La llibreria que es resisteix a desaparèixer

El desembre del 2024, a VilaWeb ens fèiem ressò de les llargues cues de gent al davant de la petita, històrica i espectacular llibreria Sant Jordi del carrer de Ferran, 41. Un missatge a les xarxes convidava els barcelonins a passar a donar una ullada als llibres de la botiga que, per la mort del llibreter, Josep Morales, abocava el negoci a tancar.

En aquella resposta multitudinària a la crida de la família de Morales hi havia ganes de lectura, però també un gran desig que la liquidació de llibres no signifiqués el final de la llibreria. I no ho ha estat.

Una bona entesa amb els propietaris del local i la decisió valenta de Rafa Serra, fundador i director general de l’agència de viatges Temps d’Oci, van fer possible que el 10 de desembre passat la llibreria Sant Jordi comencés una nova etapa. L’objectiu principal era salvaguardar l’essència del negoci, els llibres, l’atmosfera de l’espai i l’autenticitat de tot allò que hi passa. El local ha pogut mantenir l’harmonia amb el seu passat, amb el barri i el veïnat de tota la vida que encara roman al Gòtic.

Per revifar i augmentar el reclam d’aquest espai emblemàtic, relíquia del carrer de Ferran, del districte de Ciutat Vella i de la ciutat, Serra ha seguit els passos que ell mateix va fer a l’Espai Quera, al número 2 del carrer de Petritxol, quan també se’n va fer càrrec. Hi ha posat taules i cadires per a poder prendre un cafè, una infusió, un refresc, o picar alguna cosa, o bé per a celebrar un àpat enmig de llibres. La rebotiga, on s’han deixat a la vista les bigues de fusta i maons de la paret originals, ha estat transformada en espai culinari, amb una zona de preparació dels plats i una altra amb taules i bancs. Els elements decoratius triats per ambientar hi aporten una atmosfera íntima i casolana que lliga amb l’aproximació als llibres que ens engoleixen cap a mons propers o llunyans, però sempre enriquidors.

Ara la llibreria Sant Jordi nodreix cos, ment i esperit. Al capdavant de la part de restauració hi ha Judit Giménez, propietària del celler la Palma i del restaurant Bellafila, també a Ciutat Vella. En les mans d’aquesta veïna, Rafa Serra ha deixat la selecció de proveïdors dels productes amb què s’elabora una petita carta de plats que fa èmfasi en la proximitat i la qualitat: poc i bo.

Sinergies de prop

“Sóc del barri i aquest és un comerç del barri, i em va encantar el projecte, entre altres coses, perquè jo ja estic totalment sensibilitzada amb la recuperació de la vida de barri.” La Judit va començar organitzant tota la logística gastronòmica a l’Espai Quera, ara fa un any. Ara també, a la Sant Jordi, el producte de temporada que tria és català i, sempre que pot, comprat al barri: a la Vila Vinateca, a la Ribera, a la Casa Carot, al forn Vilamala… “Tot el que podem fer de barri ho fem”, diu. I explica que tenen una carta de vins catalans per a combinar amb plats, alguns fets a la cuina del restaurant Saó, de Fonteta, al Baix Empordà. “La resta, tot ho fem aquí”, diu. Els pebrots del piquillo amb brandada, el brioix del Vilamala amb sardina Perelló, una selecció de formatges del país amb codony artesà, secallona del pastor, croquetes de pollastre, biquini d’ensaïmada amb cabell d’àngel i sobrassada i el milfulls amb escalivada i formatge Tou de Til·lers són a la carta.

Els àpats de celebració d’aniversaris, de grups d’amics, família o aquella pausa individual o en parella, a l’hora de dinar o de sopar, esdevenen un punt més d’ancoratge per a la sostenibilitat del negoci. També ho són les tertúlies amb cafè i amb escriptors o les presentacions de llibres. Gràcies al nou pla d’usos del districte de Ciutat Vella, la llibreria Sant Jordi s’ha pogut acollir al programa municipal Cultura Viva que dóna suport a processos culturals comunitaris. Tal com ens explica Rafa Serra, el programa requereix un mínim de quaranta activitats culturals l’any. I, en aquest cas, el lloc on es fan és tan idíl·lic com és sorprenent que molts barcelonins no hi hagin entrat mai.

La història de la llibreria Sant Jordi es remunta a l’any 1850, quan es va construir l’edifici on és situat. Ara s’hi venen llibres i s’hi pot entrar a fer un refrigeri, o bé assistir als actes d’una variada programació cultural, durant tot l’any. Però el local, des que es va obrir, ha acollit una gran diversitat d’activitats. Per exemple: després de la guerra de 1936-1939 s’hi venien ventalls, bastons i guants.

Amb motiu de l’exposició universal del 1888, s’hi va obrir una llibreria que, en la Barcelona pre-olímpica de l’any 1983 –un moment en què Serra recorda que hi havia el costum de liquidar tot allò que es considerava, simplement, vell–, Josep Morales (pare) va agafar la llibreria i la va conservar amb tota la seva gràcia. No hi va tocar ni el terra hidràulic ni la fusteria. D’ell, passa al seu fill, Josep Morales Montroig, que –en paraules de Rafa Serra– “esdevindrà el llibreter de barri que tothom vol i referent de la resistència a la gentrificació a Ciutat Vella”.

L’avís de l’augment del preu del lloguer va fer tremolar el negoci i en va fer perillar el futur. Aleshores, a en Josep li parlen dels locals de què disposa l’Ajuntament de Barcelona, de protecció oficial, i demana a Patrimoni permís per a traslladar-ho tot, tal qual, a un d’aquests locals de lloguer protegit, situat al carrer dels Robadors. En demana l’estudi i aconsegueix el permís, però poc després es mor. La vídua, Cristina Riera, no es veia amb cor de continuar tota sola a la llibreria, i per això s’organitza amb la família per fer la crida ciutadana a liquidar els estocs de llibres de la botiga.

Per un amic comú, Serra se n’assabenta. L’experiència prèvia amb l’Espai Quera de Petritxol és ineludible, i va ser clau, per dir: “Per què no ho tornem a fer?” Al cap i a la fi, està ben satisfet de la seva primera aventura: “Per a mi és una victòria, és la gran victòria de recuperar un espai emblemàtic i que això funcioni amb una activitat complementària, que fa que ara ja no s’hi perdin diners”, diu.

Per Sant Jordi del 2025, entre roses i llibres, es va signar l’acord de traspàs en una reunió amb els propietaris, en la qual –afirma Serra– “tothom va posar un punt de sentit comú”. I el dilluns de l’apagada general, 28 d’abril, tocava signar el contracte i rebre les claus, però se’n va anar la llum. Van baixar a un bar on, casualment, van trobar l’escriptor Quim Monzó, que va servir de testimoni del traspàs. La llibreria Sant Jordi ressuscitava. “La meva part altruista i l’estima a la ciutat em feien sentir que no podíem permetre que la llibreria tanqués”, diu Serra.

Amb aquesta voluntat d’impedir que la ciutat perdi un bocí tan gran de la seva història, la llibreria torna a alçar la persiana. I es proposa d’aportar molta vida, amb prestatgeries de llibres a banda i banda i un preciós mosaic hidràulic a terra amb estels de vuit puntes. Tot plegat fa pensar en l’univers d’històries que s’han viscut en aquest espai d’ençà que es va construir l’edifici i, als baixos, el local comercial: 1850. Feia, encara no, una trentena d’anys que s’havia obert el carrer de Ferran, per comunicar la Rambla amb això que és avui el barri del Born.

La façana de l’edifici és catalogada. I l’aparador, fet amb una estructura de fusta aplacada sobre un marbre rosa, combina amb les vitrines que emmarquen el vestíbul. La botiga, encara que programi xerrades-col·loqui i més activitats culturals, manté com a pal de paller la venda de llibres. “El primer objectiu és ser una llibreria de barri, on els veïns puguin trobar un clàssic, un Zafón o llibres de col·leccionistes, del fons d’en Josep, de fotografia, d’arquitectura, disseny o pintura”, puntualitza Rafa Serra. És molt conscient que en els setanta metres quadrats de la llibreria hi han de passar coses, que no es mourà tot per la venda de llibres. També col·laboren amb el club de gent gran del Pati Llimona. “Ens sentim entitat del barri”, diu.

A dins, una estructura de fusta amb elements de talla clàssica embolcalla l’espai principal on ara també hi ha tauletes de marbre i cadires de fusta. Qui hi entra sense conèixer la llibreria, resta bocabadat. “És una joia, un tresor a preservar”, expressa Serra. Dedicat al turisme de fa una trentena d’anys, és molt conscient que aquests tresors fan del barri un lloc entranyable i en guarden la identitat. “Això és el que m’ha fet tirar a la piscina. Són actius únics en emplaçaments únics”, diu. Com els petits hotels dels anys cinquanta i seixanta de la Costa Brava que Rafa Serra també mira de recuperar per no deixar perdre l’essència de les poblacions de la costa com Begur, Tossa de Mar i el Port de la Selva.

Tot i que assegura que les relacions amb l’administració desgasten molt, ell gaudeix d’aquesta tasca de rescatar del tancament i l’oblit. Poc temps abans de celebrar el primer aniversari de la nova etapa de la llibreria Sant Jordi, Serra explica que la gent respon molt bé a les activitats que programen. De fet, miren de trobar un local per fer-hi trobades que apleguin més gent, perquè la cabuda a la llibreria, també a l’Espai Quera, és reduïda.

Això sí, amb tota la història viscuda, l’impuls que Josep Morales, pare i fill, van saber donar a la llibreria i la gran sensibilitat demostrada per molta gent que els va fer costat quan va anunciar que haurien de tancar, ara la Sant Jordi s’ha consolidat com una marca. El 10 de desembre celebraran el primer any d’una nova vida del comerç que no es va voler morir.