La verema de l’excedent de raïm i del preu d’almoina

Era una crònica anunciada que la verema del 2026, en bona part dels territoris vinícoles del país –com el Penedès, la Terra Alta i Requena–, els viticultors patirien no pas per la sanitat del raïm, sinó perquè no es respectaria el preu mínim del quilo de raïm, per no caure per sota del preu de cost. L’Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi) va elaborar un estudi de costs de producció del raïm i d’elaboració del vi base per a cava, segons el qual considerava que el cost de producció per a la varietat macabeu era de 0,53 €/kg, per a la xarel·lo 0,53 €/kg i per a la parellada, 0,56 €/kg. Aquest estudi es va fer a partir de mitjanes dels rendiments del 2020 al 2025 (sis campanyes) de Catalunya, a partir de les dades tretes de les Estatístiques Definitives de Conreu.

Raïm venut per sota del preu de cost

El pagès Jordi Arnan del celler Pardas (Torrelavit, Alt Penedès), quan li preguntàvem a mitjan juliol com es presentava la verema, comentava: “Aquesta verema podria ser una meravella si el raïm es pot vendre. Si el raïm s’ha de quedar al cep, que sembla que passarà amb uns 50 milions de quilos, doncs serà una meravella molt lamentable. Tot plegat, la mateixa cosa de sempre. I, com sempre, es continuarà pagant el raïm entorn dels 40 cèntims el quilo. I quan t’adones que aquell raïm que s’ha pagat a 40 cèntims acaba en una ampolla per la qual, en un establiment d’Europa, paguen 40 euros, o que un cafè et costa 4 euros… El sistema desespera.”

Però els pitjors auguris del pagès han estat fulminats per una realitat que s’ha imposat encara amb més cruesa. Durant aquesta verema, la pagesia ha denunciat que les grans empreses cavistes i algunes empreses que compren vi base han pagat a 30, 20 i fins i tot 12 cèntims el quilo de raïm. I que hi havia pagesos que no estaven disposats a collir el raïm per aquest preu i l’han deixat a la vinya: és plena de raïm de molta qualitat, ecològic i saníssim. Uns altres no han tingut cap més remei sinó claudicar i acceptar l’almoina.

Aquesta situació ja s’ha començat a denunciar als mitjans de comunicació i també hi ha començat a haver les primeres mobilitzacions, com la de l’11 de setembre a Gandesa, on dos-cents pagesos i vint-i-cinc tractors es van manifestar per denunciar els preus per sota del cost de producció i per exigir mesures per afrontar els sobrecosts i actuacions estructurals urgents per a la campanya vinent. 

Hem preguntat al director general de l’Incanvi, Joan Gené, com analitza la situació i quines mesures pensa implementar per afrontar-la. D’entrada, Gené es mostra caut: “Sí que tenim detectat que s’han fet compres per sota del preu de cost. Però cal deixar clar que nosaltres, seguint la normativa, allò que fem és marcar un preu de cost mitjà, general, de la zona del Penedès. Per això, per la llei de la cadena alimentària, no s’hi val portar l’informe de l’Incavi si vols denunciar un contracte, has de demostrar el cost de la teva explotació. En aquest sentit, la capacitat d’actuació de l’Incavi en relació amb la llei de la cadena alimentària es limita a l’estudi del preu de cost, que, per una altra banda, és molt acurat. Però, dit això, primer de tot vull tenir la foto de tot el sector. Perquè, així com hi ha cellers que diuen que han comprat el raïm per sota del preu de cost, uns altres han mantingut els contractes. Cal saber quin percentatge es dóna de cada situació. Per tant, ara quan s’acabi de veremar a la Terra Alta, tindrem la foto dels contractes i de la gent que els ha respectat. Com a departament, el servei de fraus té mobilitzats tots els inspectors agroalimentaris al sector del vi demanant contractes als cellers. I si tira endavant algun expedient, s’imposaran les sancions corresponents. Però també és veritat que no és fàcil que un pagès denunciï un celler al qual porta raïm, perquè l’hi voldrà continuar portant. Tot i això, els sindicats m’han assegurat que recolliran proves i denunciaran. És evident que hem de combatre les males praxis.” 

