Alhora presenta el model de doble xarxa educativa en un congrés a la UAB

Alhora ha celebrat a la sala Arnau de Vilanova de l’hotel Exe Campus, al campus de la UAB, el I Congrés de la Doble Xarxa, una jornada dedicada a debatre la seva proposta de crear una xarxa d’escoles públiques íntegrament en català, de tria voluntària per a les famílies, que funcionaria en paral·lel a la xarxa actual. Segons el partit, hi han participat més de 400 persones, més de 200 de les quals docents i lingüistes. Alhora diu que també hi havia famílies, juristes i activistes de diversos territoris del domini lingüístic i del País Basc, i membres d’Òmnium, l’ANC, Plataforma per la Llengua, sindicats i AFA.

El president del partit, Jordi Graupera, ha fet la primera presentació pública de la proposta. Ha afirmat que la immersió universal no existeix i que ja hi ha una doble xarxa de fet, que segons ell “decideixen el barri i la renda”. Ha descartat que la solució sigui reforçar la inspecció i ha plantejat dues sortides: que s’acabi aplicant el 25% de castellà a tot el sistema o que es creï una xarxa en català que triïn les famílies. “Amb la doble xarxa, el conflicte serà a la política, que és on ha de ser”, ha dit.

La vice-presidenta del partit i coordinadora del congrés, Júlia Ojeda, ha presentat la ponència del sociolingüista i filòsof Jordi Martí Monllau, en què es basa la proposta. El text cita dades del Síndic de Greuges segons les quals només el 14,8% dels centres de primària i el 17,4% dels de secundària fan més del 75% de les classes en català, i recull que l’ús del català entre alumnes de 4t d’ESO quan treballen en grup ha baixat del 67,6% al 21,4% en quinze anys. Martí Monllau proposa de traslladar el conflicte lingüístic de les aules i els tribunals, on, segons ell, “sempre perdem”, a l’àmbit polític.

Gerard Furest, coordinador de la Comissió de Llengua de La Intersindical Educació, ha defensat que la immersió és legal però no obligatòria amb caràcter general, i ha proposat de fer consultes als centres per saber quins volen reforçar el compromís lingüístic. Segons Furest, la llei d’educació catalana ja permet una escola íntegrament en català quan hi ha consens de centre. Ojeda ha precisat que la proposta no inclou cap xarxa en castellà i que només funcionaria si és voluntària i consensuada per famílies i claustres.

Experiències de fora del Principat

Una segona taula ha tractat models d’altres territoris. Guillem Nivet, president de La Bressola, ha explicat el funcionament de les escoles catalanes de la Catalunya Nord, amb un alumnat que majoritàriament no parla català a casa: centres petits, grups de diferents edats i presència dels docents al pati i al menjador. Nivet ha negat que la immersió perjudiqui la resta d’aprenentatges.

L’investigador basc Ibai Iztueta ha repassat l’evolució del model D, que, segons ha dit, escolaritza més del 70% de l’alumnat. Iztueta ha matisat que el coneixement de l’èuscar ha crescut però l’ús al carrer gairebé no s’ha mogut, i ha qualificat el resultat d’èxit “molt humil i molt fràgil”. El professor Xavier Serra ha explicat que, quan el govern valencià va obligar les famílies a triar la llengua base de l’escola, el valencià va obtenir un 51%, i un 48% a Benidorm, segons les xifres que ha citat. A la tarda hi ha hagut una taula amb Meritxell Fortea, de la Xarxa de Famílies pel Català; Roser Ribalta, professora d’aula d’acollida a Ciutat Meridiana, i Sergi Moron, professor de català a l’Hospitalet.

Segons l’organització, els assistents van enviar més d’un centenar de preguntes, entre les quals sobre l’encaix legal de la proposta amb l’Estatut i la sentència del 25%, i sobre com garantir la tria real a les poblacions amb un sol institut. En la trobada final amb Graupera i Ojeda, alguns assistents van proposar de canviar el nom de “doble xarxa” per un que no evoqui segregació.

Ojeda ha fet un balanç molt positiu de la jornada i ha vinculat la proposta a l’objectiu polític del partit: “Aconseguirem una escola 100% en català i, després, la independència.” Alhora diu que recollirà les aportacions per continuar treballant la proposta i portar-la als claustres, les AFA, els ajuntaments i el Parlament.