Core in Fronte es retira de les negociacions amb França i reclama un referèndum a Còrsega

El partit independentista Core in Fronte, que té sis diputats a l’Assemblea de Còrsega, ha anunciat que es retira de les negociacions sobre l’autonomia de l’illa amb el govern francès i ha reclamat la convocatòria d’un referèndum perquè els corsos es pronunciïn sobre el seu futur institucional. La decisió arriba després del rebuig del senat francès a la reforma constitucional que havia de reconèixer l’autonomia de Còrsega.

El moviment ha fet pública la decisió avui en una conferència de premsa a Bastia. “Ja hem gastat prou saliva”, ha dit el dirigent independentista Paul-Félix Benedetti, que encapçala el grup parlamentari a l’Assemblea de Còrsega. El partit ha deixat clar que no participarà en les reunions previstes els dies vinents per mirar de salvar el projecte de reforma constitucional.

“Tal com sempre havíem dit, des del moment que els drets del poble cors són bandejats, tant pel que fa al reconeixement com al dret de legislar, Core in Fronte es retira d’aquest procés”, ha manifestat la formació.

La decisió té una rellevància especial perquè Core in Fronte té representació institucional a l’Assemblea de Còrsega, amb sis diputats dels seixanta-tres. La formació, encapçalada per Benedetti, forma part de l’espai independentista que ha participat en el debat polític sobre l’autonomia de l’illa.

Un referèndum per a desblocar la situació

Core in Fronte considera que, després del fracàs de la reforma al senat francès, cal obrir una nova etapa política. Per això, ha fet una crida a totes les forces nacionalistes i als sectors socials de l’illa perquè es reuneixin i defineixin una resposta conjunta que permeti de defensar els drets del poble cors.

El partit proposa de començar aquesta concertació el 5 de novembre, amb una reunió a Corte, i situa la convocatòria d’un referèndum com un dels objectius principals. Benedetti ha defensat que la consulta hauria de tenir el suport de les autoritats franceses i seguir un model semblant al referèndum del 2003, quan els corsos van votar sobre una reforma de l’organització territorial de l’illa.

En aquesta ocasió, la proposta seria sotmetre a votació l’acord polític que havia servit de base per a elaborar la reforma constitucional. Segons el dirigent independentista, es tractaria de validar una proposta que reconegués a Còrsega un estatut d’autonomia comparable al de les illes italianes, espanyoles i portugueses.

La possibilitat d’un referèndum també ha estat plantejada pel president del Consell Executiu de Còrsega i dirigent autonomista, Gilles Simeoni. En unes declaracions a RMC, Simeoni ha advertit que, si el blocatge polític continua, podria ser necessari consultar directament els ciutadans. “Si continuem amb aquest blocatge polític, crec que probablement haurem de tornar molt aviat davant el poble per demanar-li si vol o no un estatut d’autonomia per a Còrsega”, ha dit.

El fracàs de la reforma al senat francès

El trencament arriba després que el senat francès rebutgés ahir el projecte de reforma constitucional que havia de permetre de reconèixer un estatut d’autonomia a Còrsega. La decisió ha fet trontollar un procés de negociació entre París i les institucions corses que s’arrossega d’ençà del 2022.

Les converses van començar arran de la mort del pres polític cors Yvan Colonna i de les mobilitzacions que van sacsejar l’illa. El març del 2024, l’Assemblea de Còrsega va aprovar per una àmplia majoria un acord polític que havia de servir de base per a la reforma constitucional.

El procés havia de permetre de reconèixer les particularitats de Còrsega i dotar les institucions de l’illa de noves competències, inclosa la capacitat d’aprovar normes pròpies en determinats àmbits. Tanmateix, les discrepàncies amb les institucions franceses sobre l’abast d’aquestes atribucions i el reconeixement del poble cors han estat un dels principals obstacles de les negociacions.

Malgrat el rebuig del senat, encara hi ha prevista una nova ronda de converses per mirar de salvar el projecte. Core in Fronte, tanmateix, considera que el procés actual ja no ofereix garanties per a reconèixer els drets del poble cors i defensa que la sortida passa per una nova concertació entre les forces polítiques de l’illa i una consulta directa als ciutadans.