Mas, sobre Prenafeta i el pacte per Pretòria: “Va dir el que algú volia sentir encara que no fos veritat”

Els ex-presidents de la Generalitat Artur Mas i Jordi Pujol han reivindicat el paper de Lluís Prenafeta en la construcció de les institucions catalanes, un any i mig després de la seva mort. Tots dos han participat en l’acte d’inauguració del Memorial Prenafeta, dedicat a qui fou secretari de Presidència i mà dreta de Pujol entre el 1980 i el 1990.

Pujol ha destacat la lleialtat de Prenafeta i ha assegurat que “va posar les bases perquè la Generalitat fos una eina consistent”. Mas, per la seva banda, ha defensat la innocència de Prenafeta en el cas Pretòria, pel qual fou condemnat després d’haver pactat amb la fiscalia una rebaixa de la pena. Segons Mas, Prenafeta “va dir el que algú volia sentir encara que no fos veritat per evitar un mal major”.

Mas considera que la principal fita de Prenafeta fou la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, l’actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ha remarcat que va contribuir a bastir “una gran estructura de país” que perdura quaranta anys després.

L’expresident ha explicat que va conèixer Prenafeta com a “mentor”, però que amb els anys van acabar essent “bons amics”. També ha fet broma sobre la influència que tenia dins l’administració, fins al punt de definir-lo com “un semidéu”.

Mas ha recordat que un dels seus millors records fou haver pogut ajudar Prenafeta quan era en presó preventiva pel cas Pretòria. “S’havien de fer algunes gestions amb altres persones i jo ho vaig poder fer i el vaig ajudar. Quan pots ajudar un amic et reconforta molt, però si a més ajudes algú que sempre està disposat a ajudar, la satisfacció és doble”, ha explicat. Tanmateix, ha dit que no volia entrar en detalls sobre aquelles gestions.

El periodista Vicent Sanchis també s’ha referit al cas Pretòria i ha assegurat que Prenafeta “sempre es va considerar innocent” i que, després de la condemna, “es va veure derrotat per la injustícia”. Segons Sanchis, va actuar pragmàticament per evitar una experiència dramàtica i haver d’ingressar a la presó.

“Va ser un gran servidor de Catalunya”

Jordi Pujol ha estat un dels assistents destacats de l’homenatge. Tot i que no era previst que intervingués, ha acabat tancant els parlaments amb un discurs que duia escrit i que ha llegit des del seu seient.

L’ex-president ha recordat que fou la seva dona, Marta Ferrusola, qui li va recomanar que comptés amb Prenafeta per a construir Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Ha destacat que, durant els anys que van treballar plegats, Prenafeta “va actuar sempre amb serenitat, lleialtat, patriotisme i sense ànim particular”.

“Era un home determinat, valent i liberal de debò, i era un nacionalista de soca-rel”, ha afegit.

Pujol també ha reivindicat el llegat de Prenafeta al capdavant de la secretaria de Presidència. Considera que durant el seu mandat es va fer “molta feina i ben feta”, en bona part gràcies a “la feina lleial de Prenafeta”. “Va posar les bases perquè la Generalitat fos una eina consistent”, ha insistit.

L’ex-president també ha aparegut en un vídeo projectat al començament de l’acte, amb testimonis de personalitats que van conèixer Prenafeta. En les declaracions enregistrades, Pujol el definia com “un gran amic, un patriota però, sobretot, un gran servidor de la Generalitat i de Catalunya”. “No va fallar mai”, afegia.

En el mateix vídeo, l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias ha destacat la “visió política extraordinària” de Prenafeta i la seva “capacitat de fer coses que la gent no sabia fer”.

Un memorial obert a la participació

L’acte, organitzat per la família de Prenafeta, ha servit per a presentar un memorial dedicat a preservar-ne el llegat. Segons els organitzadors, és un projecte “volgudament inacabat i obert”, amb la voluntat que tothom qui ho vulgui hi pugui contribuir aportant-hi fotografies i documents.

A més de Mas, hi han intervingut els periodistes Vicent Sanchis, Vicenç Villatoro i José Antich.

El fill de Prenafeta, Marc Prenafeta, ha inaugurat l’acte amb un parlament d’agraïment pel suport rebut per la família. També ha reivindicat el paper del seu pare en la construcció de Catalunya i n’ha destacat la valentia. Tanmateix, ha admès que aquesta mateixa característica el va dur a cometre errors: “Va cometre alguns errors per ser massa valent o massa emprenedor.”

De mà dreta de Pujol a la condemna pel cas Pretòria

Lluís Prenafeta va morir el 22 d’abril de 2025, a vuitanta-sis anys. Nascut a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) el 1939, va ser secretari de Presidència de la Generalitat durant els primers deu anys de govern de Jordi Pujol, del 1980 al 1990, i es va convertir en una de les seves persones de màxima confiança.

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya d’ençà de final dels anys setanta, va tenir un paper destacat en la projecció exterior de la Generalitat i en la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Després de deixar la política activa, va impulsar la Fundació Catalunya Oberta.

El 2009, quan ja feia anys que s’havia retirat de la primera línia política, fou detingut en el marc del cas Pretòria, una investigació sobre corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. En la mateixa causa també hi van ser implicats l’ex-conseller d’Economia dels governs de Pujol Macià Alavedra i l’ex-batlle socialista de Santa Coloma Bartomeu Muñoz.

Durant el judici a l’Audiència espanyola, Prenafeta va reconèixer bona part dels fets i va arribar a un acord amb la fiscalia. Va acceptar una condemna d’un any, onze mesos i vint-i-set dies de presó pels delictes de tràfic d’influències i emblanquiment de capitals, a més d’una multa de 5,8 milions d’euros. El pacte li va permetre d’evitar l’ingrés a la presó per a complir la condemna.