Preguntem pel nombre d’inspectors del Departament d’Agricultura dedicats a fer inspeccions i detectar fraus. Joan Gené no ens en sap dir el nombre exacte i parla d’una desena.

Qui paga 20 cèntims o 30 per quilo de raïm o menys?

La versió del viticultor Josep Marrugat d’Unió de Pagesos és més contundent: “Això que ha passat, nosaltres ja ho vèiem a venir. En el seu moment vam reclamar que hi hagués verema en verd. Es van habilitar unes 2.500 hectàrees de verema en verd, que segons el rendiment podia arribar als 2.000 euros per hectàrea de compensació. El govern hi va destinar uns 3 milions d’euros. S’hi van acollir sobretot vinyes de varietats negres de tot Catalunya i algunes de blanques. També es va demanar una destil·lació de crisi, per la situació de l’any passat i preveient que hi hauria un excedent de vi amb destinació a la DO Cava que no tindria sortida. Havíem vist com s’anava desplomant el preu de venda del vi base (d’1,5 euros va caure fins a 60 o 65 cèntims el litre). Això feia preveure una campanya molt difícil i així ha estat d’ençà del primer moment.”

Continua Marrugat: “A la Taula del Cava, l’Incavi va donar a conèixer els costs de producció d’un quilo de raïm. Hi havia totes les grans empreses compradores de raïm: Vallformosa, García Carrión, Codorníu, Freixenet… i cap no va qüestionar res de l’estudi de costs. Però, a l’hora de posar preus, en uns casos van pagar a 30 cèntims i en uns altres 50 cèntims, com Codorníu. Freixenet va conservar els contractes de llarga durada, però vam tenir la sorpresa que Vallformosa va comprar a 50 cèntims el 70% de la producció que s’equiparava a l’any anterior, que no va ser una collita gaire productiva i que corresponia més o menys al 60% de la producció d’aquesta verema, i la resta de quilos de raïm se’ls quedava a 12 cèntims. Això va ser un daltabaix, però no vam tenir temps de reaccionar-hi, perquè els pagesos ja estàvem en plena verema.” Es dóna el fet que, amb les noves eleccions al Consell Regulador de la DO Cava, la nova presidenta, Marta Vidal, és la directora general de Caves Vallformosa.

Marrugat no s’oblida de les cooperatives: “A aquesta situació, que és molt preocupant, s’hi afegeix el preu que es liquidarà de la campanya passada de les cooperatives, que es mourà entre 30 cèntims i 35 cèntims el quilo de raïm. Tot això ens fa pensar que el preu de mitjana que cobrarem els viticultors per quilo de raïm serà això, entre 30 cèntims i 35: un raïm que costa de produir 53 cèntims.” De mitjana a tot Catalunya? “Sí. I això és del tot inviable.”

Segons Joan Gené, director general de l’Incavi: “La situació actual demostra que sobra raïm. És la llei de l’oferta i la demanda. L’única solució en qualsevol sector industrial que es trobés en una situació semblant seria aplicar mesures estructurals de reducció de l’oferta. Això vol dir replantació de vinyes amb noves varietats, que faria que aquestes hectàrees no aportessin raïm al mercat els quatre anys que venen i en baixaria l’oferta, o bé arrencades definitives a deu anys, que també faria baixar l’oferta de raïm. Amb tot, som més favorables a invertir en promoció per augmentar el consum del vi català que no pas a arrencar. Però crec que en una part serà inevitable. L’objectiu del departament és mirar que a la campanya vinent això no passi.”

Així com la verema del 2025 va generar un excedent de litres de vi, en bona part a causa dels més de 40 milions de litres que Freixenet va deixar de comprar a la DO Cava i que no ha tornat a comprar enguany (ho vam explicar en aquest reportatge), i per la caiguda del consum de vi, entre més factors, en aquesta hi ha hagut un excedent de raïm, que ja es preveia. En aquest sentit, Marrugat avisa: “El cava sol ha deixat de donar sortida a 100 milions de quilos de raïm transformats en vi, això és molt de raïm i molt de vi, i el preu del vi a doll s’acosta als 40 cèntims per litre, cosa que no cobreix ni el preu d’un quilo de raïm.”

Amb relació a Freixenet, comenta Gené: “Nosaltres intentem que es compri vi base català i hem fet gestions perquè aquesta realitat canviï i puguem recuperar si més no una part dels litres de vi que s’han deixat de comprar.” Li diem també que aquest fet ha afectat molt les cooperatives. I respon: “De les cooperatives, no se’n parla gaire, però són importants, perquè no fan raïm, però fan vi base i el vi base potser es troba en una situació pitjor que el preu del raïm. I això s’ha de dir i les solucions que cerquem han de ser per al raïm i per al vi base alhora, no separadament.”

Entre la resignació i la ràbia

Davant aquesta situació, alerta Marrugat: “Els pagesos estan descol·locats i decebuts i són renuents a tirar endavant. Entre la resignació i la ràbia. Perquè s’han ajuntat dos fets. Per una banda, l’excés d’oferta (l’excedent de raïm) i, per una altra, l’abús de les empreses. Tenim un panorama complex i el resultat és que hi ha hagut força vinyes que no s’han collit, unes altres que s’han collit a 12 cèntims. Les empreses s’han limitat a complir els contractes estrictament i al límit i tenim un problema que no se circumscriu al cava ni al Penedès, ni tan sols a Catalunya: la sobreoferta de raïm i de vi es troba a tot arreu i això fa que el sector vitivinícola estigui molt tocat.”

I continua: “Actualment, fem vins de gran qualitat i de moltes tipologies, però no tenen prou sortida comercial. El consum de vi a l’estat espanyol no arriba als 10 milions d’hectolitres i la producció és de 35 milions. És un greu problema d’excedents. A Catalunya tenim 54.000 hectàrees, fàcilment en sobrarien unes 10.000. I si no hi trobem unes altres sortides comercials, el drama és servit.”

La situació crítica de les cooperatives

Preguntem a Rafel Ramon, president de Covides, principal cooperativa vinícola del Penedès i de Catalunya, com ha anat la verema i en quina situació es troben, com gestionen l’excedent de vi i de raïm i què acabarà cobrant el pagès: “La collita aquest any ha estat d’una qualitat boníssima i d’una quantitat raonable, després d’aquests anys de sequera. Però ja vam acabar l’any amb uns excedents de vi, s’ha vist que en la compra de raïm tothom ha tirat una mica a la baixa i fins i tot alguns s’han aprofitat de la situació i han sortit a comprar raïm molt per sota del cost de producció. La nostra feina a la cooperativa és gestionar el raïm dels nostres socis, perquè no comprem raïm, i la feinada que tindrem per a gestionar tot aquest raïm que entrem dels socis, que ha estat entre un 10% i un 15% més que l’any passat. I l’any passat ja teníem problemes per a comercialitzar el vi a doll que ens quedava. Aquest any continuarem igual. De moment, no hi ha moviments en aquest sentit, perquè la realitat és que sobra vi pertot arreu.”

I què s’ha de fer? Respon Ramon: “La solució no la té ningú. Cal que tots els implicats en el sector ens asseguem i la trobem plegats, perquè la solució individual no anirà enlloc. S’haurà de repensar què érem, què som i què volem ser. Però és clar que ens hem d’asseure tots plegats i dir cap on volem anar. Perquè, si no fem res, qui primer hi surt perdent és el pagès. Però tot plegat és una cadena que desprestigia el sector. I el Departament d’Agricultura i el ministeri espanyol, a veure si ens ajuden a reequilibrar l’oferta i la demanda. Ni més ni menys.”

Es diu que el preu del vi de les cooperatives es devalua moltíssim. Fa dos anys es pagava el litre de vi a un euro i mig i l’any passat ja va caure fins a seixanta o setanta cèntims. “I aquest any, amb l’engegada de la verema, els contractes ja s’ha vist que anaven a la baixa, tant en preu com en quantitat, i els pagesos que no són de cooperatives ja s’han adonat de la realitat que hi ha. Les cooperatives ja venim escamades de l’any passat: ja vam patir, perquè la liquidació de l’any passat ja va ser prou dolenta. Enguany continuarem treballant en la mateixa línia, mirant de donar la millor sortida al producte, perquè el soci pugui tenir la millor liquidació. Però no serà bona. La liquidació de l’any passat no la tindrem fins a final d’any, però es calcula que serà entre 40 cèntims i 45. És clar que quedem per sota del cost de producció.”

Continua Rafel Ramon: “El problema per a nosaltres és que el vi a doll no té mercat. En el nostre cas, encara tenim la sort que traiem prou vi embotellat i arribem al producte final. Però l’any passat ens va quedar un excedent de vi a doll que no vam poder vendre i s’ajunta aquest problema de l’any passat amb el d’aquest any. El problema és gros i ens fan falta mesures més dures o diferents. Fa falta una reestructuració.”

Què pot passar a les cooperatives vinícoles amb aquesta crisi? Respon Ramon: “Tant a les cooperatives com als privats, hi haurà pagesos i elaboradors que no podran continuar produint amb el valor que podem donar del producte i hauran de plegar o reorientar-se o trobar unes altres solucions per continuar vivint. Al final, si no cobres per allò que fas, no pots viure. També es produirà un canvi generacional, tenim una pagesia força envellida. Entre això i les coses que ens passen ara, es produiran canvis importants: gent que arrencarà una vinya i no la tornarà a plantar; gent que abandonarà les explotacions perquè el relleu generacional no s’hi ha integrat… Hi haurà situacions que també haurem de tenir en compte. Podria molt ben ser que les cooperatives tinguessin una demanda de nous socis perquè els cellers els deixin de comprar el raïm o, al revés, que les cooperatives tinguessin una baixada de socis perquè deixen l’activitat… La certesa la tindrem d’aquí a tres anys, quatre o cinc. De moment, hem de mirar que la situació sigui com menys greu millor i salvar el màxim nombre d’explotacions, el màxim nombre de cooperatives i el màxim nombre de cellers privats. Perquè, al final, tot ens trobem al mateix pèlag.”

Per Josep Marrugat, d’Unió de Pagesos, la solució implica aplicar mesures que mitiguin aquest impacte. “Però si s’han de destinar els ajuts a eliminar producte, vol dir que no anem bé. Cal endegar, per mitjà dels consells reguladors de les DO, un procés d’abaixar produccions, que ja es fa, i caldrà abordar també l’arrencada de vinya, tal com ja estipulen els reglaments comunitaris. A veure com ho podem implementar i donar-hi alguna sortida. Perquè, si el gros de la producció només cobreix el 60% del cost, com és el cas, evidentment implica un col·lapse de tot el sistema vitivinícola.”

I per Joan Gené: “La normativa europea ens permet de fer tot un seguit d’accions i les hem activades totes (verema en verd, mesures de destil·lació de vi…). Tot i això, s’ha convocat una Taula Agrària per a final de mes, havent analitzat la situació, per saber quants contractes per sota del preu de cost s’han fet, quin volum de raïm representen i què fem amb aquest raïm. Al final, nosaltres tenim la visió de sector i en aquest sentit hem d’actuar. Hem de saber què ha passat aquest any i cercar mesures perquè no torni a passar. També és important proposar mesures per a incrementar el consum de vi i les exportacions. És una altra manera d’equilibrar l’oferta i la demanda. En definitiva: tenim un sector desestructurat, pel vi base cava i pel raïm destinat al cava, bàsicament, que representa el 65% de raïm de Catalunya. I també tenim un problema semblant a la zona de la Terra Alta.”

Rafel Ramon diu que, malgrat la situació, està esperançat: “Tinc esperança. Ara, a l’esperança, s’hi arriba quan estàs enfonsat del tot. Mentre algú es va salvant, no dóna importància al patiment dels altres, però ara la situació ja és estructural. Per tant, ens hi hem de posar seriosament.” I rebla: “Hem d’aconseguir mercats amb valor afegit, perquè ens hi puguem guanyar la vida. És una situació molt complicada. No és fàcil, no. Però cal donar ànim a la gent. I necessitem anar tots a l’una. Cal demanar, com a sector, que ens unim, que fem pinya i que sortim junts a solucionar aquest problema que tenim com a país.”