‘Musk’, el documentari que alerta dels perills de l’home més ric del món

Venècia, Itàlia. Un nou documentari sobre Elon Musk n’empra un avatar fet amb IA per simular, a partir de declaracions reals, una entrevista amb el director executiu de SpaceX i Tesla.

La tria –segons que ha explicat Alex Gibney, el director, a Venècia durant l’estrena mundial del film– és intencionadament irònica. D’una banda, és una al·lusió indirecta a la teoria de Musk que tots vivim en una simulació informàtica; de l’altra banda, se’n burla de les opinions, canviants i un punt contradictòries, que ha anat expressant sobre la IA al llarg dels anys. L’objectiu, diu Gibney, és de “palesar la desconnexió entre les conseqüències dels seus actes, ben reals, i la irrealitat del seu discurs”. Abans de procedir amb la resta del film, l’equip de producció consultà la decisió de fer una versió fictícia d’Elon Musk amb advocats.

El cineasta, guanyador d’un Òscar, arribà al festival acompanyat d’Ashley St. Clair, l’ex-influenciadora conservadora que té un fill amb Musk i que hi apareix unes quantes vegades. Entre més coses, el documentari examina la relació entre St. Clair i el magnat, el caràcter de Musk en privat i l’acord de confidencialitat que els advocats de Musk demanaren a St. Clair que signés –i que ella rebutjà de signar– si volia assegurar-se la manutenció del fill.

“Em van oferir l’oportunitat de guardar silenci a canvi de 40 milions de dòlars”, afirma.

A començament d’any, St. Clair també demandà l’empresa de IA de Musk, xAI, i l’acusà de permetre que el seu xatbot, Grok, produís imatges deepfake sexuals d’ella sense el seu consentiment.

La pel·lícula també examina la compra de la xarxa X per part de Musk, i els intents del magnat de manipular l’algorisme de la plataforma amb finalitats polítiques.

“Una cosa que no vaig acabar d’entendre del tot fins que no vaig posar-me amb el film és el punt fins al qual Musk manipulà deliberadament l’algorisme de Twitter per prioritzar el verí, l’odi”, explica Gibney.

Zoë Schiffer –una periodista del portal Wired, que també apareix al film– explica que Musk ha manipulat l’algorisme tant per suprimir-ne el periodisme convencional com per potenciar els continguts i perfils més incendiaris de la plataforma.

St. Clair, per la seva banda, afirma que creu que l’objectiu de Musk és d’atiar deliberadament divisions socials que, si no es regulen o es contenen, podrien resultar catastròfiques.

De gairebé quatre hores de durada, el documentari Musk s’endinsa en la infància traumàtica del magnat –incloent-hi una entrevista amb el seu pare, Errol– i en ressegueix el començament a Silicon Valley, passant per la seva implicació al segon govern de Trump i, de forma més àmplia, pels vincles amb la ultradreta internacional. Gibney explica que la idea era que el film fos molt més curt, però que la implicació de Musk en la campanya electoral de Trump ho canvià tot.

Entre els entrevistats, hi ha el cofundador de Tesla, Martin Eberhard; la seva primera dona, Justine Musk; el neuròleg Sam Harris; la periodista especialitzada en tecnologia Kara Swisher; i l’ex-administradora de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) Samantha Power. L’USAID fou una de les grans víctimes de les retallades del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE) capitanejat per Musk durant la seva breu participació en el segon govern de Trump.

Al documentari, Gibney hi afirma que considera Musk “extremadament perillós” per a la democràcia. El film, que s’estrenarà als cinemes nord-americans aquest octubre, també alerta de la informació que els treballadors del DOGE –molts dels quals són extremadament joves i no tenen un càrrec formal al govern nord-americà– recolliren sobre milers de ciutadans nord-americans després d’haver-los garantit accés sense restriccions als bancs de dades de la Casa Blanca.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb