Dos anys després, les víctimes de la gota freda tornen al carrer per demanar que Mazón siga jutjat

Les associacions de víctimes de la gota freda del 2024 tornen a demanar a la ciutadania que isca avui al carrer per donar-los suport en la petició que l’ex-president Carlos Mazón vaja a presó. Aquesta manifestació és especial perquè és la que recorda el segon aniversari del desastre que va fer 234 morts i centenars de ferits. Quan unes quantes entitats socials van convocar la primera, que es va fer el 9 de novembre de 2024, encara hi havia més desapareguts que no pas morts confirmats, però els pocs detalls que se sabien del capteniment del president de la Generalitat, Carlos Mazón, van empènyer desenes de milers de persones a eixir al carrer. Va ser una protesta que va rebentar les costures de la ciutat de València, que va dur el fang fins al bell centre històric i que va demanar, per primera volta, la dimissió de Carlos Mazón i tot el seu Consell. La mobilització s’ha repetit cada mes, sens falta. Tant si feia fred com si feia calor i, en alguna ocasió, sota la pluja. I avui, la ciutadania torna a ser convocada, a les sis de la vesprada, a la plaça de la Mare Déu, per a fer el recorregut invers a l’habitual i arribar a la plaça de l’Ajuntament de València.

Dimitit, però amb privilegis i aferrat a l’escó

Ara fa un any que Carlos Mazón va dimitir, no va suportar les escridassades que va rebre en el funeral d’estat davant Núñez Feijóo. A desgrat d’això, continua aforat perquè va retenir l’acta de diputat a les Corts. El Partit Popular de Pérez Llorca li ho ha permès amb l’excusa que l’acta és personal i no del partit, però ni tan sols ha fet el gest que li demanen les víctimes, d’exigir-li formalment que deixe l’acta. A més, Mazón s’ha acollit als privilegis d’ex-president: en el seu cas, una oficina a l’Esplanada d’Alacant, un xofer i un assessor que és José Manuel Cuenca, el cap de gabinet que tenia a la Generalitat.

La seua presència a les Corts enerva i ofèn profundament les associacions de víctimes, que confien en el fet que, en algun moment, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, que instrueix la causa, puga declarar-lo investigat. De moment, el TSJ valencià li ho ha impedit. En una resolució va dir que, ara per ara, no hi trobava motius, però li va demanar que continuara investigant.

Una macrocausa en un jutjat d’instància

Ruiz Tobarra, que viu a Catarroja i va veure com el seu jutjat també quedava destrossat per la barrancada, va agafar la causa el mes de desembre del 2024, quan va obrir les diligències prèvies per les setanta-cinc morts del seu partit judicial. D’ençà del mes de març del 2025, tot és unificat al seu jutjat i ella té dedicació exclusiva per a fer una investigació gegant que prorroga cada sis mesos. Fins ara, segons un recompte fet per l’agència EFE a començament de setmana, la instrucció té setanta-un toms i milers de folis. S’han dictat 646 resolucions i s’han obert 449 peces. Hi han declarat prop de 700 persones. Aquestes dades avui ja són antigues, perquè el jutjat no atura l’activitat. És una causa molt complexa i molt greu, perquè investiga 233 homicidis i lesions imprudents per l’absència de decisions a l’hora de salvaguardar la vida de la població. I, per tot això, les víctimes clamen perquè Carlos Mazón, que presidia el Consell, que era el responsable de l’activitat de tots els seus consellers, puga ser investigat.

I per això ixen al carrer els familiars de les víctimes, perquè no hi haja cap impediment per a poder jutjar l’ex-president. Serà una manifestació més especial, amb menys parlaments, més simbòlica i amb algun canvi en la iconografia.

Premis Memòria

Al matí, l’Associació de Víctimes Mortals que presideix Rosa Maria Álvarez farà un acte al Teatre Talia de València, amb els primers reconeixements Memòria. Segons que expliquen, es tracta de mantenir viva la memòria de la gent estimada que va morir en la barrancada i, alhora, reconèixer persones que les han acompanyades en el seu camí. Els primers premiats són Carmen Amoraga i Maxi Roldán, autors del llibre Lágrimas de barro; Victòria Rosselló, la cap de meteorologia d’À Punt, i José Ángel Núñez, el cap de climatologia d’AEMET al País Valencià.

A l’acte del Talia, hi actuaran Pau Alabajos, Sole Giménez i Tomàs de los Santos.