Vot per correu i llei de néts, les armes de l’extrema dreta per a torpedinar les eleccions espanyoles

D’ençà que Pedro Sánchez va convocar eleccions, les xarxes socials i alguns dirigents polítics han començat a propagar una de les narratives més recurrents en períodes electorals: la sospita que el resultat pot ser manipulat. És una estratègia clàssica, però aquesta vegada la dreta i l’extrema dreta l’han construït per mitjà de dos ingredients molt sucosos: el vot per correu –ja ha passat més vegades– i l’anomenada llei de néts.

Les xarxes socials s’han omplert d’informació falsa o s’han fet acusacions sense cap mena de fonament amb un objectiu clar: incidir en el relat i, sobretot, preparar el terreny de després de les eleccions, quan es provarà de deslegitimar-ne el resultat.

D’una banda, hi ha alertes –sense proves– de frau i manipulació del sistema de vot per correu. D’una altra, es difonen missatges que presenten les naturalitzacions de descendents d’exiliats, per mitjà de l’anomenada llei de néts, com una operació per a incorporar milions de nous electors al cens i alterar el resultat electoral en favor de les forces progressistes. Aquesta acusació també es va fer servir amb la regularització dels immigrants.

L’extrema dreta ha portat la llei de néts als tribunals i ara el desenllaç depèn del Tribunal Suprem espanyol, que haurà de determinar si la gent inscrita al Cens d’Espanyols Residents Absents (CERA) arran de la llei de néts podrà exercir el dret de vot el 29 de novembre. L’entitat d’extrema dreta Iustitia Europa ha demanat al Suprem que suspengui les eleccions.

Polítics qüestionant el sistema electoral

En aquest panorama ja de pre-campanya, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, demanava en un esmorzar de Nueva Economía Fórum que els ciutadans no votessin per correu pel risc de possibles “adulteracions” del cens electoral; el president de l’Aragó, Jorge Azcón, explicava que els seus fills estudiaven a l’estranger i que tornarien per votar presencialment a Saragossa pels dubtes respecte del sistema; el president i candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, reclamava mesures de control addicionals; i Vox demanava al Tribunal Suprem espanyol la suspensió del dret de vot dels inscrits en la llei de néts perquè considera que afectarà la transparència del procés electoral.

Divendres, el secretari general del PP, Miguel Tellado, va continuar atiant la polèmica sobre la fiabilitat del sistema. Tellado va dir que confiava en els treballadors de Correus, però no pas en els directius de l’empresa. I va esmentar que l’ex-president de l’empresa pública Juan Manuel Serrano i Leire Díez, que hi va treballar, eren investigats judicialment en el cas de les clavegueres del PSOE.

Aquesta mena de declaracions, contundents i incendiàries, són calcades a les que es fan servir a l’altra banda de l’Atlàntic. El president dels Estats Units, Donald Trump, és un dels mestres de l’extrema dreta que dedica més energia a qüestionar el sistema electoral i el vot per correu, difonent tota mena d’informació falsa. Ho ha fet en moltes ocasions, com ara a les darreres eleccions presidencials contra Kamala Harris, i ara hi ha tornat per les de mitjan mandat.

Amb l’argument de la seguretat i la integritat electorals, Trump volia restringir el vot per correu amb una ordre executiva que preveia de limitar l’enviament de butlletes als votants inclosos en llistes autoritzades, imposar codis de barres als sobres i reforçar el control federal del procés. També preveia sancions per als funcionaris que incomplissin les normes.

Uns quants estats van impugnar les mesures als tribunals i a mitjan setembre el Suprem nord-americà va refusar el pla del president i va establir que el procediment fos com fins ara. D’aleshores ençà, Trump, conscient de la derrota, ha canviat el discurs i ha fet una crida als seus seguidors a votar per correu.

El vot per correu, arma llancívola de l’extrema dreta

El vot per correu, del qual Trump tant renega, és també una arma llancívola de l’extrema dreta a l’estat espanyol. Les xarxes socials s’han omplert de publicacions que qüestionen el sistema electoral i acusen el govern de Sánchez de voler manipular el procés electoral.

Es diu, per exemple, que votar per correu és votar directament el PSOE; que si es vota per correu també es pot votar presencialment; que el sistema és insegur i que els funcionaris poden alterar les urnes. Són missatges simples que apel·len a la desconfiança i que es viralitzen de pressa. I es construeixen, tots, sense cap mena de fonament ni proves.

