Els drons russos d’última generació converteixen Kíiv en una zona de guerra

Kíiv, Ucraïna. Els avenços de Rússia en matèria armamentística han empès Ucraïna contra les cordes i han convertit la capital del país en nou front d’un conflicte de pronòstic com més va més incert.

Dilluns a horabaixa, un fum negre espès engolí Kíiv mentre onades de drons russos d’última generació feien impacte al centre de la ciutat, en edificis com ara l’Acadèmia Nacional de les Ciències d’Ucraïna i un gran centre mèdic construït fa poc.

Els treballadors de l’acadèmia, molts dels quals d’edat avançada, hagueren de treure el cap per les finestres de la darrera planta de l’edifici per no sufocar-se amb les flames i el fum. Dues persones moriren en els atacs, pel cap baix, i vint-i-quatre resultaren ferides, segons que han informat les autoritats municipals. Tres dels ferits són infants.

Poc després dels atacs, el Kremlin va dir que els ucraïnesos “han de pagar el preu” de mantenir els atacs contra Rússia, i que les forces russes continuarien atacant “els objectius que considerin adients”. Aquests darrers mesos, Ucraïna ha intensificat els atacs de llarg abast contra ciutats i infrastructures energètiques en territori rus: ni tan sols Sibèria, a uns 2.700 quilòmetres del front, no se n’ha deslliurat.

Per una altra banda, Moscou ha intensificat els atacs contra Kíiv durant aquestes darreres setmanes, amb armament com més va més potent i avançat, capaç d’eludir amb facilitat les defenses aèries ucraïneses. Kíiv continua mancat dels interceptors amb què es podria defensar dels projectils russos més avançats. Segons el gabinet del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, l’exèrcit encara pot trigar mesos a obtenir-ne.

El temps, certament, no juga a favor de Kíiv. L’atac de dilluns contra l’Acadèmia no fou sinó el tret de sortida d’un seguit d’atacs que deixà els veïns de la ciutat –per no parlar dels equips de rescat– al límit de les seves forces.

Aquestes darreres setmanes, els drons russos han atacat magatzems d’aliments i medicaments, benzineres i centres de dades, per mirar de tallar les cadenes de subministrament i el servei d’internet a les envistes de l’hivern.

Zelenski, que s’escarrassa a gestionar un dèficit de 27.000 milions al pressupost anual de defensa, ha suplicat als aliats de Kíiv que li facilitin més míssils interceptors. Aquest mes, els Estats Units anuncià un paquet de noves sancions contra el sector energètic i armamentístic rus, com també contra la flota clandestina de petroliers amb què el Kremlin prova d’eludir les sancions internacionals contra el cru rus. Zelenski, tanmateix, creu que amb això no n’hi ha prou.

“Cada acte terrorista rus se salda amb víctimes que es podrien evitar si la pressió sobre Rússia hagués estat total”, escrigué aquesta setmana a les xarxes socials.

Científics i acadèmics –molts dels quals nascuts a l’antiga Unió Soviètica– es reuniren dimarts davant la runa de l’opulent edifici neoclàssic de l’Acadèmia, de color groc, situat just davant de l’òpera de Kíiv, al centre històric de la ciutat.

El president de l’Acadèmia –Anatolii Zavhorodnii, de setanta-cinc anys– explica a The Washington Post que dilluns era a punt de seure davant l’ordinador quan el dron rus impactà contra l’edifici. L’acadèmia té uns 200 treballadors, però la majoria havia sortit a dinar en el moment de l’atac.

“És un equipament d’ús completament civil”, afirma Zavhorodnii. L’acadèmia gestiona instituts d’investigació, un jardí botànic i la Biblioteca Nacional d’Ucraïna.

Volodímir Horbulin, científic de vuitanta-set anys i secretari fundador del Consell de Seguretat Nacional i Defensa d’Ucraïna, resultà ferit en l’atac, segons els mitjans locals. El seu assistent morí a causa de l’impacte del dron rus, segons que informà posteriorment la divisió ucraïnesa de la BBC.

Vitalii Riabokon, un xofer de cinquanta-dos anys, atribueix la seva supervivència a l’atzar. “En el moment de l’atac era al soterrani, baixant un rotlle de paper higiènic. Això és el que em salvà –explica–. Vaig sortir del soterrani i ho vaig trobar tot en flames. No vaig ni poder tornar a l’oficina.”

Aquell mateix dia, un atac d’un dron ucraïnès ferí tres infants i un adult a la regió russa de Vorónej. Dos d’aquests infants foren hospitalitzats més tard en estat greu, segons que informà el governador de la regió, Aleksandr Gusev.

Zelenski, amb un ventall d’opcions com més va més reduït, tornà a demanar més suport als aliats d’Ucraïna. “No podem fer els ulls grossos a uns atacs tan brutals –va exclamar dilluns–. Hi hem de respondre amb determinació i força a escala mundial. Comptem amb la força d’Europa, els Estats Units i més socis nostres que poden ajudar a protegir vides.”

Una hora més tard de les paraules de Zelenski, a menys d’un quilòmetre de distància, un altre dron rus va xocar contra les plantes superiors del centre mèdic Dobrobut. Sis treballadors hi resultaren ferits.

Al carrer, els vianants, atònits, feien fotografies a l’edifici. De fons començà a sonar una sirena antiaèria, i els vianants aviat es dispersaren cap als passos subterranis.

Pocs minuts després, una tercera explosió sacsejà la ciutat: aquesta volta, tanmateix, era un interceptor que havia enderrocat un dron que s’acostava.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb