Admeten a tràmit una demanda civil contra la policia infiltrada que va mantenir una relació amb un activista a Girona

El jutjat número 3 de la secció civil del tribunal d’instància de Girona ha admès a tràmit la demanda civil presentada per Òscar Campos, activista i antic treballador d’Òmnium Cultural, contra l’agent de la policia espanyola que mantingué una relació amb ell per infiltrar-se dins el moviment independentista gironí.

Campos demana que el tribunal condemni l’agent per una intromissió il·legítima en el seu dret fonamental a la intimitat, i sol·licita una indemnització de 152.220,54 euros pels perjudicis provocats.

La defensa de Campos, que encapçala Benet Salellas, obre així la via civil com a camí complementari a la penal, tot esperant la resolució del recurs d’empara presentat al Tribunal Constitucional espanyol.

En un comunicat, Òmnium Cultural, del qual Campos n’és ex-treballador, explica que se li va vulnerar el dret fonamental a la intimitat previst en l’article 18 de la Constitució Espanyola i en l’article 8 de la Carta Europea de Drets Humans, i exposa que l’agent de policia va adoptar una identitat falsa per guanyar-se la seva confiança i establir-hi una relació sentimental per tal de tenir accés a informació d’espais, entitats i formacions.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha justificat la via civil com a complementària a la penal davant la manca d’investigació judicial de les infiltracions policials. “Hem d’utilitzar totes les vies disponibles per defensar els drets fonamentals vulnerats. Sabem que la judicatura espanyola no té cap mena de voluntat d’aclarir responsabilitats per unes infiltracions que no només són reprovables moralment amb un dany personal gravíssim, sinó totalment improcedents i il·legals”, ha dit Antich.

Antich també ha recordat que les Nacions Unides han expressat preocupació per l’ús d’agents d’intel·ligència infiltrats en moviments socials, que a més, es va fer sense garanties jurídiques ni control judicial: “No és acceptable que, davant d’una vulneració tan greu de drets fonamentals, la resposta de l’Estat continuï sent impedir que s’investigui i que s’assumeixin responsabilitats”.