El món és per als valents

L’altre dia, l’ex-president Quim Torra va organitzar un acte a Girona per a recordar els vint-i-cinc anys de la mort de Ramon Barnils, mon pare. Abans de començar l’acte, el president i els ponents (Núria Cadenes, Antoni Vives, Susanna Pagès, Núria Gavarró i els tres fills Barnils, Ton, Biel i jo) vam fer temps en una saleta contigua. Allà és quan Torra va fer la pregunta: “Algú s’ha llegit la tesi de Ramon Barnils sobre la llengua catalana als mitjans de comunicació, que tenen a l’arxiu de Poblet?” Tothom callat. Finalment, una veu, tota humil, va trencar el silenci: “Jo sí que me l’he llegida, la tesi.” Aquella persona, i aquella veu, era la del president Torra.

Fa anys que Quim Torra vol fer un llibre d’articles del pare, i crec que l’acabarà fent ara que té temps i una masia. Torra, al pare, se l’ha llegit de dalt a baix i deu poder-lo comparar amb rigor i coneixement amb els seus estimats periodistes de la república. Al president Torra, la família li sabem aquest punt feble amb el pare i ens vam trobar molt a gust al seu costat, la veritat. Gust reforçat pel fet que el meu germà Ton i ell es coneixen d’ençà que tots dos eren editors.

Durant l’acte, la Núria Cadenes va explicar, entre moltes més coses, que té uns pares poc donats a l’elogi o la diatriba, però que amb Ramon Barnils feien l’excepció. Toni Vives va narrar com, de jove universitari, es colava d’oient a les classes del pare per la finestra de l’escola Eina, cosa que ja sabia, però vaig aprendre que ho va ser tant, de fan, que es posava pantalons de vellut, com ell, i s’arremangava les camises llargues, com ell. El cosí Xavier Barnils narrava en veu alta articles seus mentre la seva germana, la periodista Núria Barnils, se l’escoltava. I els tres fills vam posar la nota familiar, també pròxima. Una nota que, instal·lats en el bell terreny de la memòria, avui vull allargar. Ho faré amb dues escenes marca de la casa Ramon Barnils. L’una viscuda, l’altra explicada per ell:

Som a finals del franquisme. Dia de trànsit a Barcelona i la rotonda del monument a Cristòfor Colom va plena. Dos cotxes acaben xocant. Accident lleu. Un clarament n’és el culpable. L’altre és innocent. Surten del cotxe esverats per la trompada i, sí, el culpable es disculpa. “Perdone usted, pagaré la meva assegurança. La culpa és meva. Sóc policia nacional espanyol.” El pare, que era l’altre conductor, va escoltar atentament les paraules del policia i, aprofitant el moment, li va deixar anar: “Policia franquista, ets? Què fas sinó mal? Vés a casa teva, home, fot el camp d’aquí, poli franquista! Torna-te’n a Espanya! Va, signa els papers i fot el camp d’aquí, desgraciat.” Com rèiem, sentint-lo. I que valent, pensava jo.

La segona escena la vaig viure personalment. Fresca nit d’estiu, sortint de Figuerola del Camp, ben sopats, el pare conduïa i jo era de copilot. Als afores del poble un grup d’adolescents que, per fer broma, jugaven a un joc perillós: tirar pedres als cotxes que passaven. Bum! Ens va tocar. Res trencat, ensurt gros. El pare va frenar en sec, els va veure, va girar el cotxe i els va il·luminar amb els fars de la seva carraca. Encara veig aquelles cares espantades de quinze, disset anys. I quan els va tenir de cara, exagerant el punt de gas, va arrencar-la per envestir-los. Els joves, que n’eren al voral, amagats vora bardisses, van agafar més distància. Marge amunt. “Qui ha estat el valent? Qui ha estat?” El pare no els tocava mai, frenava sempre a temps. I marge amunt tampoc no arribava, el cotxe. Però els va espantar. L’home va repetir aquesta acció d’agafar embranzida dues vegades o tres i frenar just a temps. Fins que una veu, allà enmig, tota sola, va dir: “He estat jo”, i vam veure com un nano va fer un pas endavant. El pare va apagar els llums llargs, va deixar les curtes, va treure el cap per la finestra i li va dir (juraria que picant l’ullet): “Aquí sí que has estat valent. Abans, no. Per molts anys, valent.”