El català perd gairebé vuit punts d’ús habitual a Andorra i el castellà hi guanya terreny

El català perd pes a Andorra i el castellà guanya presència en la vida quotidiana. Així ho revela la nova enquesta de coneixements i usos lingüístics, presentada avui pel govern andorrà i elaborada per Andorra Recerca i Innovació (AR+I). Segons l’estudi, el català continua essent la llengua d’ús habitual més estesa, amb un 55,9% dels enquestats, però ha perdut 7,8 punts percentuals respecte del 2022, quan arribava al 63,7%. En canvi, el castellà ha crescut 6,4 punts i ja se situa en el 55%, pràcticament al mateix nivell que el català.

La davallada es fa especialment evident en les relacions familiars, socials i laborals. El castellà ha superat el català com a llengua principal a les llars. Fa quatre anys, la situació era inversa: el català era la llengua més utilitzada a casa, però ara ha perdut 8,2 punts, mentre que el castellà n’ha guanyat més de deu. En percentatges, el 2022, el 40,1% de la població d’Andorra tenia el català com a llengua més emprada a la llar, ara és el 31,9%. El castellà ha passat del 27,6% al 38,8%.

La tendència es repeteix en les relacions amb els amics, en què el català ha perdut 6,7 punts i ha passat a situar-se per darrere del castellà. En l’àmbit laboral, el retrocés del català és encara més accentuat: ha perdut 10,7 punts en les converses entre companys, mentre que el castellà n’ha guanyat més d’onze i també ha passat a ser la llengua predominant.

L’enquesta també revela que el castellà és la llengua materna del 47% de la població, mentre que el català ho és del 39%. L’any 2022, un 44,1% tenia el català i un 40,3% el castellà. En canvi, quan es pregunta als enquestats quina consideren la seva llengua pròpia, el català se situa en primer lloc, amb gairebé un 47% per un 44% del castellà. Tanmateix, es detecta també una davallada, ja que l’any 2022 eren un 53,4% els que consideraven el català la seva llengua pròpia.

El català sí que continua tenint una presència important en la transmissió familiar, atès que el 56,7% de les famílies l’utilitzen per adreçar-se als fills. Fa quatre anys era un 57,3%.

La situació també és desigual en l’atenció al públic. Als restaurants, el percentatge de persones que declaren ser ateses exclusivament en català ha passat del 22% al 18% i  al transport públic ha baixat del 33% al 29%. Als bars, pubs i discoteques també ha disminuït, del 15% al 12,5%. En canvi, el català guanya presència en alguns sectors, com ara la sanitat, les botigues i els serveis financers. Als consultoris de medicina general, l’atenció exclusivament en català ha passat del 61% al 64%, i als bancs, les assegurances i les gestories ha crescut fins al 81%.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha atribuït bona part del retrocés als canvis demogràfics dels darrers anys, especialment a l’arribada de població procedent de països castellanoparlants. També ha assenyalat que ha disminuït el pes de la població andorrana i de residents d’altres procedències, com ara portuguesos i francesos.

Malgrat els resultats, Bonell ha defensat les mesures impulsades pel govern, entre les quals hi ha la nova llei de la llengua pròpia i oficial, aprovada l’abril del 2024, el Pla nacional per la llengua i l’ampliació dels cursos gratuïts de català. Segons la ministra, els efectes d’aquestes polítiques necessiten temps per a consolidar-se i revertir la tendència.

L’enquesta s’ha elaborat a partir de 752 entrevistes a residents escollits aleatòriament i posa de manifest l’avenç del castellà en bona part dels àmbits de la vida quotidiana a Andorra, malgrat que el català continua essent l’única llengua oficial del Principat.