La Fúmiga tanca el comiat: “Som gent normal que ha tingut la sort de viure una història increïble”

La Fúmiga ha posat punt final al seu comiat amb un missatge carregat d’emoció, gratitud i reivindicació de la cultura popular. Després dels dos últims concerts al Roig Arena de València, el grup d’Alzira ha compartit un epíleg titulat 7 dies per a dir adeu, en què reflexiona sobre la seva trajectòria, el vincle amb el públic i el llegat que vol deixar. “A la gent normal també li passen coses extraordinàries”, afirma la banda, que reivindica haver aconseguit una fita que va molt més enllà de la música.

“Ha arribat l’hora de dir-vos adeu”, comença el text. Els músics reconeixen que encara no han deixat de plorar després dels concerts de comiat, però asseguren que se’n van amb la satisfacció d’haver viscut una història extraordinària. “Potser una de les lliçons més boniques que hem après junts és que alguns finals també poden ser bonics”, expliquen. I afegeixen: “Jo em quede a viure ahí, als vostres records.”

La banda reivindica especialment el caràcter col·lectiu del projecte i les seves arrels. “Esta història és de totes i tots i volem retornar-li el protagonisme a la gent”, diu. Els músics recorden que sempre han volgut explicar la vida d’un poble a través de la música, compartir allò que havien après a casa i portar un trosset del País Valencià allà on han actuat. També consideren que la connexió amb el públic s’explica perquè no han renunciat mai a la seva manera de ser. “Sense pretensions, sense disfresses i sense deixar de ser qui som”, remarquen. I conclouen: “Si la gent ha connectat amb nosaltres és perquè tot el que hi havia darrere era veritat.”

Un altre dels grans missatges de l’epíleg és la reivindicació del valor de la cultura més enllà de la rendibilitat econòmica. Sota el lema “No tot el que té valor necessita ser rendible”, la Fúmiga explica que volia demostrar que des d’un poble, des de la proximitat i des de la cultura local es poden construir espectacles de grans dimensions, comparables a les produccions internacionals.

Els músics reconeixen que el darrer espectacle potser no ha estat el negoci més rendible que podien fer, però remarquen que la seva prioritat era deixar un llegat. “Hi ha coses que no es mesuren en diners, sinó en tot allò que deixen en els altres.”

El grup també fa valdre les persones que han fet possible el projecte, de l’equip tècnic al públic. Assegura que ha intentat posar sempre les emocions, les cures i les persones al centre. Per això, considera que les llàgrimes dels últims concerts no eren solament de tristesa, sinó també de victòria. “Ens ha bastat sentir-nos part d’alguna cosa molt més gran que nosaltres”, afirma.

“L’èxit de la gent normal” és un altre dels conceptes que vertebren el missatge. La Fúmiga defensa que mai no s’ha considerat per damunt de ningú i que sempre ha intentat mantenir els peus en terra. “Les coses més boniques passen quan acceptes qui eres, d’on vens i camines sense sentir-te per damunt de ningú”, diu.

En l’epíleg, els integrants també expliquen que durant aquests anys han dedicat pràcticament tota la vida a la música i han hagut de deixar de banda qüestions personals. Tanmateix, remarquen que van poder assumir aquests sacrificis perquè s’havien promès un final i que ara volen descobrir les coses que encara els reserva la vida.

“Pensar que res del que està per vindre podrà ser millor que allò que hem viscut seria, ara sí, d’una ingenuïtat imperdonable”, conclouen. I tanquen el missatge amb una declaració d’intencions: “Tot està per fer!”

El text arriba després de la gira de comiat Tot s’acaba, que ha culminat amb tres concerts al Sant Jordi Club de Barcelona i dos al Roig Arena de València. En aquests cinc concerts finals, la Fúmiga ha reunit prop de cinquanta mil persones i ha tancat una trajectòria de més d’una dècada, nascuda de l’amistat entre uns músics d’Alzira que van començar tocant junts en una banda de poble.