Amb la benzina disparada i el gas pujant, què podem fer per no arruïnar-nos?

Del febrer ençà el dièsel ha pujat d’un 34% a la UE i tots els experts diuen que aquests preus es mantindran una bona temporada. N’hi ha que fins i tot sostenen que ja no baixaran més. Alhora, si l’amenaça dels EUA de prohibir l’exportació de dièsel es fes realitat, afectaria la meitat de les importacions d’aquest combustible que fa la UE, i això tindria unes gravíssimes conseqüències en el nostre continent. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) tampoc no preveu que es restableixi amb normalitat el trànsit de vaixells a l’estret d’Ormuz aquest 2026, i els experts creuen que quan s’obri encara es trigarà mesos a normalitzar el subministrament de gas i petroli. A Europa, el preu del gas comença a pujar de resultes de la compra per a augmentar les reserves de l’hivern. Tot plegat fa que durant aquests mesos vinents famílies i empreses hagin de continuar pagant un rebut energètic molt car. Fins i tot amb el risc que la situació encara empitjori i es pugui arribar al desabastament. Segons els experts i organitzacions internacionals com l’AIE, la principal solució per a combatre la pujada dels combustibles fòssils i disminuir riscs és intensificar l’electrificació. Tot seguit us expliquem quins passos concrets podeu seguir per abaixar el rebut energètic mensual.

Reduir l’ús del cotxe de combustió

Els qui fan el desplaçament diari a la feina amb cotxe són els qui pateixen més per la pujada de la benzina i el dièsel. Si fins ara han aguantat com han pogut pensant que era una situació transitòria, en la situació actual hauran de fer una planificació a més llarg termini perquè, com dèiem, els analistes tendeixen a preveure que això durarà més que no semblava. També cal tenir en compte que actualment, a l’estat espanyol, els combustibles fòssils són subvencionats per reduir l’impacte sobre l’IPC, fet que ha implicat fins ara una factura de 12.000 milions per a les arques públiques. Això no es pot mantenir indefinidament i, per tant, el preu de la benzina pot acabar pujant encara més, fins a nivells europeus. A més, cal tenir en compte que el govern espanyol té pendent d’igualar els imposts del dièsel a la benzina, cosa que en farà augmentar el preu. I que la normativa europea per a reduir emissions i contaminants atmosfèrics encarirà la benzina i el dièsel aquests anys vinents. Molts experts coincideixen a apuntar que l’època de la benzina barata s’ha acabat per sempre.

La primera mesura per a estalviar en aquest front és, per tant, disminuir al màxim l’ús del cotxe de combustió. Tenim alternatives, que es poden aplicar aïllades o combinades. Per una banda, podem demanar a l’empresa de treballar a casa algun dia la setmana. La segona opció és compartir cotxe (i despesa en benzina) amb companys de feina. Afegim-hi, és clar, l’ús del transport públic on sigui fiable i no representi una pèrdua de temps inassumible. També podem emprar la bicicleta o un patinet elèctric per anar a la feina, o combinar-los amb el transport públic, sempre que hi hagi aparcaments segurs a les estacions. Molta gent descarta el transport públic perquè no hi ha una estació a prop per a arribar-hi caminant. Però una bicicleta o un patinet el pot fer més accessible, especialment si és en un radi màxim de dos quilòmetres. Als Països Baixos, el 50% dels usuaris del tren arriben a l’estació i se’n van amb bicicleta, i sempre en tenen una d’aparcada a cada estació (la de sortida i la d’arribada). Tanmateix, cal dir que els serveis de tren dels Països Catalans no ho tenen previst, i hi ha manca d’aparcaments de bicicletes segurs. Amb tot, en algunes poblacions n’hi ha, encara que tinguin poques places.

Tampoc no hem de descartar d’anar caminant a la feina, també amb una possible combinació amb les opcions anteriors. Podem proposar-nos de caminar algun dia a la setmana. Generalment, trigarem mitja hora a fer dos quilòmetres o una hora a fer-ne quatre. Podem aprofitar-ho per fer trucades a familiars i amics, o escoltar algun pòdcast mentre fem la passejada. La salut també en sortirà beneficiada. Per a distàncies més grans, la bicicleta ens anirà perfectament fins a cinc quilòmetres. Fins a deu, hauríem d’optar per un model d’elèctric si no estem molt en forma o no som tan joves. Quant a les bicicletes mecàniques, les tradicionals, cal dir que econòmicament ens pot sortir a un cost equivalent al del combustible del cotxe, per la ingesta d’aliment extra per a compensar la despesa calòrica addicional. Així i tot, la salut física i mental millorarà, especialment si tenim una vida sedentària. Això, a llarg termini, també implica un estalvi econòmic.

Si les opcions anteriors no ens serveixen, també podem optar per canviar el cotxe per una moto, tot i que augmentem notablement el risc d’accident. El cost en combustible baixarà molt i ajudarem a reduir la congestió a les grans ciutats. Especialment, si adquirim una moto elèctrica, que pot tenir una despesa en electricitat de 3-5 euros mensuals, despesa que a més ens pot sortir de franc si la carreguem a la feina. Si això no ens acaba de fer el pes i hem de fer servir el cotxe a totes passades, la millor opció és canviar a un model elèctric. La despesa passarà de 10-15 euros/100 km en benzina a 2-3 euros/100 km en electricitat si podem carregar el vehicle a casa o la feina. El cost es pot doblar o triplicar si recarreguem en carregadors públics o en estacions de servei, però encara ens pot permetre d’estalviar en comparació amb la benzina, especialment si paguem subscripcions que en rebaixen el cost del kWh.

Actualment, al mercat hi ha models elèctrics que costen igual que un cotxe de combustió, fins i tot menys. N’hi trobem de menys de 20.000 euros amb prou autonomia per a cobrir el dia a dia i desplaçaments a tot el territori. Segons la despesa mensual de combustible que tinguem actualment, fins i tot amb els estalvis en benzina podríem cobrir el cost del préstec del nou vehicle elèctric. Quant a models concrets, entre les novetats d’aquest 2026 es destaca el Geely E2, que acaba d’arribar a Europa (es podria acabar fabricant a la planta de Ford a Almussafes) i que a la Xina és el cotxe més venut, més que tots els de combustió. Va desbancar d’aquesta posició el BYD Dolphin Surf, també una bona opció i que a més es troba en català. Una altra opció econòmica són els Leapmotor (T03, B03X, B05 i B10), comercialitzats pel grup Stellantis, els KIA (EV2 i EV3) i els BYD (Atto 2 i Atto 3). Entre els europeus més assequibles, es destaquen el Cupra Raval i l’ID.Polo, fabricats a Martorell. Tanmateix, el grup VW orienta la producció a Europa, on l’elevada demanda ja ha fet que hi hagi llistes d’espera entre un any i dos per a algunes configuracions. També tenim els Renault 5 i Twingo, aquest últim amb la variant acabada de presentar per Nissan i de nom que sobtarà al nostre país, el Nissan Pixo. La resta de marques també tenen models elèctrics que ens poden resultar més interessants, segons els gusts, necessitats i pressupost.

Els preus del combustible a Europa han fet que al setembre els cotxes elèctrics hagin estat els vehicles de motor més venuts a molts països del nostre continent, amb una quota de vendes que supera fins i tot el 50%, tot un rècord. Al nostre país, amb un retard en relació amb Europa, un model elèctric (el Model 3 de Tesla) ha estat líder en vendes i ha superat tots els vehicles de combustió. Les famílies amb dos cotxes, si viuen en una casa unifamiliar o tenen una plaça d’aparcament en un edifici, o bé poden recarregar a la feina, no haurien de dubtar a adquirir un model elèctric. Sempre que s’ho puguin permetre econòmicament, pensant en termes d’inversió per a obtenir un estalvi a mitjà termini, és una jugada segura. Com dèiem, els experts preveuen que aquests preus alts dels combustibles ja no baixaran i l’electrificació del transport ja pot haver entrat en una fase d’implantació a gran escala a Europa, perquè és una alternativa més econòmica, més segura i de menys impacte ambiental.

Hem d’anar eliminant el gas de casa

Si la pujada de la benzina és el que ha tingut més impacte fins ara en moltes famílies, d’ara endavant, que farà fred, aquest lloc el pot ocupar el gas. A la península ibèrica, tradicionalment, la pujada del gas no ha afectat de manera tan forta com al centre i nord d’Europa, on les necessitats de calefacció són molt superiors a les dels Països Catalans. Però això no vol dir que en siguem indemnes. Les previsions són que el gas pujarà, no tant com amb els valors del 2022, però sí d’una manera significativa. L’opció, novament, és substituir el gas per electricitat.

El preu del gas també afecta el de l’electricitat, perquè s’empra per a generar-la, especialment a les hores punta. Però el fet que a l’estat espanyol la penetració de les renovables sigui tan alta fa que tingui molt menys impacte econòmic que a la resta del continent. A països com Alemanya o els Països Baixos el gas influeix en el preu de l’electricitat d’un 35%, segons els experts, valor que puja al 74% a Itàlia o al 39% al Regne Unit. A l’estat espanyol, en canvi, és d’un 19%. Això vol dir que la pujada del preu del gas també implicarà la pujada del preu de l’electricitat, però d’una manera molt més atenuada.

Per substituir el gas a casa haurem de fer un seguit d’inversions. La més econòmica és canviar els fogons per una placa d’inducció, una tecnologia ja molt comuna. Habitualment, té un consum entre 0,5 kWh i 3 kWh el dia, segons si cuinem poc o molt. Cal tenir en compte també el factor de la salut, perquè eliminarem la contaminació dins la casa, cosa especialment important si tenim canalla. Els experts calculen que si s’eliminessin els fogons de gas a la UE, vora 700.000 nens no tindrien asma.

Un consumidor més gran de gas a casa és l’aigua calenta sanitària, la de les aixetes i la dutxa. El recurs més barat, d’entrada, és un dipòsit d’aigua elèctric tradicional. Tanmateix, té un consum molt alt perquè empra resistències elèctriques, habitualment d’1,2 kW. Hauríem d’optar per un dipòsit amb bomba de calor. Són més cars de comprar, però com que consumeixen menys (a partir de 0,2 kW) acaben compensant el preu d’adquisició. Cal tenir en compte que poden necessitar una instal·lació més complexa (han de poder captar aire i evacuar-lo). Independentment de si triem una tecnologia o una altra, no hem de descuidar-nos de fer-ne el manteniment, generalment cada dos anys, per evitar que s’espatllin abans d’hora. En el cas dels models amb bomba de calor, podem esperar consums entre 1 i 2 kWh diaris si a casa hi viuen dues persones que es dutxin diàriament.

Quant a la calefacció, si tenim aire condicionat molt probablement també pot generar aire calent, i això ens pot permetre de prescindir dels radiadors amb caldera de gas. En aquest cas, l’orientació de la sortida de l’aire ha de ser cap a terra, a diferència del mode d’aire fred, en què cal orientar l’aire cap amunt. Si no hi estem acostumats, podem combinar-ho amb els radiadors tradicionals, però l’estalvi màxim l’obtindrem si passem a tenir calefacció per aire. No hem d’oblidar de tancar les habitacions que no hàgim de fer servir per a maximitzar l’estalvi o assolir la temperatura de confort desitjada, perquè generalment tenim una sola unitat interior, que sol climatitzar uns 15-20 metres quadrats, no pas més. Aquestes dues opcions són relativament econòmiques i poden permetre a moltes famílies d’eliminar el consum de gas a casa completament.

Ara, si volem climatitzar amb aire adequadament tota la casa, segurament haurem de canviar l’aire condicionat per un model amb dues o tres unitats interiors, més car d’adquirir. I si volem emprar els radiadors tradicionals, aleshores haurem d’optar per una aerotèrmia d’alta temperatura, una inversió molt més alta, però que ens cobrirà també les necessitats d’aigua calenta sanitària i aire condicionat. Els estudis indiquen que, a llarg termini, prescindir del gas a casa i optar per sistemes elèctrics amb bomba de calor acaba sortint més econòmic. Però si volem estalviar encara més, i tenint en compte que al final electrificarem tot el consum energètic, inclòs el cotxe, l’opció més recomanable serà invertir també en plaques solars i bateries per a casa. A les cases unifamiliars és més fàcil; en canvi, en els edificis de pisos la situació actual per a establir comunitats energètiques aprofitant les teulades comunes és molt més dificultosa, per bé que recentment hi ha hagut canvis legislatius que ho haurien de facilitar.

Sigui com sigui, cal tenir clar que l’encariment dels combustibles fòssils serà permanent. Electrificar el consum energètic hauria de ser una prioritat familiar, sempre planificant bé les inversions necessàries per a acabar obtenint un estalvi a llarg termini i seguretat energètica. Aquests darrers sis mesos, els propietaris d’un cotxe elèctric o les famílies que tenen bombes de calor a casa no han notat un canvi tan significatiu en les factures.