“És un crit d’atenció”: Després d’anys de donar ales a la ultradreta europea, el creixement d’AfD fa saltar les alarmes a Israel

Tel-Aviv, Israel. Alguns polítics israelians han expressat preocupació pel creixement desmesurat del partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD), que s’imposà amb una contundència inusitada a les eleccions de diumenge al parlament de Saxònia-Anhalt, a l’est d’Alemanya. Alguns altres, tanmateix, han mantingut un silenci cridaner, un reflex inequívoc de la complexitat de la relació entre el govern israelià i la ultradreta europea.

Aquests darrers anys, alguns alts càrrecs del govern del primer ministre, Benjamin Netanyahu –entre els quals es destaca Amichai Chikli, ministre d’Afers de la Diàspora i de Lluita contra l’Antisemitisme–, han bastit ponts amb partits antiimmigració i contraris a la influència musulmana a Europea, com ara els d’Hongria, els Països Baixos, França (especialment amb el Rassemblement National) i Espanya (especialment amb Vox). Generalment, tanmateix, Israel s’ha abstingut d’aquesta mena d’aproximacions en el cas de la ultradreta alemanya i austríaca, en gran part pels vincles d’ambdós moviments amb el neonazisme.

“A Israel, hi ha qui creu que l’extrema dreta és el soci més natural o favorable que té el país”, explica Rémi Daniel, investigador de l’Institut d’Estudis de Seguretat Nacional de la Universitat de Tel-Aviv. “A Alemanya, això no és així”, assenyala Daniel. “Dins AfD hi ha corrents antiisraelians forts, i opinions preocupants sobre la nació alemanya i el seu passat.”

Col·lectius jueus d’Alemanya i de tot el món han advertit sobre els perills de l’auge d’AfD i, més àmpliament, de l’antisemitisme. El partit guanyà les eleccions de diumenge passat al parlament regional de Saxònia-Anhalt amb un 44,1% dels vots; la Unió Demòcrata Cristiana, encapçalada pel canceller Friedrich Merz, fou segon amb tan sols un 17,1% dels vots.

El Comitè Jueu dels Estats Units va dir que era una “hora greu”. I afegí: “Per primera volta d’ençà de l’Holocaust, un partit d’ultradreta ha guanyat unes eleccions regionals a Alemanya.”

“Veient què diuen i què fan, és indubtable que [el resultat] és un crit d’atenció per a qualsevol persona que valori la vida jueva a Alemanya”, declarà dimarts Ron Prosor, ambaixador israelià a Berlín, a la ràdio de l’exèrcit israelià. “No és una victòria simbòlica: parlem d’un partit que aspira a governar Alemanya.” Prosor recordà que els dirigents d’AfD han demanat un embargament d’armes a Israel.

Aquests darrers anys, el govern d’ultradreta de Netanyahu ha estret vincles amb moviments d’ultradreta d’arreu d’Europa; a Hongria, per exemple, el primer ministre féu campanya obertament pel seu aliat Viktor Orbán.

Chikli –una estrella emergent del Likud, el partit de Netanyahu– ha dit sovint: “La veritable amenaça per a la comunitat jueva a Europa és l’islam radical, no pas la dreta política.”

L’historiador Ariel Feldstein, tanmateix, defineix l’ascens polític d’AfD com “un problema que Israel no pot continuar menystenint”.

“De la perspectiva israeliana, fins i tot hi ha qui veu tot això com a beneficiós per al país”, escrigué aquesta setmana Feldstein al diari conservador israelià Israel Hayom. “El partit fa campanya contra la immigració i la presència musulmana a Alemanya. Alguns dels seus membres han expressat suport a Israel i, sigui com sigui, AfD no forma part dels partits europeus que han aprofitat la guerra de Gaza per fer gala de la seva hostilitat cap a nosaltres.”

Feldstein, tanmateix, advertí dels perills que té l’auge d’AfD per al col·lectiu jueu. “Avui dia, ‘l’altre’ és l’immigrant musulmà –escriu–. Molts israelians poden simpatitzar amb aquesta actitud. Però quan una societat comença a preguntar-se qui hi pertany i qui no, qui és un foraster i qui significa una amenaça per a la identitat pròpia, els jueus tenen motius de pes per a preocupar-se.”

A les autoritats israelianes també les preocupa l’auge dels partits d’extrema esquerra a Alemanya i la possible tenalla entre AfD i l’Aliança Sarah Wagenknecht (BSW), d’extrema esquerra.

“Una possible col·laboració entre AfD i la BSW, que tenen posicions extremes envers Israel, podria ser un maldecap per al país”, diu Daniel. “Ara com ara, la cosa no ha anat més enllà de l’àmbit local i regional, de manera que no sembla que hagi de repercutir en la política exterior d’Alemanya, però tot plegat serveix com a prova de foc”.

“Alemanya mira cap a la dreta –escrigué Prosor a X–. Però no podem perdre la vista de l’esquerra.”

“El perill de l’extremisme de dretes és evident. El debat s’anomena pel seu nom i es condemna. L’antisemitisme d’esquerres mereix exactament la mateixa contundència”, afegí.

Els jueus d’Alemanya, segons que explicà Prosor aquesta setmana, temen els canvis al país. “Veiem dèries extremistes tant a la dreta com l’esquerra, però l’antisemitisme és antisemitisme, vingui d’on vingui.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb