Trets contra mans alçades: la violència del Primer d’Octubre s’asseu finalment al banc dels acusats

Han passat moltes coses d’ençà de l’octubre del 2017. Després del referèndum i la proclamació d’independència va començar una època més centrada en la resposta a la repressió que en la reclamació de la independència. Durant tots aquests anys, cap policia espanyol havia arribat a judici per la violència contra el referèndum. Fins avui, que ha començat el judici a l’escopeter que va disparar la bala de goma que va buidar l’ull a Roger Español i els seus comandaments immediats. Español i altres veïns de la zona han rememorat la indignació d’aquell dia, i els pocs policies espanyols que han declarat avui han mirat de justificar la intervenció. Talment com si fos 2019 i ens trobéssim al Tribunal Suprem espanyol, amb mig govern, la presidenta del parlament, i els dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural asseguts al banc dels acusats.

Però avui els acusats eren ells, els policies, per molt que el jutge hagi tingut algun lapsus i d’entrada hagi tractat de defensa els advocats de l’acusació. Han passat nou anys del Primer d’octubre i moltes de les respostes dels testimonis estaven esborronades del record, però Español ha rememorat amb claredat el dia que la vida li va fer un tomb. Ha explicat com va participar en una asseguda col·lectiva davant de les furgonetes policíaques que marxaven de l’escola Ramon Llull per entorpir-ne el pas. I com els agents van carregar i, immediatament després, van començar els trets per a dissoldre l’asseguda. Uns trets que, d’entrada, Español va pensar que eren només salves, perquè tenia al cap que les bales de goma s’havien prohibit a Catalunya després de la mutilació d’Ester Quintana. El cas, però, és que al tram del carrer de Sardenya, entre Diputació i la Gran Via, se’n van disparar disset. Una situació totalment excepcional, tal com ha hagut de reconèixer després el màxim comandament de les UIP desplegades durant el Primer d’octubre, José Miguel Ruiz Igúzquiza, quan ha dit que a cap altre col·legi electoral de Barcelona se’n van disparar.

Durant els interrogatoris han planat les preguntes sobre un hipotètic llançament de llambordes o tanques cap a la policia que pogués justificar aquell ús de la força. Però el que han descrit veïns, periodistes i un observador internacional del referèndum que eren allà no ha estat això, sinó mans alçades, resistència pacífica i càntics com ara “votarem” o “els carrers seran sempre nostres”. Español ha relatat que abans de rebre l’impacte de la bala de goma ja li havien clavat un cop de porra a la cuixa. De resultes del cop, el policia havia perdut el bastó per terra i ell va intentar en va que no el recuperés. També, Español ha explicat que ell i altra gent van posar unes tanques urbanes davant de les furgonetes per tal que no passessin, i ha reconegut que en un moment donat va clavar un cop de peu a una d’elles i va impactar contra el policia. Un fet pel qual ell mateix havia estat investigat judicialment fins que fou amnistiat sense haver-ho demanat.

Español ha afirmat amb claredat que el tret que va rebre va ser una represàlia per aquelles dues accions prèvies. En aquell moment ja no era al mig de la calçada, sinó entre un grup de periodistes ostensiblement visibles per les armilles i braçalets que els acreditaven, i per les càmeres que duien. I, tot i això, una bala de goma va impactar contra ell. “Jo tinc ull perquè el senyor Español no en té”, ha sintetitzat David Bou, llavors periodista de la Directa, que aquell dia era allà cobrint la jornada del referèndum. Bou ha estat molt dur amb l’actuació de l’escopeter, que ha dit que li va disparar directament, i del dispositiu en general, que va continuar disparant quan Español ja era a terra ensangonat i demanaven ajuda. En aquell moment va sortir d’una porteria adjacent Marta Sardà, una veïna de la zona que s’hi havia amagat espantada pels trets, però que va córrer a resguardar-lo. “Quan el vaig agafar i li vaig veure la cara em vaig quedar molt impactada, només pensava a ajudar-lo”, ha dit.

