i enmig d’estelades i crits de “conseller, conseller”, s’han encaminat fins a l’ajuntament, on els esperava la gent dels Cants de Llibertat, que van començar el 14 de novembre del 2017 i que han mantingut la cita diària de cantar per la llibertat i contra la repressió, cada dia, fins avui; malgrat la pandèmia (quan van mantenir les trobades per vídeoconferència), i “plogui, nevi o faci calor”, com deia Puig en la darrera entrevista al 3Cat. I aquest 21 d’octubre, tres setmanes abans del novè aniversari de l’inici de les cantades, el dia 3.263, Lluís Puig hi ha pogut participar.

Se’l veia molt emocionat. Les llàgrimes no el deixaven; el somriure, tampoc. La litúrgia dels Cants de Llibertat comença amb un minut de silenci i el Cant dels Ocells, i tot seguit Puig ha pres la paraula. La veu li feia figa, però amb tanta joia se sobreposava. I ha començat amb unes paraules d’agraïment profund, de record i homenatge a la Catalunya Nord, aquesta part del país que ha estat casa seva durat una bona part de l’exili. “Sabeu com us han acollit a Prats de Molló, als Banys d’Arles, a les manifestacions a Perpinyà per la Diada de Catalunya Nord? Aquest acolliment que us han fet, jo l’he tingut cada dia.”. I se li ha trencat la veu, el nus a la gola.

Ha reblat el seu breu discurs amb un missatge polític clar:  “Avui és Catalunya 2, estat espanyol, 0. Avui ha perdut la judicatura espanyola que vol fer política sense presentar-se a les urnes. I segona derrota: l’estat espanyol ha perdut nou anys a començar a fer el que hauria hagut de fer el 27 d’octubre del 2017. Nosaltres seguim ferms, seguim resilients, seguim volent la llibertat que el poble català —que no ha defallit mai— vol i aconseguirà.”

Tot seguit s’ha unit als cantaires, per interpretar diverses cançons del repertori, com una versió catalana de “Bella ciao”, la “Cançó dels indignats”, una adaptació d’un tema del musical Els miserables que s’ha convertit en tot un himne de la convocatòria, “Torna, torna, Serrallonga”… Com sempre, el cant dels Segadors ha tancat la cantada, més multitudinària que mai.

Però hi ha hagut sorpreses, com els versos que li ha dedicat el poeta Celdoni Fonoll, escrits poques hores abans —ha confessat, rialler— mentre era a l’hospital en una sessió d’immunoteràpia. Els ha recitat al costat de la seva estimada Lloll Bertran: “Bentornat, honorable conseller / en Lluís Puig, finalment / s’asseurà al seu seient / del català parlament. / Glòria a l’exili valent / que ha plantat cara a ponent / de mal vent i mala gent / i ha guanyat rotundament / després d’un llarg patiment. / Visca en Puig resilient!”

Fins que la munió de càmeres i i fotògrafs que omplien l’entrada de l’ajuntament s’ha hagut d’apartar per a deixar pas al capgròs de Lluís Puig, la reproducció que en va fer l’artista Jordi Grau per a la festa major del 2018, juntament amb el de Josep Rull. Aquesta vegada, però, el capgròs no el duia pas el seu portador habitual, Toni Costa, un històric i ferm activista cultural de la ciutat, que va traspassar l’estiu del 2024, dos anys abans de poder veure el retorn de Lluís Puig a casa. Recordaven que el primer cop que el va dur, el 29 de juny del 2018, amb Puig a l’exili, Costa plorava.

Hi havia presents, al Raval de Montserrat, els esbarts dansaires, que han ofert un Ball d’Homenatge a Lluís Puig, i els Ministrils del Raval, grup del qual fou músic fundador, que han interpretat, per acabar, el Ball de l’Estapera, el que Lluís Puig va ajudar a recuperar, el del seu retorn victoriós a casa seva.

El pany de la porta

El març del 2024, quan la llei d’amnistia es desencallava a les corts espanyoles, Lluís Puig ens explicava en aquesta entrevista que tenia una il·lusió gran, si finalment podia tornar de l’exili. Va dir què era la primera cosa que faria quan arribés: “Tinc un joc de les claus de casa meva, i penso portar-les a la butxaca i fer girar el pany de la porta de casa, que fa molts anys que no ho he fet. És el primer que cal fer. I el meu barri de Terrassa, Ca n’Aurell, no és com era el 2017, i caldrà recuperar carrers, comerços, persones. M’he de mentalitzar que no em trobaré les coses com les vaig deixar; m’hauré d’adaptar a la nova realitat i m’hauré d’exiliar de l’exili.”

Ara, per fi, ha pogut girar el pany, i aquest divendres, 23 d’octubre, al pòdcast La fi de l’exili, li demanarem què va sentir quan finalment ho va poder fer.