“És un conflicte que afectarà el món sencer”: per què el Iemen ha esdevingut el front més calent de la guerra de l’Iran

The Washington Post · Rachel Chason, Suzan Haidamous i Mohamad El Chamaa

D’ençà del mortífer atac contra l’aeroport de la capital de l’Aràbia Saudita, dissabte passat no l’anterior, els militants hutis han atacat les instal·lacions d’Aramco, l’empresa petroliera estatal, i el palau presidencial del govern iemenita, alineat amb l’Aràbia Saudita, en una ofensiva que ha afegit encara més tensió en una guerra en què encara no s’albira una resolució clara.

Enmig dels atacs hutis, l’Aràbia Saudita ha encetat una campanya militar al Iemen per a recuperar el territori ocupat per la milícia pro-iraniana. Segons que expliquen dos representants del govern pro-saudita del Iemen, Riad creu que la victòria al camp de batalla és l’única sortida que li queda.

Però els atacs d’aquestes darreres setmanes no són sinó el darrer capítol d’una guerra civil acarnissada que, amb alts i baixos, fa més d’una dècada que dura.

“Durant els anys en què se suposava que prevalia la pau, els hutis i els seus aliats a l’Iran es preparaven per a la guerra”, diu un dels representants iemenites, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de romandre en l’anonimat per a parlar amb llibertat de qüestions de seguretat. “I aquest conflicte no afectarà exclusivament l’Aràbia Saudita i el Iemen, sinó que afectarà el món sencer.”

En qüestió de setmanes, el conflicte ha esdevingut el front més calent de l’extens conflicte regional desfermat per la decisió dels Estats Units i Israel d’atacar l’Iran aquest febrer passat. Teheran hi respongué amb atacs de represàlia contra els aliats dels Estats Units al golf Pèrsic. I l’Hesbol·là, la milícia pro-iraniana del Líban, reprengué els atacs contra Israel.

Poques setmanes abans de les eleccions de mitjan mandat als Estats Units, l’encariment del petroli ha empès més votants a girar-se d’esquena al Partit Republicà de Trump. Arran d’això, la Casa Blanca ha mogut tants fils com ha pogut per provar d’aturar l’escalada del preu del combustible –incloent-hi l’aixecament de les sancions a les exportacions russes de gasoil, que fins ara no ha tingut cap efecte en els sondatges.

Trump –que manté una relació personal estreta amb el príncep hereu Muhàmmad bin Salman, dirigent de facto de l’Aràbia Saudita– no ha mostrat gaire disposició a involucrar els Estats Units en la guerra saudita contra els hutis. L’any passat, el Pentàgon dugué a terme una campanya de bombardaments al país que causà grans baixes entre les files hutis, però que no aconseguí de posar fi al conflicte.

Després de l’atac a l’aeroport de Riad, Trump declarà als periodistes que la Casa Blanca meditava d’afegir-se als atacs saudites contra els hutis. Però, d’aleshores ençà, Washington no ha tornat a pronunciar-se sobre la qüestió.

Divendres passat, Trump declarà a la premsa que l’Aràbia Saudita probablement acabaria acceptant l’ajuda de l’exèrcit d’Israel en el conflicte contra els hutis i insinuà –novament, i sense gaires proves– que Riad podria afegir-se als Acords d’Abraham, el marc de pau impulsat durant el primer govern Trump pel qual unes quantes nacions àrabs es comprometeren a reconèixer diplomàticament l’estat d’Israel.

El gabinet de premsa del govern saudita no ha respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

Atès que una hipotètica intervenció militar dels Estats Units en territori iemenita continua semblant poc probable, la guerra de Riad contra els hutis s’ha convertit en un “joc de suma zero”, segons que diuen diplomàtics i analistes regionals, en què cada bàndol veu l’escalada militar com a únic recurs possible i les negociacions de pau, de moment, queden descartades.

“La negociació no és una opció ara com ara; ningú no en parla”, diu el representant iemenita.

Ambdós representants del govern iemenita i Rayed Krimly, un alt diplomàtic saudita, diuen que l’escalada dels hutis ha estat instigada –si més no, en part– per l’Iran, que veu l’ofensiva com un as a la màniga en el conflicte amb els Estats Units.

Krimly, vice-ministre de Diplomàcia Pública de l’Aràbia Saudita, declarà a la premsa durant una conferència inusual feta dijous que Riad creia que l’Iran no estava disposat a fer cap concessió en el conflicte amb els Estats Units, i que Riad havia instat els hutis a intensificar el conflicte al Iemen.

Ambdós funcionaris del govern iemenita, per la seva banda, coincideixen a afirmar que la comunitat internacional podria pagar un preu alt per la negativa d’aturar l’avenç dels hutis, que aquestes darreres setmanes s’ha apoderat de la costa iemenita a la mar Roja i ha proclamat el control de l’estret de Bab al-Màndeb, de gran valor estratègic.

