“Ens han matat”: Nóvaia Gazeta, el darrer gran diari independent de Rússia, tanca per sempre

Nóvaia Gazeta, el diari independent més important de Rússia, tancarà definitivament avui, 9 de novembre, després d’anys de repressió –com més va més intensa– per part del Kremlin.

“Ens han matat”, diu a la carta de comiat del diari, publicada divendres passat. “Les autoritats russes i els serveis de seguretat russos han obligat la nostra redacció a aturar l’activitat.”

Al llarg de les darreres tres dècades, Nóvaia Gazeta –fundat el 1993 per periodistes inspirats per l’era de liberalització que va desencadenar la caiguda de la Unió Soviètica– ha esdevingut el diari independent més conegut de Rússia, especialment pel que fa als articles d’investigació i l’oposició als abusos de l’estat. Tot i la pressió de les autoritats, el rotatiu ha continuat publicant a Rússia al llarg de la guerra d’Ucraïna.

A començaments d’aquest mes, les autoritats russes van notificar als responsables de Nóvaia Gazeta que el diari havia estat designat oficialment com a agent estranger, i que es procediria a desallotjar-lo de la redacció de Moscou i es blocarien les vies de finançament immediatament. El director del diari, Serguei Sokolov, va ser detingut i interrogat per les autoritats pocs dies després.

Dmitri Muràtov, cofundador i editor del diari, va compartir el premi Nobel de la pau del 2021 amb la periodista filipina Maria Ressa. Muràtov va dedicar el guardó a la memòria de sis periodistes que, segons que va explicar, havien estat assassinats per haver fet la seva feina. Entre els noms que Muràtov va esmentar, hi havia el d’Anna Politkóvskaia, assassinada a trets el 2006 després d’anys d’informar sobre violacions de drets humans en territori rus i sobre crims comesos per l’exèrcit del país durant la guerra del Kremlin a Txetxènia.

Cinc homes van ser condemnats el 2014 en relació amb el crim, perpetrat a la porta de la casa de Politkóvskaia, però la justícia no ha determinat mai qui en va encarregar l’assassinat.

En el comunicat de comiat, l’equip de Nóvaia Gazeta ha explicat que, avui, els periodistes que encara són a la redacció apagaran els llums de la casa on el diari ha viscut aquestes darreres tres dècades i, una volta desconnectats els servidors, en marxaran per sempre més. El tancament del diari implicarà, també, el tancament del petit museu dedicat a la memòria d’Anna Politkóvskaia que hi havia a la redacció, situada al carreró de Potàpovski de Moscou. Els editors han promès de publicar un darrer número.

El setembre, les autoritats van afegir Nóvaia Gazeta –i més de cent periodistes i col·laboradors– al registre d’agents estrangers, la designació oficial en què Moscou s’escuda per a perseguir la dissidència. El mes següent, les autoritats van escorcollar el domicili de Sokolov i el van interrogar.

Les dificultats del diari es van multiplicar arran de la invasió d’Ucraïna, el 2022, quan Moscou va aprovar un seguit de lleis que castigaven la desinformació sobre les forces armades russes i el desprestigi de l’exèrcit. El març d’aquell any, el diari va suspendre l’activitat arran de les advertències de Roskomnadzor, el regulador dels mitjans a Rússia; poc després, les autoritats en van blocar la pàgina web i en van revocar la llicència. Tot i això, la redacció va continuar treballant com va poder: esquivava les restriccions, emprava el llenguatge aprovat pel Kremlin, repartia a mà una revista de tiratge reduït –a l’estil més pur d’un samizdat soviètic– o publicava continguts directament a Telegram i YouTube.

El 2023, dos anys després d’haver rebut el Nobel, Muràtov va haver de renunciar formalment a dirigir Nóvaia Gazeta, perquè va ser declarat agent estranger per les autoritats. El diari, de fet, va néixer gràcies a un altre Nobel de la pau rus: l’ex-dirigent soviètic Mikhaïl Gorbatxov, que va donar al projecte una part dels diners del guardó que va rebre el 1990.

El 2022, un grup de periodistes del diari que va fugir de Rússia el 2022, arran de la invasió d’Ucraïna, va fundar a Riga, la capital de Letònia, Novaya Gazeta Europe, una publicació separada de la russa. Moscou la va declarar organització indesitjable el 2023, cosa que en prohibeix de facto l’activitat a Rússia, però Novaya Gazeta Europa continua publicant de l’estranger estant.

El tancament de Nóvaia Gazeta ha suscitat una onada de rebuig internacional. El Comitè del Nobel noruec ha demanat a les autoritats russes que aturin la repressió dels mitjans independents. El president del comitè, Jørgen Watne Frydnes, ha descrit el tancament del diari com “un cop dur a la llibertat d’expressió”. En canvi, Amnistia Internacional l’ha qualificat de “pèrdua devastadora” per a la ciutadania russa. El director de Reporters sense Fronteres, Thibaut Bruttin, ha dit que el diari es mantindrà com a símbol del periodisme lliure i rigorós per a tota la professió.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb