Comença la vaga indefinida de metges de Catalunya: “Volem que hi hagi afectacions continuades”

Els metges del sistema sanitari català comencen avui una vaga indefinida per a aconseguir millores laborals i una rebaixa de la càrrega assistencial. Demanen un conveni propi i mesures que pal·liïn la sobrecàrrega laboral. Sobretot, volen posar fi d’una vegada a les guàrdies de vint-i-quatre hores, que consideren que els perjudiquen les condicions laborals i de salut.

La vaga començarà a les 8.00, i el sindicat de Metges de Catalunya ha convocat tot el col·lectiu dels centres públics, privats i concertats a unir-se a una manifestació que començarà a les 9.00 a l’avinguda Diagonal de Barcelona, a l’altura de la parada de metro Zona Universitària. El recorregut passarà per la Gran Via de Carles III i continuarà per la Travessera de les Corts fins a arribar al recinte de la Maternitat, on hi ha el Departament de Salut. Els facultatius es concentraran a l’esplanada del pavelló Ave Maria, on llegiran el manifest de vaga. “Si tothom fos conscient de les condicions en què treballem, la manifestació seria plena de gom a gom de la Diagonal fins al mar”, diu Irene Bermell, vice-secretària general de Metges de Catalunya i anestesiòloga de l’Hospital de Bellvitge. 

Qui convoca la vaga? 

El sindicat mèdic majoritari, Metges de Catalunya (MC), ha fet una crida a tots els metges i facultatius del Principat a afegir-se a la vaga. De primer, s’havia convocat a tot l’estat espanyol, però finalment es va desconvocar a causa de l’avançament de les eleccions espanyoles, i tan sols es manté a Catalunya, on les competències de sanitat recauen sobre la Generalitat. 

Metges de Catalunya diu que la consellera Olga Pané és la principal responsable de la situació límit que viu el col·lectiu i, per extensió, també el president Salvador Illa. “Tenim un govern que no fa absolutament res”, subratllava fa pocs dies Xavier Lleonart, president de Metges de Catalunya.  

Abans de la vaga indefinida que tot just comença, els metges ja havien convocat dotze jornades d’aturades d’ençà de la tardor passada, però no han aconseguit les millores que demanaven. El sindicat es va reunir amb Pané el 17 de setembre i, tot i que ambdues parts van dir que la reunió havia estat positiva, no es va avançar en la concreció de cap canvi substancial. “La gestió que fan és com els tafurs de la Rambla. Si ho fas a la Rambla ets un tafur, però si ho fas en un despatx ets el Departament de Salut”, etziba Bermell. 

Per què hi ha vaga?

Alguns dels problemes destacats que volen resoldre són la sobrecàrrega assistencial, els excessos de jornada, la manca de professionals mèdics i les condicions en què es presta l’atenció sanitària. A més, refusen el projecte de reforma de l’estatut marc del personal dels serveis de salut i reclamen un marc laboral específic per al col·lectiu mèdic. Això els permetria de tenir més força a l’hora de negociar millores concretes per al col·lectiu, com ara la qüestió de les guàrdies de vint-i-quatre hores, que tan sols les fan els metges, i no pas els infermers o la resta de personal laboral sanitari. 

Paral·lelament, Metges de Catalunya manté la campanya “Ni un minut més”, que va començar al juny i que insta el col·lectiu a no assumir activitat voluntària planificada fora de la jornada ordinària i les guàrdies, les anomenades “peonades”. El sindicat va impulsar aquesta protesta per demostrar que el sistema s’aguanta pel sobreesforç dels professionals i per pressionar els responsables sanitaris a negociar. 

Quines alteracions hi pot haver?

Les vagues en l’àmbit sanitari tenen uns serveis mínims extensos per a garantir l’assistència essencial. Segons l’ordre del Departament de Treball, durant la jornada de vaga els hospitals han de garantir el “normal funcionament” dels serveis d’urgències i d’unitats especials d’urgència vital, com ara les UCI, les unitats coronàries, d’hemodiàlisi, de neonatologia, de parts i els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia vitals, a més de fer les operacions que no es poden ajornar.

Els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i el programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES) també hauran de garantir l’assistència urgent, i la resta de serveis d’atenció primària es prestaran amb un 25% de la plantilla durant el primer dia; a partir del segon dia de vaga s’augmentarà un terç la plantilla. 

El transport sanitari haurà de preservar l’atenció als pacients d’urgències i de tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. La resta de serveis funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu, llevat d’aquells on la plantilla sigui la mateixa que els laborables, en què passarà a ser la meitat. Quant al banc de sang i teixits, el servei funcionarà al 50%. 

Tot amb tot, la vaga podria alterar l’activitat assistencial i obligar a ajornar consultes externes, proves diagnòstiques, visites de seguiment i operacions no urgents. La repercussió dependrà de quants professionals s’afegeixin a l’aturada de l’activitat.

A partir d'aquest dimecres hi ha convocada una vaga de metges als centres sanitaris públics de Catalunya.

Consulta els serveis mínims que s'han establert 👇 pic.twitter.com/sLfTzVuNB9

— Generalitat de Catalunya (@gencat) October 27, 2026

Quant durarà la vaga indefinida? 

Metges de Catalunya explica que la idea és fer una vaga diferent, que s’allargui en el temps i que causi alteracions continuades i de manera persistent:  “Aquesta serà una mobilització de llarg recorregut i no ens interessa tant la quantitat com la persistència: que hi hagi afectacions continuades i que cada metge esculli quan vol fer vaga o quan en pot fer. Volem introduir el principi d’incertesa”, expliquen.

La intenció és organitzar una mobilització, una manifestació o performance mensual per a aplegar el conjunt de metges; i la resta de dies del mes, que cada professional individualment s’uneixi a la vaga com pugui o com vulgui.