Prop d’un 20% del trànsit internacional de mercaderies passa per Bab el-Màndeb, sigui en direcció al canal de Suez o procedent del canal, que connecta la Mediterrània amb l’oceà Índic. Les conseqüències del conflicte, alerten els representants iemenites, reverberaran molt més enllà del Llevant.

Un dels representants afirma que l’avenç dels hutis, que també reben suport de Rússia i la Xina, “és l’avenç dels enemics dels Estats Units i Europa”.

“Les elits nord-americanes no han copsat la importància d’aquest territori”, assenyala el representant, que afegeix que encara no és clar fins a quin punt el control huti del Bab el-Màndeb podria afectar les necessitats energètiques d’Europa a l’hivern.

Entre el 2015 i el 2022, quan se signà una treva fràgil, la guerra civil entre els rebels hutis i les forces del govern iemenita, amb suport de l’Aràbia Saudita, deixà centenars de milers de morts al Iemen, una nació empobrida d’uns 35 milions d’habitants situada a l’extrem sud-oest de la península aràbiga.

Les hostilitats revifaren al juliol, quan els hutis començaren a atacar instal·lacions petrolieres saudites i a blocar el trànsit dels vaixells saudites que travessaven la mar Roja.

Aquests darrers dies, la coalició saudita al Iemen ha ampliat l’abast dels seus atacs, que fins ara s’havien centrat en objectius militars, i ha inclòs també infrastructures petrolieres controlades pels hutis.

Ahmed Nagi, analista en cap per al Iemen de l’International Crisis Group, un think tank amb seu a Brussel·les, explica que els hutis hi han respost de manera molt similar, tot posant en pràctica una doctrina militar que el grup resumeix amb l’eslògan “port per port, aeroport per aeroport, blocatge per blocatge”.

En aquest sentit, Nagi explica que, tot i haver causat més danys als hutis que no pas els que el grup ha deixat entreveure, la coalició saudita s’ha mostrat molt més feble que no pas en ofensives passades.

“Parlem d’un conflicte decisiu i transcendental”, afirma Nagi. “Determinarà el futur del Iemen i de la seguretat del Golf. I crec que ambdues parts saben què hi ha en joc […] S’ha convertit en un joc de suma zero.”

Ali Shihabi, autor i columnista saudita, explica que a Riad hi ha “una certa frustració” per la negativa dels Estats Units a cedir els seus avions militars a l’ofensiva saudita. “Però es respira un cert agraïment per l’ajuda que els nord-americans ens proporcionen en matèria d’intel·ligència i personal sobre el terreny”.

Shihabi, en aquest sentit, assenyala que l’Aràbia Saudita –que fa anys que és el principal productor de petroli del món– prioritza protegir la seva infrastructura petroliera, i que Riad no esperava que els hutis ataquessin un aeroport civil.

L’atac, en què moriren tretze persones, ha empès l’Aràbia Saudita a reconsiderar la seva estratègia de defensa i ha endurit la seva posició envers els hutis, segons que afegeix Shihabi. “L’Aràbia Saudita infligirà com més danys millor als hutis per provar de fer-los entrar en raó”, afirma.

La situació humanitària al Iemen era desesperada fins i tot abans de la represa de les hostilitats: segons el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, uns divuit milions de persones pateixen fam greu al país. Unes 200.000 persones s’han vist obligades a desplaçar-se internament d’ençà del setembre, cosa que ha agreujat encara més la inestabilitat al país.

Mentre els hutis mantinguin el setge a Taiz, la ciutat de gairebé un milió d’habitants sota control del govern iemenita, el govern “no defallirà”, segons que explica l’altre representant de l’executiu. “Per desgràcia, ens trobem en un punt mort.”

El ministre de Sanitat del Iemen, Qasem Buhaibeh, ha advertit de la imminència d’una “catàstrofe sanitària i humanitària”, i ha assenyalat que als hospitals de Taiz començaven a escassejar el combustible i els subministraments mèdics.

Adam Baron –investigador de New America, un centre d’estudis de Washington– explica que l’escalada militar és l’única opció viable que té l’Aràbia Saudita, atès que els hutis es troben “en el moment de més apogeu d’aquests darrers anys”.

L’alternativa, assenyala Baron, seria que Riad “acceptés que els hutis han esdevingut una potència regional dominant, amb capacitat de fabricar armes pròpies i amb un arsenal que ja és més imponent que el d’alguns estats de la regió”.

Mohammed al-Basha, un analista geopolític nord-americà d’origen iemenita, explica que els hutis són tan radicals que es fa difícil que l’Aràbia Saudita i el grup puguin conviure mai com a veïns. Els rebels reclamen el control de tots els aeroports i ports del Iemen, i també una indemnització saudita per una guerra que fa anys que dura.

Al-Basha creu que tot plegat fa que hi hagi molt poc marge per a la negociació i molt per a l’escalada, atès que els hutis han travessat “totes les línies vermelles imaginables” amb els seus atacs contra infrastructures civils.

“Encara hi ha molt de marge perquè les hostilitats escalin, i perquè les coses empitjorin més”, sentencia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb