Per què Llarena triga a aplicar l’amnistia a Puigdemont?

Els consellers Lluís Puig i Toni Comín ja han tornat de l’exili, però encara no estan amnistiats. El president Carles Puigdemont, tampoc. El jutge Pablo Llarena va confirmar la retirada de les ordres de detenció contra tots ells ara fa una setmana, però encara li resta fer el pas decisiu, el del tancament del sumari i l’elevació de la causa a la sala penal del Tribunal Suprem espanyol. I seran els magistrats d’aquesta sala els qui, tot seguit, l’hauran d’arxivar definitivament, en aplicació de la llei d’amnistia. Si bé els condemnats per malversació pel Primer d’Octubre –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull– ja van ser amnistiats dimarts passat, als exiliats encara els resten dos passos: el que ha de fer Llarena i l’altre, la sala penal. Però, quan els faran? Hi ha risc que facin marxa enrere?

La resposta a la segona qüestió és que el camí que ja ha engegat Pablo Llarena és irreversible. Perquè en la interlocutòria de dilluns passat, quan va confirmar l’aixecament de les ordres de detenció, el jutge va comprovar que la doctrina amb què el Tribunal Constitucional espanyol havia ordenat l’amnistia de Dolors Bassa era plenament aplicable a Puigdemont, Puig i Comín. És això que en fa irreversible l’amnistia, perquè Llarena ja va deixar escrit que, d’acord amb la sentència del TC –i malgrat els renecs i les protestes–, tots ells havien de ser amnistiats, perquè “la seva situació és substancialment coincident”. I per això deia que, atesa aquesta coincidència, i malgrat que el TC no hagués examinat encara els recursos d’empara de tots ells, no els podia mantenir les ordres de detenció ni l’argumentació jurídica amb què les fonamentava.

Aquest argument ja donava prou seguretat jurídica tant a Lluís Puig com a Toni Comín per a tornar de l’exili dimecres passat i diumenge, respectivament (de fet, Comín va anar a Madrid a prometre la constitució espanyola per a poder ser reconegut com a eurodiputat sense que hi hagués cap problema). “La subsistència d’una ordre de detenció no es pot desvincular de la subsistència del seu fonament”, reconeixia Llarena. I, sense fonament, tampoc no té sentit el manteniment de la causa, que Llarena ja hauria hagut de tancar. Li manca aquest pas, tal com ell indicava en la interlocutòria de dilluns passat: “Aquest pronunciament es limita a l’aixecament de les ordres [de detenció]. No comporta la conclusió del sumari, pendent d’uns recursos determinats, ni substitueix una resolució definitiva sobre l’extinció de la responsabilitat i el sobreseïment que correspon a l’òrgan competent.”

Ell mateix diu que, més endavant, haurà de tancar el sumari, però que abans haurà de resoldre uns recursos que encara té pendents: es tracta de la petició de Vox perquè presenti unes noves preguntes pre-judicials al TJUE sobre la conveniència d’amnistiar els exiliats pel delicte de malversació, i un altre presentat per la defensa de Puigdemont i de Comín, del mes de juliol, quan van demanar a Llarena que apliqués immediatament l’amnistia arran de la sentència del TJUE que l’avalava.

Però el jutge es pren un temps i sembla que no té pressa. No hi ha cap termini fixat, però el camí ja és irreversible i és probable que aquests dies vinents Llarena es mogui definitivament.