Com Bou, ha relatat com havia vist policies disparar directament cap als manifestants, però la fiscal, hàbilment, li ha demanat si d’aquells trets directes en sortien projectils o eren només salves. I Sardà no ho ha sabut contestar. En aquest judici, només serà important determinar si l’escopeter i els seus comandants es van equivocar a l’hora d’autoritzar l’ús de bales de goma en aquella circumstància, sinó si el tret fou intencionat per a ferir-lo. Sense que la justícia acrediti que va disparar amb intenció de fer mal i li va fer perdre l’ull, l’escopeter podria ser amnistiat, com tots els seus companys que han escapat l’acció de la justícia. Per això els advocats de les acusacions han mirat de dibuixar una relació causal entre el comportament previ d’Español i el tret que va rebre. Per això gran part del judici gira en si va ser o no una represàlia.

L’estratègia dels policies i la fiscalia

A l’altre equip, l’estratègia és circumscriure l’ús de bales de goma en la normalitat en aquella situació. Ja ho ha dit Ruiz Igúzquiza, el cap dels antiavalots de la policia espanyola, que ha explicat que dies després es van revisar els enregistraments dels fets i es va descartar d’obrir cap expedient a l’escopeter. “Per nosaltres, és una intervenció absolutament correcta”, ha dit durant l’interrogatori que li feia Benet Salellas, defensa particular d’Español.

Just abans, l’advocat l’havia retratat amb una seqüència brillant de preguntes sobre la responsabilitat de la policia dels seus actes. Li ha demanat si la prohibició del parlament de les bales de goma per part dels Mossos d’Esquadra havia causat cap canvi per part dels agents de la policia espanyola. “No”, ha contestat ell. I la mort d’Íñigo Cabacas, afeccionat de l’Athletic de Bilbao que va rebre l’impacte al pit d’una bala de goma? “No.” I, posteriorment, la mutilació ocular de Roger Español ha provocat algun canvi? “No.” Salellas encara li volia preguntar per si s’havia interessat per l’estat d’Español i si l’havia visitat a l’hospital quan ha estat tallat pel jutge, que li ha dit que això no tenia gens d’importància pels fets que s’investiguen i l’ha demanat de reconduir l’interrogatori.

A preguntes de la fiscal, Ruiz Igúzquiza ha continuat defensant que el dispositiu va actuar correctament, seguint els criteris d’oportunitat, congruència i proporcionalitat, i ha explicat que les escopetes duien activats els dos mecanismes de reducció de potència, que segons que ha dit resten un 60% de la força al tret. Segons la normativa interna de la policia espanyola es poden disparar bales de goma amb els dos reductors, en casos de “perillositat extrema” i quan l’objectiu sigui a una distància “no inferior a 15 metres aproximadament”. Segons proves pericials que es discutiran els següents dies, Español era a 14,12 metres, una distància que s’haurà de veure si el tribunal considera que entra o no en aquest marge de “no inferior a 15 metres aproximadament”.

Més enllà d’això, les defenses dels policies encausats ja han deixat veure cap a on conduiran demà els interrogatoris, quan testificaran una quarantena d’agents de la policia espanyola. Avui han tingut un paper més aviat discret, però quan han pres la paraula han preguntat als testimonis, principalment, tres coses: si hi havia hagut llançament d’objectes a la línia policíaca, si eren conscients que els policies havien interlocutat amb bombers i premsa per fer d’intermediaris i demanar que s’aixequés l’asseguda, i si havien notat que les furgonetes duien els llums policíacs encesos. Tot plegat, amb la idea de convèncer el tribunal que la situació era de tal nivell de violència que es justificava l’ús de bales de goma, i que abans de disparar van provar altres mètodes menys contundents per a desallotjar el carrer, avisant els votants que la resposta s’agreujaria si no feien cas.

De moment, però, allò que han declarat altres votants que van participar en l’asseguda i els periodistes que cobrien la jornada ho desmenteix. “No hi havia armes de cap mena, ningú portava la cara tapada ni un mocador. Tothom era visible, volien expressar el dret de vot”, ha relatat Sergi Fernàndez, càmera de TVE que va enregistrar el tret a Español. Caldrà veure, demà, què declaren els agents de la policia espanyola.