La meitat dels francesos i tres quarts dels nord-catalans veuen bé reconèixer un estatus particular a Catalunya Nord

VilaWeb recorda que aquest article es basa en els resultats d’un sondatge i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit.

El projecte de llei que ha de dotar d’autonomia Còrsega va arribar ahir al senat francès, un pas rellevant cap a esdevenir el primer territori amb un marc d’autogovern a l’estat francès. En aquest context, Regions i Pobles Solidaris, la federació de partits sobiranistes de l’estat francès que inclou Unitat Catalana i Sí al País Català, ha encarregat a l’Institut francès d’opinió pública (IFOP) el sondatge més gros mai fet sobre el regionalisme i la descentralització de l’estat francès, amb 9689 participants (dels quals 97 eren nord-catalans). Les conclusions dibuixen una societat menys jacobina de com ho són les estructures estatals.

Segons el sondatge un 54% dels francesos estan d’acord a crear una comunitat o departament amb un estatus particular per a Catalunya Nord, redefinint així el mapa regional existent quan va quedar agregat a la regió d’Occitània. Ara bé, la proposta arriba a un suport del 74% si es demana específicament als nord-catalans. Aquesta pregunta del sondatge demanava específicament pel redisseny de la distribució regional actual, de manera que tingui en compte la particularitat de Catalunya, però no per a un estatus com el que es negocia per a Còrsega.

No hi ha una pregunta específica sobre si Catalunya Nord hauria de tenir també unes institucions d’autogovern amb competències transferides com a Còrsega. Ara bé, sí que ha demanat als ciutadans de l’estat francès si estan d’acord que altres regions –que no concreta– també puguin tenir un estatus que reforci les seves especificitats, dins de la República francesa. I davant d’això, el 58% dels francesos contesten que hi estan d’acord, un suport que arriba al 70% si es demana als nord-catalans. La tercera taxa més alta dels diferents territoris amb consciència nacional de l’estat francès, només per darrere d’Alsàcia-Mosel·la (72%) i de Còrsega mateix (87%).

És interessant, també, observar la relació entre el suport a la creació de més institucions autonòmiques d’autogovern i la intenció de vot a les pròximes eleccions. Els més favorables, amb un 66%, són els ciutadans que diuen que votaran Jean-Luc Mélenchon, d’extrema esquerra; seguits de prop dels partidaris de la ultradretana Marine Le Pen, amb el 63. En tercer lloc, amb el 57%, hi ha els partidaris de Marine Tondelier, la candidata del partit verd. Per contra, els menys partidaris que hi hagi més territoris amb autonomia, amb un triple empat al 44%, són els ciutadans que votaran el macronista Gabriel Attal, el socialista Raphaël Glucksmann i el conservador Bruno Retailleau. A més, també hi estan favor el 46% dels votants del també macronista Édouard Philippe.

De fet, el sondatge mostra una ferma voluntat de descentralització de l’estat francès: el 74% dels ciutadans creuen que la presa de decisions polítiques s’hauria de prendre a les regions, contra un 19% que diu que hauria de ser a París. A Catalunya Nord, un 79% dels enquestats volen que les decisions polítiques es prenguin allà mateix, i només un 13% diu que qui ha de decidir ha de ser París. Aquesta voluntat es concreta amb la voluntat d’un 58% dels ciutadans de l’estat francès que evolucioni cap a un federalisme regional, una posició que a Catalunya Nord és del 66%.

Malgrat això, pel que fa a la identitat, els ciutadans més identificats amb la seva regió que amb França són una minoria: només un 18% dels nord-catalans se senten més lligats a Catalunya que a França. Una xifra més baixa que al conjunt de l’estat francès, on un quart dels ciutadans se senten més del seu territori que francès. La resposta amb més suport, un 52%, és la que posa en una balança totes dues identitats.

Reconeixement dels drets lingüístics i la pròpia història

El sondatge també demana per la promoció i el reconeixement de les llengües dites regionals. El 77% dels nord-catalans són partidaris que es permeti l’escolarització dels alumnes en català a aquelles famílies que ho vulguin, ja sigui de manera paritària amb el francès o en un sistema d’immersió lingüística. Val la pena destacar que és la taxa més alta de tot l’estat francès, empatada amb la posició que expressen els ciutadans d’Alsàcia-Mosel·la i tres punts per sobre de bascs i corsos. Al conjunt de l’estat francès, l’aprovació és d’un 86%.

A més, un 98% dels enquestats a Catalunya Nord vol que s’ensenyi la història de Catalunya a l’assignatura d’història general. I, arreu de l’estat francès, un 86% dels enquestats són favorables que cada territori ensenyi la seva pròpia regió.