Avançament editorial: ‘En una gota l’oceà’ d’Andreu Carranza

La setmana entrant arribarà a les llibreries En una gota l’oceà d’Andreu Carranza, premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. El punt de partida: un quadern i una enigmàtica moneda és tot allò que el narrador ha rebut de la mare, poc abans que ella s’hagi mort. El quadern conté un pergamí amb un poema que sembla suggerir-li un itinerari, un viatge a la recerca de les arrels familiars. Captivat per la mirada mística sobre el món, decideix d’abandonar la vida actual –feina, casa, amistats– i emprendre un viatge a Sef, la ciutat a les portes del desert.

Llegiu un fragment d’En una gota l’oceà d’Andreu Carranza (Angle ediorial).

Andreu Carranza va néixer a Ascó (Ribera d’Ebre) el 1957. Ha publicat llibres de poemes, reculls de contes com La tinta de la immortalitat (1991, premi Recull) i Riu avall (1996, premi Sebastià Juan Arbó), a més d’unes quantes novel·les sovint situades en la geografia física i humana de les Terres de l’Ebre. Entre més, El desert de l’oblit (1993, premi Ribera d’Ebre), Anjub. Confessions d’un bandoler (2000, premi Sant Joan), El que l’herbolària sap (2002) i L’hivern del Tigre (2004). El 2007 va publicar La clau Gaudí, coescrita amb Esteban Martín, que es va convertir en un èxit de lectors. Fou seguida per Impremta Babel (2009) i Cementiri nuclear (2010, amb Toni Orensanz). El 2015 va rebre el premi Josep Pla amb El poeta del poble, una recreació novel·lada de la vida de Jacint Verdaguer. El 2017 va publicar Ciutat de llops i el 2022, La tomba de l’Ebre. També manté una vida cultural intensa, com a membre del grup Lo Gitano Blanc, i en ràdio, premsa i televisió.

L’editora d’Angle, Rosa Rey, explica del llibre: “Aquests últims anys, el premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler l’han guanyat, entre més, novel·les de Carles Rebassa, Xavier Aliaga, Albert Pijuan i Marta Soldado. La guanyadora d’enguany és una novel·la que s’allunya dels temes i els plantejaments més habituals i s’endinsa en el simbolisme de les coses, en l’espiritualitat dels homes, en la màgia d’alguns llocs, en el misteri de les paraules i les lletres… Perquè, amb aquest llibre, Andreu Carranza ha sortit d’això que ara en diríem la zona de confort i s’ha arriscat a escriure una novel·la diferent.

Diferent de les que hem llegit d’ell darrerament. Diferent per l’estil, que insinua i amaga, que narra amb molta claredat, però que obliga a llegir més enllà de les paraules. Diferent pel ritme reposat, sovint hipnòtic, al qual és millor cedir i deixar-se endur, com riu avall. Diferent per les experiències trasbalsadores i espirituals que viu el protagonista, enfrontat a si mateix al mig del desert. Diferent perquè el dol per la mort de la mare no l’enfonsa, sinó que l’empeny a buscar allò que sovint trobem a faltar en la nostra existència: una dimensió on l’emoció, les sensacions i les relacions personals bateguin de veritat, un espai on els vincles entre les persones siguin certs i profunds.”