“Volen imposar el relat franquista”: polèmica per un documentari d’IB3 sobre memòria històrica ordenat per Vox

Va ser arran d’una esmena de Vox al pressupost de les Illes que ha estat possible. De la mateixa manera que el partit d’extrema dreta va aconseguir l’eliminació de la llei de memòria amb el beneplàcit del PP, ara també han vist fet realitat un altre dels seus desigs: un documentari de 250.000 euros a la televisió pública que parla dels morts del bàndol franquista en la guerra del 1936.

La polèmica va ser gairebé instantània d’ençà que IB3 va anunciar l’emissió del documentari Sota dues banderes. I ho va fer amb una mentida: que “per primera vegada” es donava veu a víctimes i testimonis dels dos bàndols. “Només contant tota la història podrem comprendre la vertadera dimensió de l’horror. Tota la història”, comença la producció dirigida per Ricard Reguant, codirigida per Manuel Aguilera i produïda per Dkans.

Ara bé, en el primer episodi emès es parla gairebé exclusivament amb familiars de víctimes dels bombardaments republicans. De fet, s’explica de manera extensa durant una hora què van representar aquests bombardaments a les Illes: que n’hi va haver prop de cinquanta durant el primer mes de guerra, que es van construir 730 refugis antiaeris “en temps rècord”, que “Palma estava indefensa” i que van causar “centenars de ferits” i centenars de morts. No és fins al minut 50 que apareix l’historiador Carlos Salort per explicar els bombardaments recurrents que va sofrir Maó dels quatre-cents avions italians procedents de la Mallorca franquista. De fet, no apareix cap testimoni menorquí. Abans, l’historiador Antoni Tugores també hi apareix fugaçment per parlar del desembarcament de Bayo. Tota la resta són testimonis de familiars morts pels bombardaments, inclosa la millor amiga de la presidenta Marga Prohens, Victòria Mayans.

“No són equiparables”

La portaveu de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, explica que l’entitat va declinar de participar-hi: “Ja vam veure per on anava la cosa i d’on venia la proposta. Estic contenta de no haver-hi anat.” En aquest sentit, diu: “Argumenten que és un tema de reconciliació, però sense justícia ni reconeixement és molt mal de fer. Quan intentam que totes les víctimes siguin iguals, és quan surten ells i intenten imposar el relat franquista d’abans.”

De fet, recorda que no hi ha cap col·lectiu de familiars de víctimes dels bombardaments que s’hagi hagut d’organitzar. Perquè no ho han necessitat mai. “Qui ho ha fet són els col·lectius memorialistes de les víctimes republicanes. Perquè han estat desesperades. No són tots iguals”, insisteix. “La sensació de terror venia pels morts que la gent es trobava al carrer, tirats a les cunetes. Hi havia una barbaritat d’assassinats. La gent es tancava a casa i no obria la boca”, diu Oliver.

L’historiador David Ginard, que hi participa però no ha vist el documentari –i, per tant, diu que no en pot opinar directament–, també deixa clar que els bombardaments i la repressió són temes diferents: “Em sembla absurd posar-les al mateix sac, són dos fenòmens que no són en absolut equiparables”, assenyala.

“Vol reescriure la història”

També recalca que “indubtablement, va haver-hi repressió a les dues zones, però amb diferències significatives respecte del nombre de víctimes, la metodologia i les responsabilitats institucionals”. Encara que deixa clar que “tota víctima de la guerra mereix els màxims respectes i que totes les morts són lamentables”, també subratlla que la guerra va començar perquè hi va haver un cop d’estat contra el govern legal de la República. De fet, també diu que l’impacte dels bombardaments va ser molt més intens en el cas dels practicats pel bàndol franquista.

Oliver coincideix amb l’anàlisi: “Abans del 18 de juliol no hi havia bombes. Això no ho diuen. No parlen del cop d’estat. Sembla que la guerra va sortir del no-res”. I deixa un missatge clar: “Cinquanta minuts dedicats a quaranta-set víctimes en una illa on hi va haver més de dos mil assassinats selectius és com posar un elefant devora una formiga i dir que són igual de grossos.” A més, Oliver recalca que el problema no és parlar d’un bàndol o un altre, sinó com se’m parla. Per això defensa també la derogada llei de memòria.

Per part seva, el diputat de Més per Menorca Josep Castells ha dit que IB3 “vol reescriure la història”. “La diferència clau és que les víctimes de la repressió dels incontrolats al bàndol republicà van ser reivindicatives i homenatjades i dignificades durant quaranta anys i les altres, les que reivindicam ara, van ser humiliades i silenciades. No hi ha equidistància possible perquè no hi ha simetria. L’equidistància és una forma de negacionisme”, ha dit en un piulet en resposta a un dels creadors del documentari. Quant al fet que s’hagi emès gràcies a una imposició pressupostària de Vox, Castells ho considera “una intromissió política inacceptable en un mitjà públic que pretengui ser seriós”.

Nombre de víctimes

El primer cens del Govern de les Illes de víctimes del franquisme, publicat el 2019, eleva a més de 2.000 els morts, com va recordar el diputat Carles Bona, del PSIB, durant la Comissió de Control sobre IB3 aquesta setmana al parlament. Per la seva banda, els creadors del documentari xifren en 350 els morts de la zona franquista. Bona també va criticar davant el director general d’IB3, Josep Maria Codony –vinculat al PP– el tractament simètric entre les víctimes davant l’òbvia comparació entre els morts i els fets.

Per un altre costat, Ginard també recorda que “la historiografia científica ja fa molts anys que estudia els bombardeigs contra Mallorca i la repressió tant a una zona com a l’altra”. Per exemple, el llibre Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-1938), de Josep Massot i Muntaner. O el documentari Memòria i oblit d’una guerra, també emès a IB3 el 2018.

Allau de crítiques

A les xarxes, nombrosos usuaris han criticat la producció d’IB3. “Vergonya de televisió pública balear convertida en aparell de propaganda al servei dels hereus del bàndol colpista”, ha dit l’ex-diputada Laura Camargo.

Vergonya de televisió pública balear convertida en aparell de propaganda al servei dels hereus del bàndol colpista.

— Laura Camargo Fernández (@Laurarevolta) September 25, 2026

Dues banderes, dos bàndols… Com si fossin iguals. No, IB3: n'hi va haver uns pocs afavorits que feren un cop d'estat feixista contra una majoria de la població que eren demòcrates.

PROU DE BLANQUEJAMENT FEIXISTA. pic.twitter.com/UqHdlkzzSr

— Toni Miquel Lucas i Vidal (@_critic10_) September 23, 2026

Uns altres usuaris critiquen l’ús de la intel·ligència artificial en el documentari. De fet, és la primera advertència que fan els creadors quan comença el capítol. Amb la intel·ligència artificial recreen algunes escenes, com ara el quadre d’una jove amb el rostre esqueixat, alhora que també es van mostrant “imatges contextuals” reals, però que no esmenta d’on són. De fet, en un punt s’utilitzen imatges d’arxiu sobre crema d’esglésies a Barcelona.

Ha fet falta l'arribada d'intel·ligència artificial per poder inventar-vos el relat equidistant aquest de "dos bàndols iguals"

— Lil Tamzarian (@LilTamzarian) September 22, 2026

Hi ha usuaris que recorden que els franquistes ja van tenir el No-Do durant quaranta anys per a donar-los veu. També que “un dels dos bàndols ha tengut durant dècades tots els mecanismes de propaganda possibles per a explicar-se durant dècades mentre silenciava l’altre”. Ho recorda el periodista Enric Borràs:

Un dels dos bàndols va tenir l’única televisió i tots els mecanismes de propaganda possibles per explicar-se durant dècades mentre silenciava l’altre

Intentar equiparar l’agressor i l’agredit no és periodisme, també és propaganda. Si la sèrie és com aquest tuit serà una vergonya https://t.co/FbOpQ0CROk

— Enric Borràs Abelló (@enricb) September 24, 2026

Altres usuaris han opinat en la mateixa línia:

Hi ha dies que penses que ens mereixem una televisió autonòmica decent i independent. D'altres, quan veus intents de reescriure la història i una simetria que mai va existir, que val més tancar-la. https://t.co/AQYobAIMxp

— Jaume Adrover (@Jaumeao) September 23, 2026

L’extrema dreta ha presumit de l’emissió del documental, que ha estat possible gràcies a ells. La direcció general d’IB3, que ja va fulminar una minisèrie sobre dos homes perseguits pel franquisme, també ha defensat a tort i a dret l’emissió del documentari.