Votació decisiva per a Sánchez al congrés espanyol, amb els decrets d’habitatge tocats de mort

Votació decisiva avui al matí al congrés espanyol. En un ple convocat a les onze, els grups parlamentaris votaran si convaliden o no els dos decrets llei sobre habitatge aprovats dimarts pel consell de ministres, arran del cas Maricarmen. Ara com ara, sembla que el govern espanyol s’endurà una altra patacada, i finalment, els decrets no s’aprovaran. 

El primer decret suspèn fins al 31 de desembre de 2030 els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge en determinats supòsits. I el segon inclou la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer en cas que el propietari no hagi notificat la voluntat de no renovar-lo amb mig any d’antelació.

Aquestes mesures ja han entrat en vigor, però, perquè esdevinguin permanents, cal que tots els partits del bloc de la investidura, del PSOE a Sumar, passant per ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i Podem, hi votin a favor. Són uns equilibris complicats i ara com ara els decrets pengen d’un fil, amb un ja tocat de mort: el PNB va anunciar ahir que votaria en contra del que preveu la renovació automàtica dels contractes. Això farà que el decret no es pugui aprovar per manca de suport parlamentari.

Però és que a més, després Junts ha anunciat que demana al govern espanyol que retiri el primer dels decrets. Fonts del partit expliquen a VilaWeb que, si el govern espanyol no retira el decret, votarà negativament a l’aprovació de tots dos. En un comunicat, la formació assegura que les mesures reduiran l’oferta d’habitatges de lloguer, n’encariran els preus i dificultaran encara més l’accés a l’habitatge de les persones amb menys capacitat econòmica. Segons el partit, la reducció de l’oferta farà que els llogaters hagin de competir per un nombre cada vegada més limitat de pisos. Per això, reclamen negociar de nou els decrets.

També critica que el decret no atura els fons voltor perquè, amb el redactat actual, aquestes entitats podran continuar comprant habitatges i promovent desnonaments de llogaters vulnerables.

Junts considera, a més, que la normativa no resol adequadament la protecció dels llogaters vulnerables perquè no garanteix que l’administració n’assumeixi els pagaments. També denuncia que algunes de les mesures impliquen “l’expropiació per decret de l’estalvi de tres generacions de famílies”.

Votació decisiva

La votació d’avui serà decisiva per al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un moment especialment delicat per als socialistes arran de les conseqüències de la crisi de Ceuta i d’una entesa fràgil de fa temps amb els seus socis. Sobretot en aquesta qüestió, la posició de partits com ara Junts i Podem sembla irreconciliable. I, si tots dos decrets cauen, serà un nou revés a un govern que fa anys que és qüestionat per la manca de capacitat legislativa, a més dels presumptes casos de corrupció.

Ara, de moment el PNB ha decidit de donar suport al primer decret d’habitatge, que recull la majoria de les mesures, atès que “protegeix les persones vulnerables” i “millora la situació dels petits propietaris”. La clau la té Junts, perquè el seu vot és imprescindible perquè tiri endavant.

Suspensió dels desnonaments que afecten persones vulnerables

El primer decret, el que de moment obté més suport parlamentari, suspèn fins al 31 de desembre de 2030 els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge en determinats supòsits i estableix un mecanisme perquè les administracions els evitin quan no s’ofereix una alternativa.

En el cas en què l’habitatge sigui propietat d’un fons d’inversió afectat per la norma, el jutjat haurà de suspendre el procediment si l’afectat no té cap alternativa d’habitatge, fins i tot si ja hi ha sentència i sempre que el llançament encara no s’hagi fet. En la resta de casos de vulnerabilitat, si l’administració competent no ofereix un habitatge alternatiu, tindrà dos mesos per a pagar o consignar el deute del llogater; si tampoc no ho fa, assumirà la posició deutora i no es podrà executar el desnonament mentre es mantingui la vulnerabilitat.

El decret també limita extraordinàriament l’actualització dels lloguers fins al 31 de desembre de 2027. Si la renda ja supera el màxim fixat per l’índex estatal de referència, no es podrà actualitzar; si és inferior, l’augment podrà arribar, a manca d’un acord diferent entre propietari i llogater, fins al 2%. La norma també amplia les pròrrogues dels contractes i estén algunes de les garanties de la llei d’habitatge als contractes signats abans del 2023.

Una altra de les peces centrals és l’enduriment de la regulació dels lloguers de temporada i per habitacions. Els contractes temporals hauran de tenir una causa real i acreditable i, com a regla general, no podran durar més de dotze mesos. Si no hi ha una justificació de temporalitat o s’encadenen més de dos contractes entre les mateixes parts sobre el mateix habitatge, passaran a ser considerats lloguers habituals. En els lloguers per habitacions, a més, la suma de totes les rendes no podrà superar el preu que correspondria al lloguer de l’habitatge sencer.

El paquet incorpora també mesures fiscals per a incentivar els lloguers assequibles, obliga a acreditar registralment la condició de gran tenidor i blinda amb caràcter permanent el parc d’habitatge públic estatal. A més, defineix l’habitatge assequible com aquell el preu del qual, incloses les despeses associades, no supera el 30% de la renda mediana de la unitat de convivència del municipi.

Pròrroga automàtica dels lloguers

El segon decret, amb menys suport parlamentari, inclou la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer en cas que el propietari no hagi notificat la voluntat de no renovar-lo amb mig any d’antelació. A més, estableix que, si el propietari comunica de manera vàlida que no vol mantenir el contracte, haurà d’indemnitzar l’inquilí amb una quantitat equivalent a dotze mensualitats del lloguer d’un habitatge semblant.

“Aquesta indemnització s’haurà de calcular, sempre que sigui possible, sobre la base del sistema estatal de referència de preus de lloguer d’habitatge, i en cap cas no podrà ser inferior a l’import equivalent a una mensualitat de renda per cada any que l’arrendatari hagi residit a l’habitatge, prorratejant-se per mesos els períodes inferiors a l’any i per dies els inferiors al mes”, preveu el text publicat al BOE.

La indemnització esmentada s’abonarà en el moment del lliurament de l’habitatge, tret que la ruptura del contracte sigui per a vendre l’immoble o perquè la necessiti el propietari o algun dels seus familiars fins a segon grau de consanguinitat.