Un estudi del CSIC al Port de la Selva investiga si els peixos fan servir els banyistes com a escut contra els depredadors

Un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a la badia del Port de la Selva (Alt Empordà) investiga si els peixos perceben els banyistes com una mena d’escut protector davant els depredadors naturals i els pescadors. El projecte, anomenat HumanFear, vol determinar com influeix la presència humana en el comportament dels peixos, especialment durant l’estiu, quan augmenta l’afluència de turistes.

La investigació dóna continuïtat als estudis començats el 2018, que van demostrar que els peixos saben distingir entre un banyista i un pescador submarí. Ara, els científics volen aprofundir en aquesta relació i comprovar si la presència de banyistes els fa disminuir la por.

“Tenim dades robustes i sòlides que demostren que els peixos sí que reconeixen les diferents tipologies d’humans sota l’aigua i, en conseqüència, adapten els seus comportaments”, explica Valerio Sbragaglia, investigador del CSIC i responsable del projecte.

Els investigadors sospitaven que aquesta relació podia variar segons l’època de l’any, especialment durant els mesos de juliol i agost. El 2024 van obtenir finançament de l’Agència Estatal d’Investigació per estudiar aquest fenomen al litoral del Port de la Selva.

En una primera fase, van mesurar empíricament a quina distància fugien els peixos quan s’hi acostava un depredador o un banyista. Enguany han instal·lat catorze càmeres submarines, dissenyades pels mateixos investigadors, en un tram d’uns dos quilòmetres entre l’Arola i el far de l’Arnella.

Les càmeres s’han col·locat en tres períodes: maig i juny, juliol i agost, i setembre. Els aparells poden captar una fotografia cada deu segons i ja han emmagatzemat 1,5 milions d’imatges.

El mostreig es repetirà l’any vinent per comparar les dades de totes dues temporades. Tanmateix, les primeres imatges ja han permès de detectar comportaments que han sorprès els investigadors.

Entre les observacions hi ha un déntol que s’alimentava de preses que fins ara no constaven entre els seus aliments habituals i una daurada que menjava un cogombre de mar dos dies consecutius a la mateixa hora.

En aquest darrer cas, les càmeres han permès d’identificar el mateix exemplar i comprovar que repetia el comportament en un horari idèntic. La troballa podria obrir noves línies d’investigació.

El primer mapa de la por dels peixos

La xarxa de càmeres ha permès d’elaborar el primer mapa georeferenciat de la por dels peixos en aquesta zona del litoral. Els dispositius també fan possible d’observar els animals sense interferir en la seva activitat.

Per analitzar el gran volum de fotografies, els investigadors fan servir intel·ligència artificial, que els permet de reconèixer les diferents espècies i identificar les que són objecte de l’estudi, especialment el sard i la daurada.

Una de les principals hipòtesis és que els peixos podrien sentir-se més protegits quan hi ha banyistes o persones que practiquen immersió lleugera amb tub (snorkel). D’aquesta manera, la presència humana podria reduir la percepció de perill davant els depredadors naturals i els pescadors.

“Sospitem, tot i que encara no tenim dades robustes, que hi ha una relació positiva entre banyistes i gent que fa snorkel amb els peixos, sobretot una relació tròfica d’alimentació”, explica Sbragaglia.

Ara com ara, els investigadors no poden confirmar aquesta hipòtesi. Esperen obtenir resultats més concloents quan puguin comparar les dades amb les de les temporades vinents.

Una eina per a gestionar el turisme i la pesca

El projecte també rep finançament del programa Ramón y Cajal del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats espanyol i es desenvolupa en col·laboració amb l’Ajuntament del Port de la Selva i el Parc Natural del Cap de Creus.

Els resultats podrien tenir aplicacions pràctiques en la gestió dels espais naturals, especialment pel que fa al turisme i la pesca recreativa. “Les hipòtesis que estem testejant es podrien aplicar a investigació aplicada, a gestió del turisme o de la pesca recreativa”, assenyala Sbragaglia.

Així mateix, els científics treballen en una zona de control experimental a l’illa de l’Encalladora, a Cadaqués, situada dins la reserva natural integral del parc. En aquest indret no hi ha presència humana ni activitat pesquera, cosa que permet de comparar el comportament dels peixos amb el que s’observa al Port de la Selva.

“Projectes com aquest poden oferir un indicador quantitatiu de l’efecte de masses, d’un gran volum de turistes i com això afecta el comportament dels peixos”, conclou l’investigador.