El funcionament actual del vot per correu permet tot això que diuen? La resposta és que no. El sistema és regulat per la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) i disposa d’uns quants controls per a verificar la identitat dels electors, evitar el doble vot i garantir la custòdia de les butlletes.

Per a votar per correu, cal sol·licitar-ho abans del desè dia abans a les eleccions, enguany fins al 19 de novembre, i acreditar la identitat. L’Oficina del Cens Electoral comprova que el sol·licitant hi estigui inscrit i anota que ha optat per aquesta modalitat. A partir d’aleshores, ja no pot votar presencialment, encara que finalment no enviï la papereta. Després, rep per correu certificat la documentació electoral a l’adreça indicada.

La identificació també és obligatòria quan es lliura el vot. D’ençà del juny del 2023, els electors s’han d’identificar a les oficines de Correus quan hi aporten la documentació, arran de les irregularitats a Melilla. Si no hi poden anar personalment, hi pot anar una altra persona amb una autorització signada i una fotocòpia del document oficial d’identitat. Les butlletes dipositades directament a les bústies de Correus no són vàlides com a vots per correu: en aquests casos, l’empresa postal les ha de lliurar a la junta electoral de zona, en lloc de tramitar-les com si fossin documentació electoral vàlida adreçada a una mesa.

Correus ha de custodiar i registrar la documentació electoral fins al dia de les eleccions. Una vegada tancats els col·legis, els membres de les meses introdueixen a les urnes els sobres dels vots per correu rebuts i les butlletes es compten públicament durant l’escrutini.

La maniobra de Vox i Iustitia Europa amb la llei de néts

Enguany, a més del vot per correu, també es parla molt de la llei de néts. Aquesta norma és una disposició addicional de la llei de memòria democràtica espanyola, aprovada el 2022, que permet d’obtenir la nacionalitat espanyola a determinats descendents d’exiliats durant la guerra del 1936-1939 i la dictadura franquista.

Aquesta mesura reconeix els drets dels descendents de persones que van haver de fugir de l’estat espanyol per motius polítics, ideològics, religiosos o d’orientació sexual; els fills nascuts a l’estranger de dones espanyoles que havien perdut la nacionalitat casant-se amb estrangers abans de l’entrada en vigor de la constitució espanyola del 1978; o els fills majors d’edat de persones que havien obtingut la nacionalitat espanyola d’origen per mitjà de determinades lleis anteriors. La norma va tenir un gran impacte, sobretot a l’Amèrica Llatina. El Consolat d’Espanya a Buenos Aires va rebre 645.052 expedients.

La polèmica va emergir tan bon punt l’extrema dreta va dur als tribunals la interpretació de la llei. Vox i Iustitia Europa van qüestionar el procediment d’incorporació al cens electoral dels beneficiaris, al·legant que una instrucció del Ministeri de Justícia espanyol, publicada el 25 d’octubre de 2022, n’havia ampliat els supòsits d’aplicació.

Poden votar els inscrits a la llei de néts?

Al setembre, el Tribunal Suprem espanyol va acceptar parcialment les mesures cautelars sol·licitades per dues organitzacions i va suspendre temporalment el dret de vot d’una part dels beneficiaris de la llei de néts inscrits al CERA. La mesura no els retira la nacionalitat espanyola, però els impedeix de votar mentre sigui vigent la suspensió. La restricció tampoc no afecta tots els beneficiaris de la llei, sinó aquells que van obtenir la nacionalitat a partir de la presumpció d’exili dels seus avantpassats, sense haver acreditat documentalment aquesta condició. En canvi, en queden exclosos els qui disposin de documentació consular que acrediti que són fills o néts de persones que es van haver d’exiliar. La suspensió és provisional i el Suprem encara pot aixecar-la o modificar-la abans de les eleccions del 29 de novembre.

Malgrat que a les xarxes socials circula l’argument que els inscrits mitjançant la llei de néts podran votar el 29 de novembre, perquè el cens electoral d’aquestes eleccions es va tancar el primer d’agost, queda clar que el seu vot ara mateix depèn d’allò que dirà el Suprem: la fiscalia i l’advocacia de l’estat espanyol li han demanat que aixequi la mesura i Vox i l’extrema dreta, que la mantingui i, fins i tot, que suspengui les eleccions.